Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Juan Domingo de Zúñiga-Fonseca
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec
Napoleon Zervas
Història
Militar
Política
Militar i polític grec.
Participà en els diversos pronunciaments militars entre el 1922 i el 1926 Expulsat de l’exèrcit, hi retornà 1936 sota la dictadura del general IMetaxàs Durant la Segona Guerra Mundial, un cop desfetes les forces regulars, fundà i dirigí l' EDES , grup guerriller monàrquic que lluità primer contra les forces d’ocupació i després contra l’altra força guerrillera socialista ELAS Reincorporat a l’exèrcit amb els seus homes durant el govern de Tsaldaris 1946, fundà el partit nacionalista i, ja reinstaurada la monarquia de Jordi II, fou ministre de l’interior 1947 i d’obres públiques…
Eduard Wilde
Literatura
Escriptor estonià.
Les seves primeres narracions foren de caràcter còmic i realista Sala sidemet ‘Vincles secrets’, 1888 Arran d’un viatge a Berlín 1890, es relacionà amb el moviment socialista i la novella naturalista, canvià d’orientació literària i aprofundí problemes eticosocials Escriví Külmale maale ‘Cap a la terra freda’, 1896, la seva obra cabdal, Mahtra soda ‘La guerra de Mahtra’, 1902, Lunastus ‘Salvació’, 1909 i Mãekūla pümamees ‘El lleter de Mãekūla’, 1926, entre altres obres Fugí d’Estònia el 1905 i no hi tornà fins el 1917, amb la independència del país, i fou nomenat primer…
Nícies
Història
General i polític atenès.
Dirigí la guerra del Peloponès, amb escassa energia —no es pot descartar la seva pretesa participació en un pacte amb Esparta—, i solament el 424 infligí una greu derrota als enemics amb la presa de Citera El 421 participà en la signatura del tractat de pau que porta el seu nom Després de la victòria espartana a Mantinea 418, assetjà i conquerí Melos i promogué l’expedició atenesa contra Sicília 415-413 aC, juntament amb Alcibíades i Làmac L’expedició, probablement a causa de la incapacitat dels caps, acabà desastrosament per als grecs Morí en intentar la retirada
Antoni Nadal i Derrer
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes.
Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí baronia de la Vallroja Joan Pau Canals i Martí , a la fàbrica del qual treballà El 1783 l’arrendà i s’establí pel seu compte Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l’any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de “balls de patacada”, pel tracte familiar que s’hi estilava Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona
Erich Mühsam
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
De molt jove es relacionà amb cercles esquerrans Familiaritzat amb les doctrines anarquistes, collaborà en publicacions d’aquesta ideologia i a la Primera Guerra Mundial fou empresonat pel seu pacifisme La seva producció literària està molt lligada a la seva activitat política Així, a la novella Ascona 1905 satiritza el naturisme de la seva època, i a Judas exposa un moviment revolucionari en forma de tragèdia El drama Staatsräson ‘Raó d’estat’, 1928 és inspirat en el procés de Sacco i Vanzetti És autor també de nombrosos pamflets i assaigs El 1933 fou internat al camp de concentració d’…
Evarist Móra i Rosselló
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, cartellista i decorador.
Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal
Ramon Montsalvatje i Nogué
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà a l’orde dels franciscans i professà el 1830 en dispersar-se la comunitat 1835, s’allistà als carlins com a oficial Residí com a religiós a Grenoble, Chambery i Vienroe El 1837 es reincorporà als carlins amb el grau de tinent i, acabada la guerra, ingressà a l’església protestant de Dijon Viatjà a Madrid, a Roma i als EUA Publicà a Londres The Life of Ramon Monsalvatje a Converted Spanish Monk 1846, citada per Menéndez y Pelayo als Heterodoxos Españoles Traduí la Historia de la Reformación del siglo decimosexto de Jean Henri Merle d’Aubigné 1850
Luis Monreal y Tejada
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat en dret 1932 Durant la guerra civil actuà al Servicio Militar de Recuperación Artística i el 1939 esdevingué comissari del servei de defensa del Patrimonio Artístico Nacional als Països Catalans fins el 1947, des d’on impulsà la restauració d’obres, com Poblet o la seu de Vic, i organitzà importants exposicions Collaborà amb Martí de Riquer en l’obra Els castells medievals de Catalunya , i es dedicà a la divulgació mitjançant conferències, opuscles i articles a Goya , San Jorge , etc Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres amb la ponència Ingeniería militar en las…
Bon-Adrien-Jeannot de Moncey
Història
Militar
Militar francès.
Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals