Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
-ilè
Química
Sufix que en un radical orgànic assenyala la pèrdua de dos hidrògens, deixant dues valències lliures, en dos àtoms de carboni distints.
piridazina
Química
Compost heterocíclic insaturat consistent en un anell de sis membres que conté alhora dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,2.
És un líquid incolor que bull a 208°C, molt soluble en l’aigua i alcohol i soluble en èter i benzè La piridazina i els seus derivats poden ésser obtinguts per reacció de composts 1,4-dicarbonílics amb la hidrazina
pirazina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté alhora dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,4.
Presenta caràcter aromàtic És un sòlid que es fon a 54°C i bull a 115,5°C És soluble en aigua, alcohol i èter Tant la pirazina com els seus derivats són obtinguts per reaccions de condensació a partir de composts α-aminocarbonílics
electrovalència
Química
Propietat que tenen els àtoms de cedir o guanyar electrons, determinada quantitativament per llur energia d’ionització i per llur afinitat electrònica.
Mitjançant aquesta propietat hom explica la transferència d’electrons d’un àtom a un altre, amb la consegüent formació d’ions
formazan
Química
Qualsevol dels derivats del formazan producte de substitució d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen per grups alquílics o arílics.
undec-
Química
Forma prefixada del mot llatí undecim, que significa ‘onzè’, emprada per a designar els composts orgànics que tenen onze àtoms de carboni.
tolil
Química
Cadascun dels tres radicals isòmers derivats del toluè per pèrdua d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell aromàtic d’aquest.
principi de Franck-Condon
Física
Principi segons el qual la distància entre els nuclis dels àtoms d’una molècula no canvia en produir-se una transició electrònica.
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
quasicristall
Física
Cos la distribució dels àtoms o molècules del qual no formen ni una xarxa cristal·lina (ja que no hi ha un reticle elemental que es repeteixi regularment) ni un vidre (ja que els àtoms no estan totalment desordenats), sinó que formen una distribució espacial ordenada encara que no periòdica.
La seva simetria és pentagonal, que és prohibida en la cristallografia clàssica Les figures de Penrose en foren el precursor teòric, però l’obtenció física d’un quasicristall no s’esdevingué fins el 1974 Les característiques mecàniques d’aquests materials en especial, llur gran resistència els fan objecte d’un gran interès