Resultats de la cerca

L’any 1907, Robert Hertz estudià les representacions i les pràctiques rituals relacionades amb la mort dins societats del Sud-est asiàtic, allà on la mort apareix com un estadi d’un llarg procés que comença abans i que segueix després del que els occidentals entenen com a mort És a través d’aquesta idea que els ritus funeraris van més enllà del mer enterrament del cos, ja que abasten un llarg procés d’acompanyament en el temps en el qual el cos del difunt és objecte de distintes operacions rituals En les societats xineses i europees determinats ritus funeraris, com ara l’enterrament, es fan…

Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que primer neda…

L’ordre dels perciformes és el més nombrós d’entre els vertebrats i comprèn unes 7000 espècies de peixos És un grup molt diversificat i això fa que hi hagi problemes sistemàtics seriosos de fet els perciformes constitueixen un grup un xic artificial És integrat per peixos d’aigua marina que especialment dominen les zones litorals dels ambients subtropicals i tropicals, si bé també n’hi ha que colonitzen les mars temperades Pel que fa a les aletes, els caracteritza la presència de radis espinosos, la mancança d’aleta adiposa, la posició toràcica o jugular d’unes aletes ventrals…

De cos ovalat i d’un millímetre de llargada com a màxim, són bàsicament segmentats, proveïts de 4 parells de potes curtes i no articulades, similars als parapodis dels anèllids, i acabades en ungles, els tres primers parells de les quals són locomotores, i el quart, terminal, fixa el cos a un substrat Presenten constància cellular i organització complexa Durant la vida adulta muden repetides vegades llur cutícula, de vegades dividida en plaques Tenen glàndules cutànies, i sota l’epidermis una musculatura llisa en feixos Al segment cefàlic tenen glàndules orals i estilets cornis o quitinosos…

Hi ha dos procediments per a fer actuar el punxó el de penetració , en què el punxó, sotmès a una pressió constant durant un cert temps, deixa una empremta a la superfície del cos, i el de xoc , en què el punxó fa la marca en caure lliurement sobre el cos Cada escleròmetre disposa d’una taula que dóna la relació entre la marca i la duresa

Té el perfil molt asimètric, el cos quasi circular, la base de les aletes molt estreta i els ulls al cantó esquerre la pell és nua i el cos jaspiat de blanc i negre a l’alçada de la cua, per sobre de la línia lateral, té una taca negra Viu a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord És comestible

El cos dels pretorians romans —que gaudia de privilegis especials respecte als altres cossos— intervingué decisivament i en diverses ocasions en el desenvolupament de la història de l’Imperi Així, els seus membres occiren Calígula, nomenaren emperadors Claudi, Otó, foren àrbitres en la lluita entre Vitelli i els Flavis, etc Constantí, després d’obtenir la victòria sobre Maxenci, decretà l’abolició d’aquest cos

Fou bastit per ordre de Francesc I damunt un pavelló de caça dels comtes de Blois 1519-47 en féu els plans probablement l’italià Bernabei Domenico da Cortona, però els realitzà Pierre Nepveu, dit Trinqueau El cos central, de planta quadrada i coronat per un bosc de xemeneies, conté una doble escala helicoidal a l’exterior, grans torres cilíndriques voregen els angles de l’edifici i del cos central

Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67

És de forma semblant al gos perdiguer, amb el cos esvelt, les orelles no gaire grosses i caigudes, el pelatge curt i de color blanc amb taques circulars negres o de color rogenc fosc, de 2 a 5 cm de diàmetre, distribuïdes uniformement per tot el cos Són animals de guarda i defensa, i hom els anomena també gossos de cavalleria perquè són molt apropiats per a guardar cavallades