Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
muntanyes Metal·líferes
Serralada
Cadena muntanyosa de 140 km d’extensió, entre Saxònia (Alemanya) i Bohèmia (Txèquia) i limitada imprecisament per l’Elster, a l’W, i l’Elba a l’E.
Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes
Utah
Estat dels EUA, limita al N amb els estats d’Idaho i Wyoming, a l’E amb Colorado, al S amb Arizona i a l’W amb Nevada.
La capital és Salt Lake City Es divideix en tres grans regions el sector oriental, que forma part de l’altiplà del Colorado, regat pel Colorado i el Green el sector occidental, que correspon al Grand Canyon i on es troba el Gran Llac Salat i, al centre, les muntanyes Wasatch, que s’orienten de N a S, amb altituds que superen els 4 000 m, i el monts Uinta al NW, amb el Kings Peak 4 114 m El clima, fred a les muntanyes, és subdesèrtic a la resta del territori És poc poblat 9 h/km 2 est 1995 i hi és molt elevat el percentatge de la població rural 40% De les ciutats destaquen Salt Lake City,…
la Torre de Piles
Barri
Barri marítim i nucli d’estiueig del municipi de Piles de Mar (Safor), a l’E del poble, al llarg de la platja de la Torre de Piles
.
Tórrec
Poble
Poble del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), a l’E del terme, a l’esquerra del riu de Tórrec, afluent, per la dreta, del Segre davant Vilves.
La seva església depèn de la parròquia de Lluçars Formà part del municipi de la Baronia de la Vansa
serra dels Bastets
Serra dels Bastets des de St. Llorenç de Morunys
© C.I.C - Moià
Serra
Massís muntanyós de relleu montserratí, estès d’W a E, al N de la serra de Busa (Solsonès), entre l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls.
Els pics més alts són el tossal de la Viuda 1 383 m alt i el tossal Gran 1 208 m alt
Andorra

Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…
terra Adèlia
Regió
Regió de la Wilkes Land, Antàrtida, a la costa de l’Índic, compresa entre els 136°20’ i els 142°20’ de longitud E, amb una extensió d’uns 900.000 km2.
És un camp de glaç que arriba als 3000 m d’altitud prop del pol Fou descoberta el 1840 per Dumont d’Urville, i reivindicada per França des del 1938 A la costa hi ha la base científica de Dumont d’Urville
Gallifa
Caseria
Caseria de poblament disseminat del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a la dreta del Ter, a l’E de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà.
riu Escrita
Riu
Afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, de direcció W-E, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l’Abeller i Subenuix.
Després de formar l’estany actual pantà de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera Desemboca al seu collector prop de l’antic castell de Llort La seva vall, anomenada d'Espot, és suspesa sobre la Noguera Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot
desert de Líbia

Desert de Líbia
© Anne Aktan / Fotolia.com
Desert
Desert del nord d’Àfrica, continuació oriental del Sàhara, que s’estén entre les muntanyes del Tibesti, a l’W, i la vall del Nil, a l’E.
És constituït per una plana decantada cap a l’W, separada dels altiplans del nord de la Cirenaica per una gran depressió, on hi ha els oasis de Gālū, Yarabūb i Sīwah La població és seminòmada i viu del comerç i la policultura