Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
unció
Religió
Cristianisme
Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.
L’ús de l’oli, simple o enriquit amb d’altres matèries aromàtiques, és un element que forma part de moltes religions oli L’Antic Testament coneix sobretot la unció del rei i dels sacerdots, i aplica el nom d’ungit per excellència al Messies esperat La litúrgia cristiana ha utilitzat sempre les uncions com un símbol especial de la gràcia de l’Esperit Sant que penetra totalment l’ànima del cristià Els olis utilitzats reben noms diversos —crisma, oli dels catecúmens, oli dels malalts— segons llur composició i destinació Hi ha uncions en el baptisme, la confirmació, l’ordenació de preveres i…
transcendental
Filosofia
En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.
S'oposa tant a empíric pel fet que no deriva de l’experiència com a transcendent pel fet que no ultrapassa l’experiència, bé que en sigui condició intrínseca
sensibilitat
Fotografia
Rapidesa amb què és formada la imatge latent o la imatge visible en una emulsió fotosensible sotmesa a l’acció de la llum o d’altres radiacions actíniques.
En una emulsió cal distingir la sensibilitat pròpiament dita o sensibilitat òptica i la sensibilitat cromàtica La sensibilitat òptica depèn de la composició de l’emulsió i és indicada generalment en graus ASA o en graus DIN , o en altres escales, com la ISO , la HD , la Scheiner o la Weston La sensibilitat cromàtica és l’aptitud de l’emulsió a deixar-se impressionar igualment per totes les radiacions de l’espectre De fet, una emulsió sempre és més sensible a uns colors que a uns altres, la qual cosa no té importància més que en algunes aplicacions científiques, puix que l’ull humà no…
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí i l' imperfet…
estar
Romandre col·locada, deixada, posada, instal·lada, per l’acció d’algú, alguna cosa en un lloc durant una quantitat de temps expressada al context o amb una finalitat explícita.
glibenclamida
Farmàcia
Química
Substància que pertany al grup de les sulfonilurees i que té acció hipoglucemiant deguda, si més no inicialment, a una estimulació de la secreció pancreàtica de la insulina.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 169-170°C S'absorbeix completament per via oral i el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap de quatre hores En medicina és emprada com a hipoglucemiant oral en la diabetis que comença en l’edat adulta
feofitina
Alimentació
Biologia
Pigment de color bruolivaci resultant de la transformació de la clorofil·la per acció dels àcids amb pèrdua de l’àtom central de magnesi que és substituït per hidrogen.
La feofitinització és un tipus d’enfosquiment no enzimàtic de les verdures industrialitzades o conservades en condicions no adients
lavatori
Cristianisme
Ritu peculiar del Dijous Sant, consistent a rentar els peus a dotze persones (tradicionalment dotze pobres), que commemora l’acció de Jesús rentant els peus als dotze apòstols.
implosió
Física
Tecnologia
Acció d’esbotzar-se, de rompre’s sobtadament de fora a dins, en cedir les parets d’un recipient sotmès a una pressió exterior superior a la interior.
Primera Defenestració de Praga
Història
Acció popular esdevinguda a Praga (30 de juliol de 1419) durant la qual foren tirats per la finestra de la casa de la ciutat els set consellers catòlics.