Resultats de la cerca
Es mostren 943 resultats
Carolyn Watkinson
Música
Mezzosoprano anglesa.
Estudià música i cant al Royal College of Music de Londres i al Conservatori de la Haia El 1978 cantà Hippolyte et Aricie JPh Rameau, amb direcció de JC Malgoire, al Covent Garden de Londres i a Versalles S’ha especialitzat en òpera barroca i en autors com C Monteverdi, GF Händel o JPh Rameau El 1984 actuà al Festival de Göttingen en la versió escenificada de Solomon GF Händel i el 1992 participà en les funcions d' Alcina a Halle També ha cantat òperes d’autors com WA Mozart Idomeneo, re di Creta , Les noces de Fígaro , ChW Gluck Orfeo ed Euridice o G Rossini La Cenerentola , obres que ha…
Kerstin Thorborg
Música
Mezzosoprano sueca.
Estudià al Conservatori d’Estocolm i el 1923 debutà al teatre d’òpera de la ciutat, on un any després interpretà el paper d’Ortrud Lohengrin Romangué en la companyia d’aquest teatre fins el 1930 Durant els dos anys següents es presentà a Göteborg, Dresden i Praga, i el 1932 ingressà en la companyia de la Städtische Oper de Berlín En 1935-38 fou membre de la Vienna Staatsoper, i participà en el Festival de Salzburg del 1935 al 1937 Entre el 1936 i el 1939 cantà regularment al Covent Garden de Londres, on destacà com a intèrpret wagneriana El 1936 es presentà al Metropolitan de Nova York,…
Ruth Hesse
Música
Mezzosoprano alemanya.
Estudià a Hamburg i Milà, i el 1958 debutà a Lübeck Entre el 1962 i el 1988 cantà a la Deutsche Oper de Berlín, i parallelament actuà en altres teatres i festivals, als quals era convidada assíduament Així, per exemple, actuà a Bayreuth 1963-65, a l’Òpera de Viena 1965-88 i a la Deutsche Oper de Berlín 1962-95 El 1969 interpretà al Covent Garden de Londres La dona sense ombra , de R Strauss, actuació que repetí a Salzburg 1974, San Francisco 1976 i Buenos Aires 1979 El seu repertori, lligat als papers de mezzosoprano dramàtica, incloïa òperes de G Bizet Carmen , R Strauss, G Verdi Falstaff…
Estelle Liebling
Música
Soprano nord-americana.
Es formà a París amb M Marchesi de Castrone i a Berlín amb S Nicklass-Kempner Debutà a divuit anys en el paper titular de Lucia di Lammermoor , a l’Òpera de Dresden Posteriorment formà part de la companyia d’òpera de Stuttgart i de la de l’Òpera Còmica de París Entre el 1902 i el 1904 cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on debutà amb Les Huguenots Fou una de les sopranos líriques de coloratura més destacades de la seva generació Retirada el 1930, a partir d’aleshores es dedicà a l’ensenyament En 1936-38 impartí classes de cant a l’Institut Curtis de Filadèlfia i posteriorment…
Roberta Knie
Música
Soprano nord-americana.
Es llicencià en ciències musicals el 1960, i posteriorment amplià la seva formació a Europa El 1964 debutà a l’Òpera de Westfàlia, on romangué fins el 1966 Centrà el seu repertori especialment en R Wagner, i interpretà els papers de Freia L’or del Rin , Elisabeth Tannhäuser , Sieglinde La valquíria i Gutrune El capvespre dels déus Ocasionalment interpretà també papers d’òperes de WA Mozart i G Verdi Entre el 1966 i el 1969 cantà a l’Òpera de Graz, on fou la Leonore de Fidelio , personatge amb el qual debutà a l’Òpera de Viena 1969 Al principi dels anys setanta centrà el seu repertori en…
Lucia Popp
Música
Soprano eslovaca naturalitzada austríaca.
Estudià música a Bratislava i debutà el 1963 com la Reina de la Nit La flauta màgica , paper que enregistrà fonogràficament i que marcà els seus primers anys de carrera El 1966 cantà al Covent Garden de Londres i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i destacà especialment en el repertori mozartià, en les òperes de R Strauss i, ocasionalment, amb R Wagner, com també amb el lied Participà en nombrosos enregistraments fonogràfics i videogràfics Es casà dues vegades, primer amb el director orquestral G Fischer i després amb P Johnas, director de l’English…
Elena Mauti Nunziata
Música
Soprano italiana.
Estudià al Conservatorio San Pietro in Maiella de Nàpols, on fou deixebla de G Cigna A Palerm debutà al Teatro Massimo com a Liù Turandot , després d’haver guanyat un concurs de cant celebrat en aquesta ciutat Posteriorment hi cantà òperes de V Bellini, G Verdi, R Leoncavallo i G Donizetti Especialitzada en repertori líric italià, es feu famosa per la interpretació del paper de Violetta a La Traviata , de Verdi Contractada pel Teatro alla Scala de Milà, hi interpretà diversos papers puccinians durant els anys setanta El 1978 debutà als Estats Units -Chicago i Dallas- i feu diverses…
Concepció Panadès i Juanengo
Música
Soprano.
El 1912 anà a residir a Barcelona El 1920 ingressà a l’Orfeó Pirinenc i el 1925 debutà al Teatre Tívoli de Barcelona amb la sarsuela La gaviota El 1929 feu una gira per Amèrica La temporada 1930-31 actuà al Teatro de la Zarzuela de Madrid El 1934 interpretà Marina al Teatre Olímpia de Barcelona, al costat de Miguel Fleta, amb qui actuà en diverses òperes 1934-35 Interpretà aquesta òpera, en català, a Santiago de Cuba El 1935 fou Micaela Carmen a Bilbao i també assumí el paper titular de Madama Butterfly En 1936-38 actuà al Liceu de Barcelona —llavors Teatre Nacional de Catalunya—, on…
,
Diónisos Solomós
Literatura
Poeta grec.
De família noble, fou enviat a estudiar a Itàlia Pavia, on freqüentà els literats més coneguts de l’època Havent tornat a Zacint, STricupis —el futur polític— l’encoratjà a fer ús de la llengua grega, i així, el 1823, el poeta restà consagrat amb la composició del seu Himne a la llibertat , esdevingut l’himme nacional grec Traslladat a Corfú, honorat per tots els seus compatriotes, continuà la seva tasca d’escriptor, tasca que, pel seu temperament autocrític, mai no arribà a ésser realitzada plenament i restà només en esbós Oda a Lord Byron , Assetjats lliures , etc Enigmàtic i solitari, el…
miserere
Música
Salm cinquantè de la Vulgata, anomenat així pel seu començament Miserere mei, Deus('Compadiu-vos de mi, oh Déu').
Salm del penediment i del perdó, atribuït durant molts segles al rei David, quan confessà el seu pecat d’adulteri, la litúrgia romana l’empra com a salm penitencial abans de la reforma litúrgica 1970 es cantava a les laudes, a l’ofici de difunts i a les exèquies, i al final de l’ofici de tenebres per Setmana Santa A partir del segle XVI, molts compositors començaren a tractar-lo en polifonia vocal, mantenint gairebé sempre l’estructura antifònica per a cors alterns Un dels misereres més famosos és el de G Allegri, compost probablement el 1638, que la Capella Sixtina cantà en exclusiva i amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina