Resultats de la cerca

Destituït i emigrat a causa de les seves idees liberals 1823, es traslladà a Edimburg, on féu treballs d’investigació que publicà en el periòdic dels liberals emigrats Retornat el 1830, fou diputat a corts set vegades per València, i primer vicepresident del congrés 1844 Fou un dels químics més notables de la península

Republicà, participà activament en la revolució de setembre del 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia i 1871 diputat provincial Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts

Fill de Brancaleó Doria i d’Elionor d’Arborea i nebot del jutge Hug IV Mort aquest, Elionor maldà per fer-lo succeir en el càrrec i àdhuc envià Brancaleó a demanar la protecció de Pere III de Catalunya-Aragó a les corts de Montsó Fou succeït pel seu germà Marià V 1387-1407

Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié

Advocat, milità en el partit liberal, fou diputat a corts 1881, alcalde de València 1885-86 i senador 1895 Presidí el Cercle Liberal i dirigí el partit a la província de València fou rector de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i soci de la Societat Econòmica d’Amics del País

Fou alcalde de València 1835-36, 1838-39 i 1859-60 i diputat a corts El 1844 féu importar guano d’una illa propera al cap de Bona Esperança, per adobar els conreus d’arròs al País Valencià, seguint les experiències angleses Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment 1846

Fou diputat a les corts per la Vila Joiosa i Pego 1903-23 i sotssecretari d’instrucció i belles arts 1917 i de treball, comerç i indústria 1919-21 És autor de La suspensión de pagos 1902, La orientación profesional y la escuela, La crisis económica mundial y el problema obrero i Nuestros problemas docentes

Durant la primera guerra Carlina fou cap de la milícia nacional de Sabadell Fou l’introductor de la maquinària de vapor a les seves indústries tèxtils Fundà la Caixa d’Estalvis de Sabadell i altres institucions d’utilitat pública Es mostrà proteccionista, fomentà la indústria llanera i l’emancipació obrera Fou diputat a corts

Durant la primera guerra Carlina lluità al bàndol liberal com a oficial Acabada la guerra 1840, es doctorà en dret Fou diputat a corts 1858-63, regidor i més tard alcalde de Reus 1885, ciutat de la qual fou cronista oficial des del 1889 També fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona del 1887

Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet