Resultats de la cerca

Integrant i ànima de la Societat Gimnàstica Alemanya de Barcelona del principi dels anys vint del segle passat, junt amb altres atletes com Graumann, Trausmann i Karcher, conreà tot tipus de proves atlètiques Fou campió de Catalunya de salt d’alçada 1919, 1920, salt de perxa 1920, 1924, 1925, salt de llargada 1920, triple salt 1920, llançament de disc 1920, 1923, 1924 i de javelina 1920, 1923 També destacà en llançament de pes

Obtingué el títol d’àrbitre nacional a vint-i-tres anys, i el 1982 aconseguí el títol d’internacional Ha arbitrat diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, a més d’eliminatòries de la Copa d’Europa per equips, i ha portat la direcció tècnica del Torneig de Barcelona, de la Copa del Món del 1989, del Torneig de Linares del 1990 i de la final del Campionat del Món de Nova York del 1990

Gran impulsor dels escacs a Catalunya, fou tresorer del Reial Cercle Artístic, el Club Lucen de Calella, i de les federacions catalana i espanyola d’escacs durant els anys vint Escrigué l’himne de la commemoració dels deu anys d’existència del Club d’Escacs Comtal 1933 i l’himne dels escacs per a la Federació Espanyola d’Escacs FEDA També publicà diversos llibres sobre escacs Fou soci d’honor de la FEDA

Fou un periòdic d’unes vint-i-quatre pàgines dedicat a la informació esportiva en general tot i que la seva temàtica principal era el futbol Juan Deportista , pseudònim del metge madrileny Alberto Martín Fernández, en fou el director Tenia una periodicitat bisetmanal El 16 de juliol anuncià una suspensió temporal Es reprengué el 10 de setembre del mateix any com a setmanari i es publicà almenys fins el 15 d’octubre de 1923

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina Collaborà en diversos periòdics reusencs, entre els quals L’Escut de Reus

Per primera vegada en la seva història, l’índex Dow Jones Dow Jones Industrial Average, DJIA de la borsa de Nova York arriba als 10000 punts El rècord de 10001,78 punts s’assoleix vint minuts després de l’inici de la sessió, i, si bé només dura uns segons, ja que les fluctuacions del mercat el tornen a situar per sota d’aquest marge, no deixa de ser un indici clar de l’eufòria borsària

Fill hereu de Joan de Ponsic i de Monjo El 1735 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari durant vint anys Hi presentà nombrosos treballs sobre història antiga i, en català, Regles per a practicar la virtud —amb nombroses citacions clàssiques— i la composició L’anyorança de l’aimat Fou regidor perpetu hereditari de Barcelona des del 1743 El 1746 fou agraciat amb el privilegi de noble del Principat

Seguidor dels corrents arquitectònics dels anys vint, entre 1934-36 collaborà amb W Gropius Impington Village College Amb la seva esposa Jane Drew Thornton Heath, Surrey 1911, que projectà l’institut d’art contemporani de Londres 1964 i la Universitat de Milton Keynes 1969-77, s’especialitzaren en arquitectura tropical Universitat d’Ibadan, 1953-59 i participaren en el projecte de Le Corbusier de Chandigarh 1951-54 Foren autors de Tropical Architecture in the Humid Zone 1956

Formà part del grup neoimpressionista d’escriptors influïts pels corrents d’avantguarda europeus dels voltants dels anys vint el portaveu del qual fou el diari Bungei Jidai , que publicà juntament amb Kawabata Yasunari De les seves obres destaquen Atama narabi-ni hara ‘Cap i estómac’, 1924, Haru wa basha ni notte ‘La primavera arriba en un carruatge tirat per cavalls’, 1926 i Kikai ‘Màquina’, 1930 A Junsui shōsetsu ron ‘Sobre la novella pura’, 1935 exposà les seves teories literàries

Trenta persones pertanyents a diverses classes socials el cavaller, el frare, el moliner, l’estudiant que van en pelegrinatge a Canterbury, es troben en un hostal i proposen d’explicar quatre contes cadascuna Se’n conserven vint contes complets i quatre de fragmentaris L’obra, que manifesta influències de Boccaccio, del Roman de la Rose i de diversos autors clàssics, ofereix una àmplia panoràmica de la societat del segle XIV Fou traduïda al català per Victòria Gual el 1998