Resultats de la cerca
Es mostren 3100 resultats
escurar
Buidar de menjar o de beguda (un recipient), consumir-ne, esgotar-ne, enterament el seu contingut.
linalol
Química
Compost contingut en l’oli de la flor del taronger i en l’oli de bergamota.
Hom en coneix les formes l- i d - i la forma racèmica És emprat en perfumeria
catequètica
Cristianisme
Assignatura teològica que exposa els principis, la història, el contingut i el mètode de la catequesi.
minimista
Religió
Partidari de reduir a un mínim el contingut d’una doctrina, que en minimitza la importància.
protocol
Diplomàtica i altres branques
Dret
Conjunt de fórmules estilístiques (invocació, intitulació, salutació, etc) pròpies d’un diploma, prèvies al contingut jurídic.
tradició
Allò que és transmès, contingut objectiu dels fets, creences, costums, etc., transmesos de pares a fills.
sagnar
Donar sortida, en tot o en part, al líquid contingut (en un receptacle), obrint-li camí.
oda
Música
Cant de lloança i acció de gràcies contingut en l’Antic o en el Nou Testament.
Nou d’aquestes odes entraren a formar part de l’ofici matinal de la litúrgia bizantina, i apareixen, després del Salteri, en diversos manuscrits de la Bíblia ja en el Codex Alexandrinus del segle V, sovint amb cinc odes més Les odes cantades en l’ofici matinal bizantí són les següents Càntic de Moisès Èxode 15,1-19, Càntic de Moisès, que només es canta durant la Quaresma Deuteronomi 32,1-43, Pregària d’Anna, mare de Samuel 1Sa 2,1-10, Pregària d’Habacuc Habacuc 3,2-19, Pregària d’Isaïes Isaïes 26,9-20, Pregària de Jonàs Jonàs 2,3-10, Pregària dels tres joves Daniel 3,26-45, Càntic dels tres…
confirmació
Diplomàtica i altres branques
Document que renova el contingut jurídic d’un acte anterior, per tal de fer-lo vigent.
Pot adoptar tres modalitats diverses subscripció confirmativa, per la qual el nou sobirà signava un privilegi anterior, per manifestar la pròrroga dels drets concedits renovació legal d’uns drets adquirits, sense esmentar cap document previ i confirmació diplomàtica d’un document anterior, que el notari tenia davant d’ell i que era citat totalment o en part Algunes cancelleries, com la francesa, empraren els verbs legimus o vidimus a l’exordi del document confirmatiu, interpretats a Castella, des d’Alfons el Savi, per les formes verbals vi o viemos a la mateixa cancelleria, des de Ferran IV…