Resultats de la cerca
Es mostren 2345 resultats
François Bédos de Celles
Música
Orguener i investigador francès.
Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora…
Charles Spackman Barker
Música
Inventor i orguener anglès.
Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert…
Jacint Pinto i Iglesias
Música
Constructor d’instruments de corda català.
D’ofici ebenista d’art, anà a Mirecourt França a instàncies de Ramon Parramon per aprendre l’ofici de lutier i dedicarse, a Barcelona, a la construcció i restauració d’instruments d’arc Construí més de 300 instruments que foren etiquetats com a Parramon, amb unes característiques que els situen entre l’escola francesa i la italiana, molt apreciats per la seva excellent sonoritat Fabricà alguns violins còpia de Guillemí amb un resultat extraordinari, tot demostrant ser un bon coneixedor de l’ofici Les restauracions també li donaren fama Ramon Pinto, nebot de Jacint, continua l’…
Estadi Municipal d’Atletisme de Cornellà de Llobregat

Estadi Municipal d’Atletisme de Cornellà de Llobregat
Ajuntament de Cornellà
Atletisme
Estadi d’atletisme de Cornellà de Llobregat.
La seva ubicació actual data del 2006, any que es traslladaren les antigues pistes d’atletisme que hi havia a l’indret on es construí l’Estadi Cornellà-el Prat del Reial Club Deportiu Espanyol La nova pista homologada, de vuit carrers de material sintètic, que dona servei al Cornellà Atlètic, envolta un camp de gespa natural utilitzat habitualment pel Rugby Club Cornellà La installació es completa amb un circuit exterior de cros d’1,3 km i una dotzena de pistes de petanca al servei de l’AEJ Riera i el Club Petanca Cornellà S’hi han disputat diversos Campionats de Catalunya d’…
Estadi Municipal Paco Águila
Atletisme
Estadi d’atletisme del barri del Canyet de Badalona.
També es coneix popularment com les pistes de can Ferrater Es construí el 1988 i la Federació Espanyola d’Atletisme l’homologà el 1991 Consta d’una pista de 400 m de corda i vuit carrers de material sintètic, a més d’una zona de llançaments, una altra de salts i una recta de 60 m per a curses de velocitat amb dos carrers Les principals entitats usuàries de la installació són la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, que hi organitza les competicions en categories de formació i les curses de la Lliga Catalana d’atletisme, i el Rugby Club Badalona, que hi disputa els seus partits
Hans Christian Ørsted
Física
Físic danès.
Professor a la Universitat de Copenhaguen, feu nombrosos experiments de compressibilitat dels gasos anhídrid sulfurós, entre d’altres amb la finalitat de liquar-los i construí un piezòmetre Treballà també en l’aplicació de l’efecte termoelèctric i ideà una nova forma de termòmetres basats en aquell principi Preocupat per les relacions que sospitava entre l’electricitat i el magnetisme, feu un gran nombre de proves que no reeixiren fins l’any 1820, que aconseguí que l’agulla magnètica es desviés sensiblement en passar un corrent elèctric per un conductor parallel a aquella Aquest…
Josep Safont i Casarramona
Economia
Comerciant.
Es dedicà al càrrec del cotó, que feia venir de Mataró El 1802 es casà amb Rosa Lluch i Marech A Barcelona 1814 continuà en el comerç i també s’especialitzà en la importació de queviures de Mallorca El 1830 es traslladà a Madrid, on feu una gran fortuna, en el cercle de Gaspar de Remisa, com a subministrador de l’exèrcit i fent préstecs a curt termini a l’estat, amb motiu de la primera guerra Carlina 1833-39 Al final de la seva vida es dedicà també als negocis de mines de ferro i de plom En la desamortització comprà molts solars a Madrid, on construí cases per vendre
Oläus Christensen Romer
Astronomia
Astrònom danès.
De molt jove treballà en la classificació dels manuscrits de Tycho Brahe El 1672 Picard el portà a París, per a treballar a l’observatori d’aquesta ciutat Collaborà amb Picard, Azout i Huygens Fou també professor de matemàtiques a Dauphin i a Copenhaguen El 1675 determinà la velocitat de la llum a partir de l’observació de les immersions i emersions dels satèllits de Júpiter dins el con de l’ombra del planeta Perfeccionà el micròmetre, inventat feia poc, i li donà gairebé les característiques actuals També construí el primer instrument meridià de passos 1690 i el primer cercle…
Francesc Roca i Simó
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Madrid el 1904 Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma 1908, amb influències secessionistes Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Nouveau i acabà conreant l’eclecticisme Projectà les cases Casasayas 1908-09 i construí la casa Roca 1908, també a Palma El 1913 treballà a Almeria El 1916 projectà el Collegi Notarial de Balears Residí a l’Argentina 1916-19, on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla Fou arquitecte d’hisenda i…
Wang Jingwei
Història
Política
Polític xinès.
Després de participar en la revolució del 1911, esdevingué collaborador directe de Sun Yatsen, i ocupà importants càrrecs en diversos governs republicans Com a representant de l’ala esquerrana del Guomindang, s’oposà a Chiang Kai-shek el 1927 Expulsat del partit fins el 1930 i readmès el 1931, ocupà la presidència del comitè executiu 1932-35 Al moment de l’ofensiva japonesa a Manxúria 1931, es declarà partidari de la resistència a ultrança el 1938, però, es mostrà partidari de la pau amb el Japó, evolucionà cap al collaboracionisme i construí un govern xinès amb seu a Nanquín…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina