Resultats de la cerca

Exercí les càtedres de dret natural i d’economia política a la Universitat de Madrid, on fou degà de filosofia i lletres i rector de la universitat 1845 fou conseller d’instrucció pública i diputat Publicà un Curso de Economía Política 1842 i dirigí, el 1846, la primera traducció de l' Essay on the Principle of Population de Malthus al castellà

Llicenciat en dret, cursà filosofia i lletres i fou professor d’ensenyament secundari a l’Institut d’Eivissa S'inicià, ensems que com a prosista, amb poemes publicats a diverses revistes i amb els versos densos de Primer cancionero 1945 i els evocadors de Los islotes 1955, El puerto antiguo 1957 i Dos poemas del mar pitiuso 1983 Traduí al castellà poemes de Petrarca, Baudelaire, Mallarmé i altres En prosa destaquen els llibres sobre Eivissa Viaje a Ibiza 1958, La Ibiza de nuestro tiempo 1978, Lo que Ibiza me inspiró 1987 i l’assaig literari Las cenizas removidas 2001 En català publicà l’…

Vida i obra Fou deixeble de Vives a Lovaina i professor de llatí a la Universitat de València Carles V el nomenà membre del seu consell i gentilhome de la cort 1537 i fou mestre del príncep Felip, futur Felip II de Castella, i preceptor del seu fill Carles, a qui dedicà uns Discursos políticos i unes instruccions per a la formació del príncep cristià Finalment, fou bisbe d’Osma 1564-66 Anotà un manuscrit de les obres d’Ausiàs Marc amb comentaris en castellà, llatí i italià per facilitar-ne la comprensió a la cort Sembla que feu arribar a Valladolid el manuscrit de Lluís Carrós de Vilaragut…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’abat L’any…

Al final del 1561 es traslladà a Nova Granada, on fou provincial de l’orde franciscà Anà a Castella 1576-85 com a representant del seu orde i obtingué permís per a imprimir la seva obra Recopilación historial tot i això, aquesta no fou publicada fins al s XX l’obra és interessant per al coneixement de la geografia d’aquella regió i dels costums dels seus habitants

Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió

Estudià a Itàlia i ajudà Vasari en la decoració pictòrica del palau de la Cancelleria, a Roma ~1545 Esculpí el retaule major de la catedral d’Astorga, acabat el 1562, any que entrà, com a pintor, al servei de Felip II, per a qui decorà els palaus reials de Madrid i del Pardo La seva obra representà la introducció a Castella del manierisme miquelangelià Com a renaixentista complet conreà també l’arquitectura

Bisbe de Ciudad Rodrigo 1514-23, d’Osma 1522-24, de Santiago de Compostella 1524-34 i de Toledo 1534-45 cardenal des del 1531 i inquisidor general 1539, després d’haver estat conseller de la inquisició 1539 President del consell de Castella 1524-39 i de la chancillería de Valladolid, presidí les Corts de Madrid 1528 en les quals fou jurat Felip II, i algunes vegades fou governador general en absència de Carles V

Relacionat amb la Generació del 27, s’installà a París, on participà en els moviments d’avantguarda Publicà bona part de la seva obra en francès posteriorment traduïda al castellà Versión celeste , 1970 De la seva estada a Nova York és fruit The Vision of Guernika 1947, sobre Picasso El 1967 s’establí a l’Argentina Entre altres obres cal citar César Vallejo o Hispanoamérica en la cruz de su razón 1958 i Ángulo de visión 1979

Estudià a Roma, al Collegium Germanicum i al seminari romà, on fou deixeble de Jde Kerlei de Palestrina L’any 1569 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Montserrat, de Roma, i a partir del 1573 dirgí la capella del seminari romà, càrrec en el qual succeí Palestrina, i dirigí rambé la capella de Sant'Apollinare 1575 Ordenat de sacerdot 1575, entrà més tard 1579 al servei de l’emperadriu Maria, filla de Carles V, muller de Maximilià II d’Àustria, de la qual fou capellà durant 25 anys i la qual acompanyà quan es retirà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1569 Menys…