Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
troglodítids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 9 a 22 cm, que són de color bru o gris i tacat d’una manera característica; tenen les ales curtes i arrodonides i les potes fortes.
Es desplacen a prop de terra, saltant o bé volant distàncies curtes S'alimenten d’invertebrats, que cerquen a les escorces i les fulles mortes Tenen el bec prim, punxegut i generalment una mica corbat cap avall No presenten dimorfisme sexual i són sedentaris Comprèn 59 espècies, repartides entre 14 gèneres, els principals dels quals són Troglodytes, Cistothorus, Campylorhynchus i Ferminia L’únic representant als Països Catalans és el cargolet Ttroglodytes , que habita a Euràsia, l’Àfrica del nord i l’Amèrica del Nord
Mas “B” de Vilosiu (Cercs)
Art romànic
Situació Una vista d’aquest mas, durant els treballs d’excavació duts a terme l’estiu de l’any 1985 J Bolòs Mas medieval excavat, en part, durant els estius dels anys 1984 i 1985 sota la direcció de Jordi Bolòs, Albert Curto i Assumpta Serra Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 03,3 — Y 65,2 31 TDG 033652 Aquest edifici és situat uns 210 metres a l’oest del mas “A” S’hi pot arribar des d’aquest mas, seguint amunt el torrent, o bé s’hi pot anar…
Ecologia i medi ambient 2016
Ecologia
L’Acord de París sobre el canvi climàtic entra en vigor El tractat internacional contra el canvi climàtic pactat a la COP21, la conferència de les Nacions Unides, celebrada a la capital francesa al desembre del 2015, conegut com l’ Acord de París , va entrar en vigor definitivament el 4 de novembre de 2016 El document oficial d’aquest tractat va ser firmat per 175 països en un acte celebrat el 22 d’abril, Dia Mundial de la Terra, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, i ratificat de manera progressiva pels governs respectius fins a superar la xifra necessària per a la seva entrada en…
pardal de bardissa
Pardal de bardissa
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, de 15 cm, que té les parts superiors bru fosc amb llistes negres, el cap i les inferiors gris pissarra i el bec fi i fosc.
Nia a gairebé tota Europa, fins als Pirineus i el N de la península Ibèrica, i és comú a l’hivern a tota la Catalunya continental
orella de Judes
orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
nard
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia alta, de la família de les amaril·lidàcies, de 80 a 150 cm, de bulb tuberiforme bru, de fulles linears canaliculades i de flors blanques o tenyides de color de rosa, deliciosament oloroses, agrupades en espigues.
És planta d’ornament oriünda de Mèxic
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
urubú
urubú
Dennis Church (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels catàrtids, de 60 cm de llarg i 130 d’envergadura, que és de color negre, amb el cap i el coll nus i de color bru rogenc.
És omnívor, i s’alimenta preferentment de carronya, petits mamífers i ous i cries d’ocells Habita al continent americà, des del S dels EUA fins a l’Argentina
trobat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 16,5 cm, que és de color bru falb pàl·lid, lleugerament llistat al cap i a les ales i més clar a les parts inferiors.
Habita en terrenys oberts, especialment conreus, a tot Europa, llevat d’Escandinàvia i les illes Britàniques, a Àsia fins a Mongòlia i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
terretita
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc amb taques negres i vermelles, les inferiors blanques i les potes verdes o grogues.
A l’hivern, les parts superiors són de color gris brunenc Habita a Noruega, Lapònia i el N de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica des de la Mediterrània fins al Senegal És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions i no gaire corrent