Resultats de la cerca

Participà en la fundació de l' American Economic Association el 1885, i en fou el tercer president El 1911 fou nomenat director d’economia i història de la fundació Carnegie Desenvolupà el marginalisme independentment dels economistes europeus, separà la teoria econòmica en estàtica i dinàmica i refutà les teories marxistes perquè veia en la teoria de la productivitat marginal una “llei de la natura” que resol tots els problemes de la distribució plantejats pels clàssics Publicà Philosophy of Wealth ‘Filosofia de la riquesa’, 1887, Distribution of Wealth ‘Distribució de la…

Era comanador de l’orde de Sant Joan de Malta a Catalunya Expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco 1705 per austriacista, fou nomenat coronel de cavalleria pel rei arxiduc Carles III, i com a tal participà en la conquesta de Sardenya juliol del 1708 i en la batalla de Montnegre contra els francesos 1709 El 1711 es retirà, i el seu regiment fou dissolt Passà posteriorment al servei de la marina veneciana participà en l’expedició per a deslliurar l’illa de Corfú del setge turc i publicà un Resumen náutico de lo que se practica en el teatro naval o arte de la guerra…

Doctor en filosofia i lletres, fou professor de literatura a instituts d’ensenyament mitjà a Osca, Castelló de la Plana i Madrid Especialitzat en la història de la dramatúrgia espanyola, dedicà una atenció preferent a la producció d’autors valencians i a l’estudi del funcionament del teatre a València durant els ss XVII i XVIII Reedità les obres de Guillem de Castro 1925 i de Joan Timoneda 1947, així com una selecció en dos volums de Poetas dramáticos valencianos 1929, i, ja en un altre nivell, alguns texts menors, de poesia o narració, com la Cosquilla del gusto, Bureo de las…

Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i creadora i de la…

Installat a València almenys des del 1493, on publicà la Història de la Passió , de Bernat Fenollar 1493, i el quart volum Cartoixà Ludolf de Saxònia, traduït per Roís de Corella 1495, edicions fetes en companyia de Peter Hagenbach El 1496 imprimí a Salamanca amb un tal Lope Sanz probablement traducció dolenta d’un nom alemany un dels llibres més típics del seu estil d’illustració la Repeticions de amores e arte de ajedrez , de Luis de Lucena El 1499 era a Saragossa amb l’impressor GCoci, i l’associació perdurà fins el 1504, que obrí una impremta a València, on, el 1506, estampà…

Llicenciat en teologia 1942, es doctorà per la Universitat de Columbia 1951 amb la tesi Spanish Governments and Protestantism 1868-1931 El 1947 arribà a Barcelona, i durant quatre anys coordinà els treballs evangelístics i pastorals de la UEBE Unión Evangélica Bautista Española El 1952 fou designat professor del Baptist Theological Seminary de Rüschlikon Suïssa, el qual presidí 1960-64 El 1964 fou nomenat secretari de la Junta Internacional de les Missions Baptistes de Richmond Virgínia per a Europa i el Pròxim Orient, càrrec que ocupà fins que es retirà 1981 Interessat pel testimoniatge…

El 1944 es traslladà a Buenos Aires, on actuà i dirigí diverses companyies de teatre El 1988 creà a l’Havana l’Escuela Internacional de Teatro de la América Latina y el Caribe i, des del 1996 fins a la seva mort, dirigí el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires D’entre les obres que escriví es destaquen La peste que viene de Melos 1956, Historias para ser contadas 1957 —la seva obra més difosa i representada—, Túpac Amaru 1957, El jardín del infierno 1959, Milagro en el mercado viejo 1963 i Heroica de Buenos Aires 1966 —aquestes dues darreres premi Casa de las Américas—, Un maldito domingo…

Doctora en filologia semítica Ha publicat, entre d’altres, els assaigs Contra moros i jueus Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià 1981, Nous textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval tesi doctoral, 1999, De quan érem o no musulmans Textos del 713 al 1010 continuació i complement de l’obra de JM Millàs i Vallicrosa, 2000, Obertura a l’Islam 2001,  Mots remots amb Rosa Lluch, 2002, recull sobre història i toponímia catalanes d’origen àrab,  Ser dona i musulmana  2007,  Ser mujer y musulmana  2009,  En torno al islam y las musulmanas  …

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És especialista en edició de textos contemporanis, cosa que l’ha dut a coordinar l’edició crítica de l’obra completa de Salvador Espriu —del qual ha editat diversos llibres— i a coordinar el volum L’edició de textos història i mètode 2002 També s’ha dedicat a les relacions literàries entre Catalunya i Portugal, amb llibres com El naixement de l’iberisme catalanista 1997 i traduccions de Fernando Pessoa, José Saramago, Herberto Helder o Mário de Sá Carneiro Així mateix s’ha interessat per la narrativa…

Professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Des del 1991 forma part de la redacció de la revista Els Marges Ha collaborat en els volums de literatura contemporània de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas 1986-88 Els seus estudis s’han centrat sobretot en la narrativa catalana del segle XX, amb atenció especial a Josep M de Sagarra, Mercè Rodoreda —sobre la qual ha publicat el llibre “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda 1985, en collaboració amb Maria Campillo— i, sobretot, Josep Pla, a qui ha dedicat un llibre de referència Els…