Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
banyarriquer
Banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids d’uns 50 mm de llargària, tots longicornis.
Les femelles dipositen els ous a l’escorça dels arbres les larves, xilòfagues, la perforen i excaven galeries dins el tronc i les branques de l’arbre, el qual destrueixen És difícil de combatre les larves en general, hom ho fa amb gasos tòxics, dipositats a l’entrada de les galeries Les larves del banyarriquer del pi Acanthocinus aedilis ataquen els troncs tallats dels pins els mascles tenen les antenes extraordinàriament llargues Les del banyarriquer del pollancre Saperda carcharias , que té el cos recobert d’una pubescència groga i grisa, ataquen els pollancres Les del…
Josep Rosés
Música
Organista i mestre de capella català.
El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble…
Manuela Rossi-Caccia
Música
Soprano.
La seva mare, Marianna Rossi, era de procedència italiana, i actuà al teatre de la Santa Creu de Barcelona entre el 1815 i el 1821 Manuela nasqué durant la temporada teatral, i fou batejada a l’església del Pi, segons notícies de Saldoni Després probablement marxà a Itàlia, on estudià cant El 1847 interpretà el paper protagonista d' Anna Bolena en les primeres funcions d’òpera del Teatre del Liceu, on actuà les tres temporades següents Participà en l’estrena de Giovanna di Castiglia , d’AJ Cappa temporada 1848-49, i en la de Der Freischütz 'El caçador furtiu', de CM von Weber, la…
Xaloc
Publicacions periòdiques
Revista cultural, publicada bimensualment, en català, a Mèxic (1964-81), amb un tiratge d’uns set-cents exemplars.
En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders,…
Rafael Serra i Planes
Cristianisme
Frare franciscà observant, teòleg i predicador.
Entrà al convent de Jesús de ciutat de Mallorca 1553, d’on fou enviat al collegi de Santa Maria del Pi Gandia S'ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, Sagrada Escriptura i d’hebreu Fou tres triennis provincial de l’orde 1578-81, 1591-93 i 1604-06 Proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, hi renuncià sempre per humilitat Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia S'instà el seu procés de beatificació Deixà obres manuscrites de Sagrada…
mètode de Montecarlo
Matemàtiques
Mètode estadístic pel qual, mitjançant un mostreig artificial (que en general utilitza successions de xifres aleatòries), hom arriba a estimar la probabilitat que un procés real tingui lloc.
L’ús d’un mostreig artificial o procés de simulació , que actualment és facilitat per la utilització d’ordinadors, evita el mètode analític de comptabilitzar totes les dades reals que concorren en el procés analitzat i que, a causa de llur quantia i aleatorietat, desborden les possibilitats de comptabilització El mètode de Montecarlo fou perfeccionat entre els anys 1950 i 1960, i té com a antecedent històric l’estimació feta per GBuffon, l’any 1773, de les xifres decimals del nombre pi π El mètode ha estat utilitzat amb èxit en física nuclear determinació de les dimensions…
Partit Republicà Democràtic Federal
Partit polític
Partit constituït a Espanya amb posterioritat a la Revolució de Setembre de 1868.
Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…
El paisatge vegetal de les illes d’Eivissa i de Formentera (territori pitiúsic)
Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…
Josep Gallés i Salabert
Música
Organista i mestre de capella.
Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…
,
Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Retòrica
Polític, orador i escriptor.
Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868 A les corts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina