Resultats de la cerca
Es mostren 4597 resultats
pau de Toledo
Història
Tractat signat a Toledo, el 23 de setembre de 1436, entre els representants d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella.
El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalanoaragonesa i Castella sorgit de l’anomenada guerra dels Infants d'Aragó que continuà encara uns quants anys a Castella Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma Nàpols
Joan XII
Cristianisme
Nom que prengué Ottaviano dei conti di Tuscolo en esdevenir papa (955-964).
Elevat al poder de molt jove, no menà una vida gaire exemplar Per defensar-se de Berenguer II cridà Otó I, que coronà emperador Aquest li atorgà el privilegi otonià, que ratificava els Estats Pontificis Fou deposat per un sínode romà
Joan X
Cristianisme
Nom que prengué Joan de Tossignano en esdevenir papa (914-928).
Vencé els sarraïns a Garigliano Coronà emperador Berenguer I de Friül 915, i a la mort d’aquest s’alià amb Hug de Provença Afavorí la conversió dels normands i mantingué bones relacions amb Bizanci Empresonat per Marozia, morí violentament
Alvèrnia

Cadena de puis des del Puèi Domat (Alvèrnia)
© Jaume Ferrández
Regió d’Occitània, limitada pel SE amb el Llenguadoc, pel S amb el Roergue i per l’W amb el Carcí i el Llemosí; comprèn els departaments francesos d'Alt Loira, Lo Puèi Domat i Cantal.
La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un…
Castell d’Entença (Benavarri)
Art romànic
El poble d’Entença, situat a l’esquerra del riu de Queixigar, al peu d’un tossal on hi hagué el castell d’Entença, té el seu origen en una quadra medieval del mateix nom, de la qual sorgí un dels llinatges més importants de la corona catalano-aragonesa Aquesta quadra pertanyia durant el segle XI al terme del castell de Casserres i fou conquerida pel cavaller Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, el qual la donà en feu, l’any 1063, a Mir Gombau perquè hi bastís un castell de pedra i calç El successor d’aquest Mir Gombau fou Pere Mir I d’Entença 1096-1137, que també era senyor de Benavarri, Calbera…
Pensacola
Ciutat
Ciutat de l’estat de Florida, EUA.
Port naval Indústries alimentàries i tèxtils Conquerida per la corona castellana el 1559, el comte de Galve hi fundà 1696 el port de Pensacola més endavant 1763 depengué de la sobirania britànica Reconquerida per Bernardo de Galve el 1819, fou incorporada als EUA
Palol d’Onyar

L’església de Sant Sadurní de Palol d’Onyar
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), al SE de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial Sant Sadurní és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII era l’església del castell de Palol, casa forta que a mitjan segle XIV era de la família Palol El 1698 el lloc era de la corona
comtat i principat de Hohenzollern-Hechingen
Localitat
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia, pertanyent als Hohenzollern, format el 1575 pel comte Eitel Frederic I (mort el 1605) sobre la localitat de Hechingen.
Al seu fill, Joan Jordi I, li fou elevat el comtat a principat el 1623 i els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Frederic Guillem II abdicà a favor del rei de Prússia, el 1849, que l’incorporà a la corona
John Bull
Història
Personificació popular de la nació anglesa.
Prové de la History of John Bull 1712, sàtira política de John Arbuthnot inspirada per la guerra de Successió a la corona d’Espanya Presenta John Bull com el prototip de l’anglès capaç i honest però colèric i d’humor variable
espícula
Astronomia
Matèria incandescent que el Sol llança, per tota la seva superfície i predominantment de forma perpendicular a ella, cap a l’atmosfera solar.
Ascendeixen amb velocitats de 20-30 km/s des de la cromosfera fins a assolir uns quants milers de quilòmetres ja dins la part interior de la corona, i després cauen novament sobre la superfície La seva durada és de 5-10 minuts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina