Resultats de la cerca
Es mostren 2672 resultats
rafaelesc | rafaelesca
Comité de Organización Política Electoral Independiente
Política
Partit polític veneçolà, de tendència socialcristiana, fundat el 1946 per Rafael Caldera.
El 1958 formà part de la Junta Patriótica que substituí el dictador Marcos Pérez Jiménez, i ha governat el país amb els presidents R Caldera 1969-74 i L Herrera Campins 1979-84
La Ciutat i la Casa
Revista
Arquitectura
Revista trimestral d’arquitectura editada a Barcelona (1925-28), dirigida per Rafael Benet.
Representava una línia noucentista, parallela a la de Les Arts i els Artistes , amb nombroses illustracions i una representació tipogràfica molt acurada El 1928 es fusionà amb La Gaseta de les Arts
Jóvenes Bárbaros

Fulletó de propaganda de Jóvenes Bárbaros
Història
Denominació usual de la Joventut Republicana Radical, organització juvenil i extremista del lerrouxisme, creada el 1906 a Barcelona.
En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars
escalfapanxes

Escalfapanxes de la Casa Quintana (1907, Torroella de Montgrí), obra de Rafael Masó
Museu de la Mediterrània
Xemeneia, llar petita adossada a la paret per a la calefacció d’una habitació.
Ollanta Moisés Humala Tasso

Ollanta Humala, esquerra, amb el president de l’Equador, Rafael Correa
© Presidencia de la República del Ecuador
Política
Militar i polític peruà.
Fill d’Isaac Humala, dirigent del moviment indigenista i nacionalista conegut com a etnocacerisme, l’any 1982 s’incorporà a l’acadèmia militar de los Chorrillos, i l’any següent a l’Escola Militar Americana, patrocinada pels EUA L’any 1991, amb el grau de capità, fou destinat a la lluita contra la guerrilla de Sendero Luminoso i la seva actuació en aquest conflicte fou qüestionada Juntament amb el seu germà Antauro, l’octubre del 2000 fou un dels caps militars que es revoltà contra el president Alberto Fujimori , bé que posteriorment fou amnistiat Després d’uns mesos com a agregat militar a l…
Calaix de sastre
Historiografia catalana
Extens dietari manuscrit de 71 volums, escrit per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, del 1769 al 1819 sense interrupció, i en part publicat posteriorment, on l’autor ressenyà els fets més significatius de la seva vida i del seu entorn.
Encara que l’obra fou concebuda com un conjunt unitari, inclou manuscrits diversos aplegats en tres grans blocs temàtics Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , Calaix de sastre, miscellània de viatges i festes majors 1770-1808 i Calaix de sastre, les guerres El primer, Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , és el més conegut i també el que ha estat subjecte a més estudis i edicions Dona notícies detallades i molt visuals i sensitives del que s’esdevingué al voltant del seu autor, amb un estil fluctuant i realista Estructurat en unitats diàries, consta de 27 volums autògrafs de dietari, 2…
El Eco del Turia
Setmanari
Setmanari en castellà fundat a València el 1857 sota la direcció de Vicent Boix.
S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné també hi collaborà Rafael Blasco i Moreno Deixà de publicar-se a mitjan 1858
La Rebeldía
Setmanari
Setmanari, en castellà, subtitulat inicialment ‘‘periòdic republicà d’Unió Republicana’’, que aparegué a Barcelona des de l’1 de setembre de 1906 fins al 1911.
Fundat per Joan GBalaguera —que en fou el primer director—, Joan Colominas, Rafael Guerra del Río, Rafael i Josep Ulled, etc, fou l’òrgan d’expressió de les joventuts radicals lerrouxistes els Jóvenes Bárbaros
Reconstrucción Socialista
Partit polític
Organització socialista formada a finals de 1974 per militants de la Unión Sindical Obrera [USO] defensors de l’autonomia dels sindicats respecte als partits polítics, de la definició política de la lluita sindical i del socialisme autogestionari.
Al març de 1975 s’incorporà a la Conferència Socialista Ibèrica A Catalunya era dirigida per Julio Morera, Rafael Madueño, Rafael Ballús, Ramon Puiggrós i Elías López Blanco El 12 de novembre de 1975 acordà la incorporació a Convergència Socialista de Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina