Resultats de la cerca

La denominació prové del funcionari homònim que, entre els romans, referia a l’emperador les peticions dels ciutadans, transmetia als jutges el parer de l’emperador i acomplia diverses missions de secretari Passat a les corts medievals, el títol ha romàs per al secretari del tribunal de la Signatura Apostòlica, a la cúria romana

Sorgida tardanament, arran de les turbulències feudals, era una important domus propietat de Guillem de Corts, el “marover” del castell de Biera, el qual la vengué el 1283 al cavaller Simó de Freixe, que l’adquirí amb part dels diners de la venda dels seus drets a la castlania de Freixe al paborde de Solsona

Destituït i emigrat a causa de les seves idees liberals 1823, es traslladà a Edimburg, on féu treballs d’investigació que publicà en el periòdic dels liberals emigrats Retornat el 1830, fou diputat a corts set vegades per València, i primer vicepresident del congrés 1844 Fou un dels químics més notables de la península

Republicà, participà activament en la revolució de setembre del 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia i 1871 diputat provincial Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts

Fill de Brancaleó Doria i d’Elionor d’Arborea i nebot del jutge Hug IV Mort aquest, Elionor maldà per fer-lo succeir en el càrrec i àdhuc envià Brancaleó a demanar la protecció de Pere III de Catalunya-Aragó a les corts de Montsó Fou succeït pel seu germà Marià V 1387-1407

Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié

Advocat, milità en el partit liberal, fou diputat a corts 1881, alcalde de València 1885-86 i senador 1895 Presidí el Cercle Liberal i dirigí el partit a la província de València fou rector de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i soci de la Societat Econòmica d’Amics del País

Fou alcalde de València 1835-36, 1838-39 i 1859-60 i diputat a corts El 1844 féu importar guano d’una illa propera al cap de Bona Esperança, per adobar els conreus d’arròs al País Valencià, seguint les experiències angleses Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment 1846

Fou diputat a les corts per la Vila Joiosa i Pego 1903-23 i sotssecretari d’instrucció i belles arts 1917 i de treball, comerç i indústria 1919-21 És autor de La suspensión de pagos 1902, La orientación profesional y la escuela, La crisis económica mundial y el problema obrero i Nuestros problemas docentes

Durant la primera guerra Carlina fou cap de la milícia nacional de Sabadell Fou l’introductor de la maquinària de vapor a les seves indústries tèxtils Fundà la Caixa d’Estalvis de Sabadell i altres institucions d’utilitat pública Es mostrà proteccionista, fomentà la indústria llanera i l’emancipació obrera Fou diputat a corts