Resultats de la cerca

Fou el primer que estudià els estels fixos mitjançant l’anàlisi espectral descobrí asteroides i cometes, entre aquests darrers el que porta el seu nom

Arran del creixent antisemitisme a Alemanya, el 1933 fugí a França, on estudià a la Universitat de la Sorbona El 1941 passà als EUA i el 1944 es doctorà a la Universitat de Columbia Fou professor de la Universitat de Nova York i en 1974-75 fou president de ldAmerican Sociological Association Format en un ambient on predomina el funcionalisme estructural féu una crítica original a la noció de funció A The Functions of Social Conflict 1956 es distancia del model de l’harmonia i l’equilibri, que considera inadequat, i intenta comprendre els problemes polítics i socials actuals amb una concepció…

Filla de l’actor Klaus Kinski, estudià als Estats Units d’Amèrica amb Lee Strasberg Entre els films que ha interpretat amb directors de prestigi destaquen Falsche Bewegung 1974 i Paris, Texas 1984 de W Wenders, Tess 1979 de R Polanski, One from the Heart 1981 de F Coppola, Cat People 1982 de P Schrader, Revolution 1985 de H Hudson, Torrents of Spring 1988 de J Skolimowski, Il sole anche di notte 1989 de P i V Taviani, L’alba 1991 de F Maselli, etc

Pertangué a l’escola filosòfica de Leibniz i Wolff És conegut per la seva obra Aesthetica 1750-58 És considerat el fundador de la moderna estètica com a disciplina filosòfica autònoma i sistematitzada a la qual donà nom

Amb intenció educativa publicà dues antologies líriques, els anys 1881 i 1902, i el 1887 fundà i dirigí a Dresden la revista cultural Der Kunstwart Escriví poesia i algun poema dramàtic, com Faust 1919 i Baal 1920

Format a Alemanya, s’establí a Barcelona cap als anys trenta i es guanyà una bona reputació Freqüentà els grups d’artistes de Tossa És conegut per la relligadura del primer exemplar del Vayreda de Rafael Benet així com per la d’altres llibres que es conserven a la Biblioteca de Catalunya

Ensenyà química a les universitats d’Estrasburg i de Munic Especialista en química orgànica, investigà sobre les combinacions del cacodil i de la urea Descobrí les ftaleïnes el 1871 És conegut sobretot per haver aconseguit, després de disset anys de recerca, la síntesi de l' indi 1880 Fou distingit amb el premi Nobel l’any 1905

Fou professor a les universitats de Marburg Hessen, Istanbul i Pennsilvània És autor de Mimesis 1946, història del realisme literari des d’Homer fins als nostres dies a través de l’anàlisi estilística dels texts, on demostra la unitat d’evolució de la literatura occidental i la seva configuració partint dels clàssics i del cristianisme medieval Ha publicat també alguns estudis sobre Dante i la literatura llatina medieval

Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries , centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política És autor d' Über das sogenannte Erkenntnisproblem ‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908, Die neue Reformation ‘La nova reforma’, 1908, System der philosophischen Rechtslehre ‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920 i Demokratie und Führerschaft ‘Democràcia i cabdillisme’, 1920

Professor de medicina interna a Estrasburg i fundador dels Archiv für experimentelle Pathologie und Pharmakologie , investigà especialment sobre la funció biliar, la diabetis i el càncer