Resultats de la cerca
Es mostren 3322 resultats
diabasa
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva constituïda per labradorita (feldespats) i piroxens, principalment.
És anomenada també dolerita Les diabases contenen també amfíbols, olivina i òxids de ferro i són pobres en sílice Són denses 2,8 a 3,3, resistents i s’empren per a empedrar carrers Es presenta en capes de gran extensió i en filons
límit de Chandrasekhar
Astronomia
Valor màxim de la massa d’un estel nan blanc (no rotatori), més enllà del qual l’estel col·lapsa gravitacionalment cap a un estel de neutrons o, eventualment, cap a un forat negre.
El seu valor és d’1,44 vegades la massa del Sol per a un estel nan blanc d’heli, d’1,40 masses solars per a un nan de carboni i d’1,11 masses solars per a un nan blanc de ferro
punt
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de ferro acabada en punta que serveix als ferrers per a marcar en el ferro el lloc exacte on cal fer un forat.
Roodepoort
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, Sud-àfrica, a l’àrea suburbana de Johannesburg.
Establerta en un camp d’explotació aurífera, ha crescut per absorció d’altres centres miners, com Maraisburg El sector més proper a Johannesburg és industrial i de residència degradada, mentre que l’occidental s’estén com a àrea residencial moderna Té manufactures de ferro, acer i tèxtils
serra de Las Estancias
Serra
Serra que forma part de les serralades Bètiques.
S'estén de SW a NE pel nord de la província d’Almeria, i la limiten les valls de Chirivel al nord i de l’Almanzora al sud Saliente n'és el cim més alt, amb 1 501 m Té jaciments de ferro, plom i zinc
Serra do Espinhaço
Serra
Alineació muntanyosa del Brasil oriental, que s’estén de SW a NE per l’estat de Minas Gerais.
Culmina als 2 033 m en l’Itambé, i és formada per roques cristallines i travessada per nombroses falles Des del s XVIII hom n'explota els jaciments d’or, diamants, ferro i manganès és considerada com la més gran reserva mundial de cristalls de quars
Hamilton
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà, a l’extrem occidental del llac Ontario.
L’aglomeració té uns 657 800 h És el nucli metallúrgic més important del país Pel seu port arriben el carbó i el ferro dels EUA Hi ha indústries alimentàries, tèxtils i químiques És seu de la Universitat McMaster i nus de comunicacions per ferrocarril i carretera
fust
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Part de la columna entre la base i el capitell.
Pot ésser quadrangular, poligonal o circular, llis o decorat amb estries d’aresta viva o bisellades, amb relleus, helicoidal, etc, segons les èpoques i els estils Primitivament era de fusta posteriorment fou fet de pedra, i en l’arquitectura moderna és de ferro o de ciment armat
pelfa
Indústria tèxtil
Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit, atès que en ajeure’s reflecteix la llum.
És fabricada en teler de barretes de ferro o, més freqüentment, en telers de doble peça, emprant un lligat que subjecti bé els fils de pèl La superfície pot presentar dibuixos obtinguts per estampació, gofrat o mitjançant el lligat La pelfa és emprada especialment en tapisseria
clorur de zinc
Química
Sòlid cristal·lí deliqüescent, metzinós, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 275°C.
Hom l’obté per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc És emprat en la galvanització del ferro, com a deshidratant en síntesi orgànica, preservatiu per a la fusta, desinfectant, en la preparació de ciments especials i en la indústria tèxtil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina