Resultats de la cerca

Hom les obté per reacció dels àcids amb les hidrazines substituïdes

És considerat l’autor clàssic del teatre popular vienès En les seves obres, inspirades sovint en el teatre de Grillparzer, combina el realisme burgès i la màgia allegòrica amb un humorisme sentimental i fantàstic Les més importants són Der Alpenkönig und der Menschenfeind ‘El rei dels Alps i el misantrop’, 1828, Der Verschwender ‘El malversador’, 1833 i Der Diamant des Geisterkönigs ‘El diamant del rei dels esperits’, 1824 A 46 anys se suïcidà

Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…

Format a Pisa, on potser treballà entre el 1343 i el 1347, la seva activitat coneguda es desenvolupà a Florència, on entre el 1329 i el 1336 féu les primeres portes del baptisteri i entre el 1337 i el 1343 els relleus de la part baixa del Campanile Museo dell’Opera del Duomo Succeí Giotto en la direcció de les obres de la catedral i fou també mestre major de la catedral d’Orvieto a partir del 1347 El seu estil, moderat i concís, mostra la inspiració en la gracilitat del gòtic francès al costat de l’accentuació gradual del volum i la severitat italianes

Treballà per a Lluís IX de França Modificà el creuer de l’abadia de Saint-Denis 1231 A París féu el refectori i la capella de la Mare de Déu de Saint-Germain-des-Prés i acabà la façana sud de Notre-Dame, així com les capelles que li són veïnes i la Porte Rouge Hom li atribueix la Sainte-Chapelle, on fou enterrat

Cursà estudis de piano des que tenia sis anys Fou un músic local a Mont-real fins que l’empresari Norman Granz l’incorporà al programa dels concerts de Jazz at the Philharmonic de Nova York el 1949 Peterson ja es mostrà llavors com un virtuós amb un estil que es caracteritzava per un swing potent i una extraordinària riquesa de recursos, i que reunia elements dels estils d’altres pianistes, sobretot de Nat King Cole i d’Art Tatum, amb el qual compartia el virtuosisme Durant els anys cinquanta formà el seu propi trio amb una guitarra i un contrabaix, amb el qual enregistrà …

Monjo eremita a Fonte Avellana 1035, organitzà diversos monestirs en una mena de congregació 1043 i intentà resoldre els problemes existents entre el papat i l’imperi Des del pontificat de Climent II i sobretot com a cardenal-bisbe d’Ostia càrrec que acomplí del 1057 al 1066, que el renuncià, actuà com a conseller dels papes reformadors, que li confiaren diverses tasques a Llombardia 1059, Cluny 1063, Florència 1066, Frankfurt 1069 i Ravenna 1072, reforma que també defensà per escrit Autor d’obres teològiques, d’un extens epistolari i de nombrosos opuscles, es revelà bon coneixedor de l’…

Hom el considera com un dels millors futbolistes de tots els temps Davanter centre o interior, posseïa un domini de la pilota i una visió de joc extraordinaris Jugà primer amb el Bauru 1951 i fou professional el 1956 amb el Santos FC, equip amb el qual assolí sis títols nacionals 1961-65, 1968, dues Copes Libertadores d’Amèrica 1962, 1963 i dues vegades la Copa Intercontinental 1962, 1963 El 1975 fitxà pel Cosmos de Nova York, amb el qual guanyà un títol nacional 1977 i finalitzà la seva carrera esportiva el mateix 1977 Internacional gairebé un centenar de vegades amb la selecció brasilera…

Fou un dels fundadors del partit socialdemòcrata rus Collaborador de Lenin a la revista Iskra , a partir del congrés de Londres 1903 s’apartà d’ell i encapçalà la facció dels menxevics Participà en la conferència pacifista de Zimmerwald El 1920 es refugià a Alemanya

Construí els collegis dels jesuïtes de Le Puy 1610, Dijon 1611, La Flèche 1621, etc Projectà l’església de Saint-Paul et Saint-Louis de París 1627 Seguí sempre l’esquema del Gesù de Roma, i influí sobre tota l’arquitectura religiosa del segle XVII Acabà, en estil clàssic, la catedral d’Orleans