Resultats de la cerca
Es mostren 2605 resultats
Jean-Jacques Dessalines
Història
Emperador d’Haití (1804-06).
Esclau de raça negra, ajudà França durant la guerra d’alliberament d’Haití, la qual cosa li valgué el nomenament de governador d’Haití 1804 però en proclamà 1804 la independència i n'esdevingué emperador Reorganitzà Haití com un estat negre El seu govern degenerà ben aviat en una tirania, i perseguí ferotgement la població de raça blanca Morí assassinat
Pau Arán i Gimeno
Ball esportiu
Ballarí professional.
Començà a competir el 1998 i es proclamà campió d’Espanya jove en la modalitat llatins 1999 fent parella amb Anna Rosa Garola El 2002 fou campió d’Espanya adult en la modalitat deu balls, amb Blanca Ribas Turón Ja retirat de la competició esportiva, es dedicà professionalment a la dansa contemporània i formà part de la companyia de dansa de Pina Bausch
Grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets dels Països Catalans
A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…
El que cal saber de les hèrnies de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
És anomenada hèrnia de la línia mitjana o línia blanca de l’abdomen la protrusió de diversos teixits de la cavitat abdominal cap a l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell Segons la localització que presenta, hom diferencia l’hèrnia epigàstrica, situada per sobre del l’ombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, que se situa per sota del melic Les hèrnies de la línia mitjana abdominal se solen advertir per l’aparició d’un bony petit, subcutani i de consistència tova, als marges de la Unia que solca la superfície de la part del ventre, des del pubis fins al tòrax En…
sonso

Sonso per vendre al mercat
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids, d’uns 18 cm de llargada, amb el cos molt prim i apuntat, l’aleta dorsal ondulant i molt llarga, l’anal també ondulant i d’una llargada igual a la meitat de la dorsal.
Té la pell mancada d’escates i d’un color verd oliva en el dors, argentada pels costats i blanca per sota, i la mandíbula inferior prògnata i punxeguda Habiten a la zona pelàgica, bé que a la primavera apareixen vora la costa formant grans bancs per fer-hi la fresa La carn és de baixa qualitat, però hom els troba freqüentment als mercats
B
Biologia
Un dels grups sanguinis del sistema AB0 (AB zero).
Els individus del grup B presenten eritròcits amb aglutinogen B, i plasma amb aglutinina a anti-A En principi poden rebre sang dels grups B i 0, i poden donar-ne als dels grups B i AB en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada Presenten aquest grup entre el 8 i el 10% de la població de raça blanca
gaig

gaig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l’extrem inferior de cada galta.
Pollets de gaig © CIC-Moià És d’un color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i a les ales presenta una taca blanca i una de negra molt marcades les plomes del colze són llistades de blau i de negre És boscà i, generalment, sociable Habita a gairebé tot Euràsia i és comú als Països Catalans, excepte a les Illes, on és accidental
Rafael Oleo i Quadrado
Botànica
Literatura
Botànic i escriptor.
Estudià botànica i farmàcia a Barcelona i s’hi llicencià el 1829 i 1834 respectivament Publicà obres com Examen de los sistemas botánicos 1829, Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca 1859 i una Historia general de la isla de Menorca 1874-76, en dos volums També publicà l’obra teatral El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838
òliba

Òliba vulgar (Tyto alba)
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia
Jaume Molgosa i Valls
Literatura catalana
Teatre
Escriptor, director de teatre i actor teatral.
Fou actor i escenògraf de l’Odeon en l’època en què era dirigit per Jaume Piquet Estrenà un gran nombre de comèdies pròpies, que publicà sovint, com ara Nihilistes 1887, Un bateig a cops de punys 1892 i Conseqüències de l’Electra 1902, i drames, com per exemple Blanca Monnier, o La secuestrada de Poitiers 1901, en castellà Era germà de Josep Oriol Molgosa i Valls
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina