Resultats de la cerca

Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya

Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El…

De família noble, passà a la cort de Felip IV de Castella, que el creà comte d’Assumar 1630 Fou membre del consell de Portugal, ambaixador a Roma i a Viena i virrei de Sicília 1639-41 En esclatar l’aixecament de Portugal contra Felip IV, es mantingué fidel a aquest, que el recompensà amb els marquesats de Vellisca 1646 i de La Laguna 1648 i li confià el govern de Flandes 1641-44 i la lloctinència de la zona ocupada de Catalunya 1645, tot i la seva ineficàcia a la derrota de Rocroy 1643 Aviat fou substituït, i passà a Aragó, on fou lloctinent 1647-49

Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per…

Té l’origen en l’antiga biblioteca de la casa ducal de Borgonya, fundada per Felip el Bo al s XV Més tard, Felip II de Castella establí la primera biblioteca reial a Brusselles, però després de la Revolució Francesa els llibres foren dispersats El 1837 el govern belga la reuní de nou i, afegint-hi els fons de diverses cases religioses secularitzades, organitzà l’actual biblioteca Funciona com a biblioteca nacional de l’estat belga Posseeix 5 milions de volums, 18 000 periòdics, 35 000 manuscrits, 33 650 llibres rars, 700 000 impresos, 100 000 mapes i 160 000 monedes…

Fill de Lluís de Peguera i de Llaudes, senyor de Foix i de Torrelles, senyories que heretà Des del seu matrimoni amb Maria d’Aimeric i d’Argençola signà habitualment Guerau de Peguera-Aimeric El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Adoptà una actitud contrària a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-02 i passà al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió El 1711 li fou concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III Participà en la resistència de Barcelona contra Felip V 1713-14, el govern del qual li confiscà els béns i li…

Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V però aviat es passà al bàndol de Carles III, i hi ascendí a coronel El 1713 abandonà Catalunya amb l’exèrcit imperial, i passà després a Mallorca El virrei, marquès de Rubí, l’envià a Barcelona agost del 1714 a gestionar la rendició de la ciutat i de les Balears a condició que Felip V respectés les constitucions catalanes Els consellers de Barcelona refusaren de fer la proposta fins a l’11 de setembre, davant la derrota imminent Rebutjada la proposta, Ferrer passà a Àustria i continuà al servei de l’exèrcit imperial

Filla dels prínceps Eduard de Parma i Dorotea Sofia del Palatinat, es casà 1714 amb Felip V d’Espanya i aconseguí l’ascens d’Alberoni, decidida a enfrontar-se al predomini austríac a Itàlia, a fi d’obtenir-ne estats per als seus fills Parma i Piacenza 1731 i Nàpols i Sicília 1734 per al primogènit Carles i, posteriorment 1748, Parma, Piacenza i Guastalla per a Felip Volgué mantenir la seva gran influència durant el regnat de Ferran VI d’Espanya, però aquest la desterrà a La Granja 1747 Fou nomenada regent 1759 fins a l’arribada des de Nàpols del seu fill Carles…

L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’…

La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730 L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10 127,50 m 2 Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment per Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze té una gran imatge de la Immaculada —patrona de la universitat— al centre, tot plegat rematat per la corona reial La segona façana, sobre el primer…