Resultats de la cerca
Es mostren 3143 resultats
Òscar Ribas i Reig
Economia
Història
Política
Empresari i polític.
Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1959 i cursà un postgrau de filosofia política a Friburg Suïssa Es dedicà als negocis familiars del tabac i la banca, i en aquest vessant estigué vinculat a la Banca Reig, fundada el 1956, de la qual fou nomenat conseller delegat el 1986 i, el 1996, president L’any 2002 fou nomenat president d’honor d’Andbank, l’entitat sorgida de la fusió del Banc Agrícola i Comercial d’Andorra i Banca Reig Inicià l’activitat política com a conseller general 1972-75 i 1976-79 i en 1982-84 fou el primer a ocupar el càrrec de cap de govern d’Andorra, que…
Ángel Ossorio y Gallardo
Ángel Ossorio y Gallardo
© Fototeca.cat
Història
Polític i jurisconsult.
Afiliat al partit conservador i amic íntim del fill gran d’Antoni Maura, aquest el nomenà governador civil de Barcelona pel gener del 1907 Volgué lluitar contra el terrorisme anarquista i facilitar un apropament de la Lliga i Maura, però hagué de fer cara, successivament, a la constitució de Solidaritat Catalana, a l’afer Rull i, finalment, a l’esclat de la Setmana Tràgica Oposat al ministre de la governació, La Cierva, dimití en ésser posada la província sota el comandament militar el 26 de juliol de 1909 Posteriorment restà fidel a Maura i fou ministre de foment el 1919 El 1922…
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Política
Polític i jurista castellà.
Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica Collaborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia 1976, en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP Participà en l’elaboració de la constitució del 1978 Retirat de la política activa, des del 1991 és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret…
Signatura de la Declaració de Barcelona
Els partits nacionalistes CDC, UDC, PNB i BNG signen la Declaració de Barcelona, un document en què es comprometen a treballar conjuntament per aconseguir el reconeixement general d’una lectura de la Constitució que garanteixi la pluralitat nacional de l’estat El document és presentat a la seu d’UDC a Barcelona per Xosé Manuel Beiras BNG, Xabier Arzalluz PNB, Pere Esteve CDC i Domènec Sesmilo UDC
Esquerra Nacional
Partit polític
Partit fundat a primers de 1977, que tenia per objectiu la independència dels Països Catalans i la construcció d’un estat socialista.
Pretengué, sense èxit, unificar els partits independentistes En les eleccions legislatives de 1977 recomanà el vot a la coalició Pacte Democràtic per Catalunya Aquell any assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista del Països Catalans i el 1978 s’incorporà al Comitè Català contra la Constitució Espanyola Desaparegué el 1978-79 Dirigents Jordi Gil i Àlava i Patrícia Gabancho Edità Tallaferro
Miguel Herrero de Miñón rep el premi Blanquerna
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, lliura a Madrid el premi Blanquerna al polític espanyol Miguel Herrero de Miñón per la seva sensibilitat envers la realitat catalana i el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat Herrero de Miñón, que va ser un dels membres de la ponència que va redactar la Constitució espanyola del 1978, és actualment militant de base del PP
defensor del poble
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, alt comissionat de les corts generals, designat per aquestes i només responsable davant d’elles, que té per missió defensar els drets dels ciutadans i que, amb aquesta finalitat, supervisa l’activitat de l’administració civil i militar.
Aquesta figura jurídica apareix per primera vegada a la Constitució del 1978 i el seu primer antecedent en dret comparat és l'ombudsman, a Suècia, país on es creà aquesta institució Les seves competències més destacables són suggerir modificacions legislatives i de criteris d’actes que emanin de l’administració, formular advertiments sobre els deures dels funcionaris i interposar recursos d’inconstitucionalitat i empara
albedo
Astronomia
Poder de reflexió dels cossos celestes sense llum pròpia.
S'expressa normalment pel quocient entre l’energia reflectida pel cos i l’energia que hi incideix depèn, doncs, de la constitució de la superfície reflectora La forta albedo de la Terra és principalment deguda als núvols, l’observació de llur variació, mesurada per satèllit és d’interès climatològic Els altres planetes amb atmosfera presenten una albedo considerable, destacant Venus albedo 0,76, mesurada pel Pioneer-Venus
Princeps namque
Dret català
Usatge que establia, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional.
L’usatge obligava també els nobles feudataris El costum implicava que no podia ser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present La forma de convocació fou reglamentada per la constitució de Ferran II Statuïm e ordenam de la cort del 1481 A partir del segle XVI, tanmateix, fou convocat, sovint, pel lloctinent general Perdurà fins al decret de Nova Planta
Paul John Flory
Física
Químic i físic nord-americà.
Professor a les universitats de Cornell 1948-56 i de Stanford des del 1961, fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions Publicà Principles of Polymer Chemistry 1953 Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina