Lluís Creus i Vidal

(Barcelona, 1904 — Barcelona, 1990)

Enginyer industrial i publicista.

Es llicencià en enginyeria industrial i posteriorment obtingué el doctorat a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona. Especialitzat en metal·lúrgia i electricitat, intervingué a Forces Hidràuliques d’Andorra (FHASA),  i en les empreses de Damià Mateu. Dins de FHASA, formà part de l’equip per a la construcció de la primera central hidroelèctrica d’Andorra que va permetre l’electrificació del país (1929) i el subministrament elèctric a Barcelona.

A la primera meitat de la dècada dels trenta estigué molt vinculat al catalanisme conservador: del 1932 al 1936 col·laborà assíduament amb articles sobre economia a les publicacions de la Lliga Catalana.  Participà també al Primer Congrés d’ Unió Democràtica de Catalunya amb una ponència sobre política econòmica (1932), i l’any següent proposà un projecte de divisió de Catalunya en nou vegueries. El 1934 presentà una exhaustiva Visió econòmica de Catalunya, premiat per l’associació econòmica d’Amics del País de Barcelona, any en què també fou premiat per l’agrupació de Barcelona de l’Asociación Nacional de Ingenieros Industriales pel treball Les possibilitats hidràuliques de Catalunya.  L’any 1935 publicà La immigració a Catalunya, premiat per la Institució Patxot. El 1936 rebé el premi Agell de l’ Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per un avantprojecte sobre El ferrocarril de Puigcerdà a la Seu d’Urgell.

La Guerra Civil i la persecució a què sectors del bàndol republicà sotmeteren polítics i simpatitzants de dretes decidí el seu decantament pel franquisme, especialment a partir de l’assassinat del seu germà Manuel. Després de fugir amb la seva família a Roma, retornà el 1939 i s’incorporà a l’empresa metal·lúrgica S.A. Echevarría de Bilbao, de la qual a l’inici dels anys quaranta obtingué la plaça de la delegació de Barcelona, on residí fins a la mort. El 1942 hagué de comparèixer davant d’un tribunal franquista i li fou denegada l’opció d’optar a una càtedra d’economia política industrial pel seu passat catalanista.

Després de passar al bàndol franquista escriví només en castellà, i la seva producció de llibres i articles en aquesta etapa fou de temàtica tècnica, científica i religiosa: Paganismo y cristianismo en la economía (1938), La vuelta a los altares (1946), el divulgatiu ¿Conoces el acero? (1948), Primeras materias y productos industriales (1949), Le problème de l’evidence de la religion (1951), Interrogantes sobre el continuo y el infinito matemático (1951), i Introducción a la apologética (1957). Cofundador de la revista Cristiandad  (1944), hi col·laborà fins tres anys abans de la seva mort. També escriví a El Correo Catalán.