Resultats de la cerca

Dividits en tribus, eren regits per l’assemblea d’ancians Criadors de bestiar, eren comerciants i servien de mitjancers entre Rússia, Bizanci i l’Orient Constituïren una amenaça constant per a l’imperi Bizantí, els búlgars i Kíev Foren pràcticament exterminats per Aleix I Comnè 1091 i per Joan II 1122

Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com a garantia el…

Havia collaborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon VII pogué reforçar la seva…

Sota la dinastia Sailendra, visqué un període de gran esplendor segles IX-XII i esdevingué un poderós imperi marítim i mercantil, que féu sentir la seva influència en els estats veïns El 990 inicià la guerra contra Java, que acabà amb la victòria de Śrīvijava 1007 Palembag, la seva capital, fou un gran centre del budisme, i els Sailendra feren construir el temple de Borobudur, a Java Al segle XII començà la seva decadència, fins que, el 1377, caigué sota el domini de l’imperi de Madjapahit, de Java Oriental

En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del segle VIII fins a la fi del segle IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona

Oasi i antic centre caravaner en la ruta de la seda, al peu del Tian Shan, fou lloc de pas del budisme cap a l’Orient i fou capital dels uigurs s VIII-IX Hi ha restes de nombrosos monestirs, en els quals hom ha trobat frescs importants, on les influències xineses es van sobreposant a poc a poc als primers motius hellenisticoiranians i hindús s VII-X També hi apareixen motius maniqueus Al llarg de quatre expedicions 1902-14, AGrünwedel i AAvon Le Coq descobriren nombrosos manuscrits i miniatures maniqueus

Antiga ciutat ibèrica dita Elimberrum, capital dels ausci , un dels grups del poble aquità Sota els romans els quals la sotmeteren el 56 aC, prengué el nom d' Augusta Ausciorum Cristianitzada al segle III, fou devastada pels sarraïns diverses vegades El seu bisbat, fundat al segle VI, esdevingué arquebisbat al segle IX i els titulars foren primats d’Aquitània fins l’any 1789 A la fi del segle VIII substituí Èlusa com a capital de la regió que posteriorment s’anomenà Armanyac Cap al 1716 esdevingué la seu d’una generalitat

Als segles VII i VIII es concretà a l’E del Rin i a l’alt Danubi al N del llac de Constança i a l’E de Baviera Entrà a formar part del regne franc de Borgonya al segle VI d’Austràsia, Baviera, al segle IX i de l’imperi francogermànic convertida en ducat al segle X, desaparegué el 1096 en ésser repartida entre el Zähringen i els Staufen Algunes llengües romàniques n'han derivat el nom modern corresponent a una gran part del que fou imperi germànic

Situat a 1 500 m d’altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo , coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu l’església parroquial Sant Fruitós, romànica segle XII, té un portal notable El lloc és esmentat ja al segle IX fou centre del marquesat de Llo o de Llió Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses El terme comprenia també el poble de Roet

El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions