El poble d’Entença, situat a l’esquerra del riu de Queixigar, al peu d’un tossal on hi hagué el castell d’Entença, té el seu origen en una quadra medieval del mateix nom, de la qual sorgí un dels llinatges més importants de la corona catalano-aragonesa. Aquesta quadra pertanyia durant el segle XI al terme del castell de Casserres i fou conquerida pel cavaller Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, el qual la donà en feu, l’any 1063, a Mir Gombau perquè hi bastís un castell de pedra i calç. El successor d’aquest Mir Gombau fou Pere Mir I d’Entença (1096-1137), que també era senyor de Benavarri, Calbera, Cornudella, Falç, Llaguarres i Viacamp. Molt aviat el llinatge dels Entença es dividí en dues branques principals: la dels barons d’Entença i la dels barons d’Alcolea, cognomenats també Entença.
La primera branca, centrada d’antuvi en el castell d’Entença, fou iniciada per Berenguer I d’Entença senyor també de Calataiud, Saragossa, Borja, Terol, Montsó, etc., el qual morí lluitant contra els sarraïns l’any 1208. La línia va ser continuada per Bernat I, senyor de Calataiud, Cetina i Terol, Berenguer II i Gombau II, que participaren activament en la conquesta i repoblació del regne de València, i Guillem I, que, mitjançant el seu matrimoni amb Alamanda de Santmartí, estengué els dominis pel Baix Ebre (Falset, Móra, Tivissa) i altres llocs del Priorat i del Camp de Tarragona. Així, doncs, la caseria d’Entença esdevingué centre emblemàtic de tota aquesta extensa jurisdicció senyorial, coneguda per baronia d’Entença, la qual assolí el punt culminant en temps de Guillem III d’Entença i Montcada (1288-1326). Aquest, l’any 1321, vengué la baronia amb el castell d’Entença al rei Jaume II, el qual desvinculà Entença de la baronia en crear el tercer comtat de Ribagorça en favor del seu fill l’infant Pere l’any 1322. Amb tot, el títol es va mantenir viu a través dels comtes de Prades, passant posteriorment als Cardona (1425). D’altra banda, la branca d’Alcolea també revertí a la corona, car Teresa I d’Entença aportà en dot al futur Alfons III la baronia, el vescomtat d’Àger, el comtat d’Urgell i altres possessions l’any 1314; llur fill seria Pere III el Cerimoniós, però una línia natural relacionada amb les senyories d’Ivars i Barbastre continuà emprant el cognom Entença fins a l’edat moderna.
Tot i que el terme d’Entença acabà a mans de la corona, es tenen notícies dels castlans d’Entença, que foren cridats als actes d’investidura del nou comtat l’any 1322. L’any 1350, Sanç Garcés de Siscar va retre homenatge al comte Pere de Ribagorça per les castlanies d’Entença i Viacamp. El 1515 J.M. de Lanuza i Entença, de l’esmentada branca bastarda, aconseguí recuperar el castell Entença per poc temps, puix que a mitjan segle feu i castell revertiren a la corona mitjançant un famós plet judicial. Novament l’indret d’Entença restà integrat al comtat de Ribagorça, essent sotsinfeudat pels comtes com a carlania. Al segle XVII consta infeudat als Gallart de Benavarri i finalment als Murillo de Saragossa. El 1718 el feu va ésser reincorporat a la hisenda reial per demora tributària. Del castell d’Entença no resta en l’actualitat cap vestigi.