Resultats de la cerca
Es mostren 1285 resultats
Bigorra

Comtes de Bigorra
©
Regió de Gascunya, Occitània, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus, França.
S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…
Estatut d’Autonomia de Galícia del 1981
Dret
Llei orgànica promulgada el 28 d’abril de 1981 que atorga a Galícia un règim d’autonomia.
Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de plantejaments del projecte d’estatut Així, al…
Sant Vicenç de Menàrguens
Art romànic
L’església parroquial de Menàrguens, dedicada a sant Vicenç, es troba situada al nucli central de la vila Una de les primeres mencions documentals d’aquest temple data de l’any 1180, quan en una butlla del papa Alexandre III, adreçada al prepòsit de Solsona, aquell li confirmava, entre d’altres, la possessió de l’església de Menàrguens De fet, però, des de molts anys enrere, la possessió dels delmes i altres drets que generava aquesta església havien estat causa d’un llarg plet entre el bisbe d’Urgell i el prepòsit solsoní Possiblement l’origen de la qüestió arrelava en la donació que el…
Sant Martí de Carme
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, en el lloc anomenat Carme inicialment estigué subjecta a la parròquia de Santa Maria de Claramunt com a sufragània, fins que aconseguí la independència i esdevingué parròquia Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla del papa Benet VII que l’any 978 adreçà al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat amb les seves possessions Una d’aquestes era el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt El lloc de Carme es documenta per primer cop l’any 1005, en què la vescomtessa…
Francisco Martínez Soria
Paco Martínez Soria
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral, més conegut com Paco Martínez Soria.
Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…
,
Jean-François Lesueur
Música
Compositor francès.
Vida Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa Estudià a les escolanies d’Abbeville 1767-74 i Amiens 1774-79 Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses Dijon 1781, Le Mans 1782, Tours 1783 i a l’església dels Sants Innocents a París 1784 El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals sacres…
,
Alitalia

Aeronau de la companyia italiana Alitalia
© Alitalia
Aeronàutica
Companyia italiana d’aviació creada l’any 1946.
En un principi fou participada per un petit grup de particulars italians 13%, i la resta, el 47% per l’IRI Istituto per la Ricostruzione Industriale i el 40% per la BEA anglesa British European Airways El primer vol de la companyia tingué lloc el 5 de maig de 1947 El 1957, l’Alitalia s’uní a LAI Linee Aeree Italiane, creada també amb l’ajuda de l’IRI i de la Trans World Air Lines nord-americana El 1997 fundà la subsidiària Alitalia Express, d’abast regional, i el 2001 s’incorporà a l’aliança Skyteam Arrossegà dificultats financeres pràcticament des dels inicis i, fins el 2006, que la…
Torre del Perutxó (Cabó)
Art romànic
Situació Enigmàtica construcció medieval, totalment mancada de referències documentals ECSA - V Roca A la vall de Cabó, a l’extrem del Cap de la Vall i sota el Boumort, un xic aturonada, hi ha la torre o la borda del Perutxó Mapa 34-12253 Situació 31TCG494798 Per visitar-la cal agafar la carretera d’Organyà fins a arribar a Cabó, al cap de 10 km Allí cal prendre la pista del mig de la vall en direcció a ponent Al cap de 8 km es troba torre MTVRVM Història Hom no coneix notícies històriques sobre aquesta torre, antiga guàrdia de la vall de Cabó CPO Torre Torre de planta irregular La seva…
Lluís Creus i Vidal
Comunicació
Enginyer industrial i publicista.
Es llicencià en enginyeria industrial i posteriorment obtingué el doctorat a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona Especialitzat en metallúrgia i electricitat, intervingué a Forces Hidràuliques d’Andorra FHASA, i en les empreses de Damià Mateu Dins de FHASA, formà part de l’equip per a la construcció de la primera central hidroelèctrica d’Andorra que va permetre l’electrificació del país 1929 i el subministrament elèctric a Barcelona A la primera meitat de la dècada dels trenta estigué molt vinculat al catalanisme conservador del 1932 al 1936 collaborà assíduament amb…
Sàtires
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1927, amb il·lustracions de Xavier Nogués.
És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina