Resultats de la cerca
Es mostren 8497 resultats
Santillana
La col·legiata romànica de Santillana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a la costa cantàbrica.
Situat a la costa cantàbrica, és centre agrícola i ramader Conrea cereals i llegums Bosc d’eucaliptus Constitueix un notable conjunt arquitectònic, declarat monument nacional, amb diversos palaus i cases senyorials la dels Estrada, la dels Peredo, la dels Tagle, etc, esglésies la de Las Clarisas, la de Regina Coeli, etc, i la Collegiata, romànica, de la fi del segle XIII l’origen de la qual fou un monestir del segle IX, de tres naus, transsepte, tres absis semicirculars i volta d’encreuament d’ogives El claustre, una galeria del qual és moderna, té els capitells treballats
Fornells

Aspecte de la cala Fornells
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Begur (Baix Empordà), a la costa, al voltant de la cala Fornells , al N de la platja d’Aiguablava, davant l’illa Blanca, envoltada d’urbanitzacions.
Sant Antoni de Calonge

Platja de Sant Antoni de Calonge
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic barri marítim del municipi de Calonge (Baix Empordà), situat a la costa, a ponent de Palamós, al centre de la badia de Sant Antoni o de Palamós, prop de la desembocadura de la riera de Calonge.
Ha esdevingut un important nucli turístic, amb un gran nombre d’hotels i d’apartaments Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni actualment hi ha una església d’estil neogòtic El 1936 formà un municipi amb el nom, primer, de Sant Antoni de Mar, i després, de Llevantí de Mar , que durà només fins el 1939
la Platja de Puçol
Barri
Barri, originàriament de pescadors, del municipi de Puçol (Horta del Nord), a la costa.
Publicació de L’ombra de l’eunuc, de Jaume Cabré; Dies meravellosos, de Jordi Coca; La mar no està mai sola, de Robert Saladrigas i Memòria del traïdor, de Vicenç Villatoro
Es publiquen L’ombra de l’eunuc, de Jaume Cabré Dies meravellosos, de Jordi Coca La mar no està mai sola, de Robert Saladrigas i Memòria del traïdor, de Vicenç Villatoro
garota

Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina