Resultats de la cerca

De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà

En un edifici de l’arquitecte Rafael Moneo es presenta una collecció permanent de l’obra de Joan Miró i exposicions temporals d’altres artistes Des de l’exterior es pot contemplar el taller on treballà l’artista els darrers anys de la seva vida L’any 1997 Aurelio Torrente, antic director del desaparegut Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid, fou escollit nou director de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma L’any 2000 el patronat de la Fundació decidí la reparació dels grafits que es conserven a son Boter

En pintura i dibuix és un intermedi entre el croquis i l’obra definitiva en escultura és un modelat preparatori a mida reduïda L’esbós té l’espontaneïtat que hom no troba en l’obra enllestida, especialment en l’art tradicional, en què els deixebles acabaven l’esbós del mestre Abans del Romanticisme hom considerava els esbossos com a obres menors de l’artista la crítica actual, tanmateix, els considera sovint molt més importants que l’obra definitiva Cal destacar-ne alguns d’artistes com Miquel Àngel, Rubens i Tiepolo

Estudià a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona Treballà com a compositora invitada a l’estudi d’Aaron Copland, a la Universitat de Nova York 1993-94 Artista interdisciplinària, s’especialitzà en l’àmbit de la creació electroacústica El seu catàleg inclou obres per a cinta magnetofònica, cinta i sintetitzadors, combinació d’instruments i electrònica, manipulació de so en temps real, etc També s’ha interessat pels muntatges multimèdia, basats en projeccions i transformacions visuals És membre fundadora de l’Associació de Música Electroacústica d’…

Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà

Deixeble de JBLemoyne Ingressà a l’Académie amb l’obra Miló de Crotona Louvre Protegit per Mme de Pompadour, fou director de la manufactura de Sèvres 1758-66, on féu models per a escultures en bescuit, com el Rellotge de les Tres Gràcies Louvre, Pigmalió i Galatea 1763, etc Cridat per Caterina II, romangué a Peterburg 1766-79, on realitzà l’estàtua eqüestre de Pere el Gran Collaborà a l’Enciclopèdia i escriví obres teòriques, com Reflexions sur la sculpture 1761 Artista rococó, la seva obra es mantingué sempre dins aquest estil

Després d’una etapa figurativa, el 1958 abordà l’abstracció amb Homenatge a Kasimir Malevič Ha emprat el collage , especialment amb paper d’estany o planxa de llautó, sempre dins una estructura geomètrica d’un gran despullament —hom l’ha relacionat amb el minimal art —, canalitzada per netes incisions Fou un dels fundadors del Cicle d’Art d’Avui 1962, del premi internacional de dibuix Joan Miró i del MAN 1964 Artista insòlit i retret, després de la seva mort hom muntà una important exposició d’homenatge al Palau de la Virreina de Barcelona

Format a Llotja 1796-1803, on aconseguí el primer premi del curs de pintura del 1808 amb La mort sobtada d’Ananies i Saphira De la seva obra coneguda sobresurten dos autoretrats, un de primerenc 1805 i un del 1812, d’extraordinària caracterització Barcelona, coll F Rivière, i un grup familiar representant amb naturalitat els pares i la germana de l’artista Museu d’Art Modern de Barcelona La família de l’autor , pintura de Francesc Lacoma i Sans © Fototecacat Hom ha relacionat el seu estil amb David i amb Rünge

Considerat un dels màxims representants de l’anomenat minimalisme americà, fou, tanmateix, un dels primers detractors d’aquest concepte Molt radical en la seva obra i en els seus escrits, les seves escultures pretenen crear objectes reals, no representacions de la realitat Utilitzà unitats modulars, creant figures geomètriques essencials en les quals no hi ha cap empremta del treball de l’artista L’any 1965 escriví l’assaig Specific Objects , una aportació teòrica fonamental a la teoria de l’art Visqué i treballà a Marfa Texas i a Nova York

Estudià a l’escola d’art de la seva ciutat natal 1930-33 Establert a Odessa, feu la primera exposició el 1937 Conreant sobretot el retrat i la pintura de gènere, esdevingué un representant conspicu del realisme socialista pictòric i de l'art oficial a l'antiga URSS Gran part de la seva obra és exposada al museu d’art ucraïnès de Kíev El 1958 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de l’URSS i el 1963 fou guardonat amb el títol Artista del Poble de l'URSS