Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Stratis Mirivilis
Literatura
Escriptor grec.
S'afermà en el panorama literari grec amb la novella ‘H ζωή εν τάφω ‘La vida en la tomba’, 1924 i 1932, que descriu, amb realisme i sense falsa retòrica, la cruesa de la guerra en el front de Tessalònica Figura cabdal de la novellística grega moderna, a la qual aportà un lirisme ple d’una sensibilitat rica i refinada, publicà, entre altres obres, el recull de contes Tò πράσο βιβλίο ‘El llibre verd’, 1935, i les novelles ‘O Βασίλης ὁ Αρβανίτης ‘Basili l’albanès’, 1943 i ‘H Παναγία ἡ Γοργόνα ‘La Verge gorgona’, 1950 Fou investit acadèmic el 1957
Urbain Le Verrier
Meteorologia
Matemàtic i astrònom francès.
Arran del desastre naval de la flota francesa a la mar Negra ocorregut el 1856 durant la guerra de Crimea, Napoleó III encarregà a Le Verrier, descobridor del planeta Neptú, la predicció de les tempestats i el temps Le Verrier confeccionà els primers mapes del temps, representant els valors de les escasses observacions meteorològiques existents en aquell temps i fent el seguiment de les pertorbacions que havien afectat la zona de la mar Negra La seva conclusió fou que la predicció era possible si la densitat d’observatoris i la transmissió de les dades augmentaven considerablement
decret d’Intervencions Especials
Decret promulgat per la Generalitat de Catalunya el 20 de novembre de 1937 que suposava la instauració d’una economia dirigida en determinats sectors o empreses.
La decisió havia d’ésser presa pel conseller d’economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d’Economia els motius d’intervenció eren irregularitats del consell d’empresa, protecció d’interessos estrangers, producció de guerra o d’articles molt escassos, empresa no constituïda d’acord amb el decret de Collectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l’acció dels tribunals sobre l’empresa, defensa de les empreses apropiades per la sotssecretaria d’armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l’empresa no radiqués a…
orde de la Creu de Ferro
Militar
Orde civil i militar, el més preat dels exèrcits alemanys.
Fou instituït el 1812 pel rei Frederic Guillem III de Prússia per recompensar els mèrits militars en la guerra contra França Fou reformat el 1841 i estès al mèrit civil La condecoració és una creu teutònica grega que en un principi portà una corona reial carregada a la part superior del braç superior, una lletra W de Wilhelm al centre, i la xifra 1870 a la part inferior del braç inferior Fou reformat per Hitler, que canvià les càrregues per la creu gammada, i novament el 1956, que aquesta fou substituïda per una fulla de roure
Bundestag
Assemblea legislativa de la República Federal d’Alemanya fins el 1990 i de l’Alemanya unificada a partir del mateix any, elegida per un període de 4 anys per sufragi universal directe.
Elegeix el canceller primer ministre a proposta del president de la república i controla el poder executiu A la Confederació Germànica 1815-66 l’assemblea federal Bundesversammlung rebia així mateix el nom de Bundestag a la República d’Àustria també fou el nom donat al Nationalrat Des de la fi de la Segona Guerra Mundial han estat cancellers Konrad Adenauer 1949-63, Ludwig Erhard 1963-66, Kurt Georg Kiesinger 1966-69, Willy Brandt 1969-1974, Helmut Schmidt 1974-1982, Helmut Kohl 1982-98 i Gerhard Schröder 1998-2005 Des del 2005 ocupa el càrrec Angela Merkel Té 709…
paracaigudisme

Paracaigudista
© Lluís Prats
Esport
Militar
Activitat que consisteix a llançar-se en paracaigudes amb finalitat bèl·lica, esportiva, etc.
Com a activitat esportiva, aparegué després de la Segona Guerra Mundial Hi ha dos tipus de proves la de precisió en l’aterratge, en què el paracaigudista demostra la seva destresa, i la de l’estil, on individualment o en equip hom realitza diverses figures El salt és efectuat des d’una altura de 1000 a 1500 m i el paracaigudes s’obre a uns 400 m Cada prova puntua diferentment i la suma d’ambdues permet d’establir la classificació La reglamentació definitiva i la creació de la Federació Internacional són del 1949, i l’any següent s’efectuà la primera competició
Louis Rosen
Física
Físic nord-americà.
Es graduà a la Universitat d’Alabama i es doctorà a la Pennsylvania State University, i posteriorment exercí la docència en ambdues institucions El 1944 s’incorporà al projecte Manhattan de Los Alamos que culminà en la construcció de la primera bomba atòmica Després de la Segona Guerra Mundial, fou el principal responsable de la construcció de l’accelerador de partícules lineal que donà lloc al centre de recerca de partícules subatòmiques conegut amb el nom de LANSCE Los Alamos Neutron Science Center, que dirigí fins el 1986 Rebé el premi EO Lawrence 1963 i la medalla del…
Giuliana Di Febo
Historiografia
Historiadora italiana i catedràtica d’història de la cultura hispànica de la Universitat de Roma III.
Les seves investigacions s’han centrat en l’anàlisi de les relacions entre règim franquista i mentalitat religiosa com a instrument de política de masses, amb títols com Resistencia y movimiento de mujeres en España, 1936-1976 1979, La Santa de la Raza Teresa de Ávila Un culto barroco en la España franquista 1937-1962 1988 i Ritos de guerra y de victoria en la España franquista 2002 També ha escrit obres amb altres especialistes, entre les quals destaquen Spagna anni trenta Società, cultura, istituzioni 1993, Il franchismo 2003 i Fascismo y Franquismo, cara a cara Una perspectiva…
Andreu Bosch i Canals
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i dibuixant.
Sobresortí com a paisatgista Estudià a Llotja i rebé una forta influència del seu mestre Modest Urgell Amb el temps, sense apartar-se completament de l’estela d’Urgell, anà introduint en les seves pintures una gamma cromàtica més càlida i vivaç Fou assidu de les Exposicions Oficials de Belles Arts celebrades a Barcelona des del 1918 També exposà individualment a Barcelona entre els anys vint i trenta, a les Galeries Dalmau 1929, les Galeries Laietanes 1929, 1931, 1933, 1936 i la Sala Gaspar 1936 Després de la guerra reprengué les exposicions a les Galeries Pallarès 1953, 1955 i…
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil