Resultats de la cerca

Format sota la influència de Sainte-Beuve, Taine, Stuart Mill i Renan, des de la publicació de Hovedstrømninger i det nittende Aarhundredes Literatur ‘Els grans corrents de la literatura europea al s XIX’, 1871, esdevingué capdavanter de l’oposició al Romanticisme i, influït per Nietzsche, desenvolupà les teories del radicalisme aristocràtic i el culte a l’heroi Autor de nombroses obres de crítica, cal destacar les biografies Shakespeare 1895-96, Heine 1897, Ibsen 1909, Goethe 1915, etc

Estudià a la Universitat de Minnesota Per encàrrec de la fundació Rockefeller desenvolupà a Mèxic nous mètodes de conreu del blat emprant llavors d’un tipus seminan, amb els quals la producció mexicana augmentà un 50% en dos anys Posteriorment estengué els seus mètodes a l’Amèrica del Sud, al Pakistan i a l’Índia El seu encert fou combinar les recerques agronòmiques més recents amb tècniques tradicionals Li fou atorgat el premi Nobel de la pau el 1970

Format al Conservatori d’Amsterdam amb De Pauw piano i orgue i S Dresden composició, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V d’Indy i L Aubert De retorn al seu país natal, impartí classes al Conservatori de Rotterdam i desenvolupà una important labor com a crític musical Immers en una estilística força tradicional, compongué música sacra que denota una forta influència de César Franck És autor d’importants llibres sobre I Stravinsky i C Franck

Frare de l’orde de Sant Agustí, doctor i mestre en teologia, desenvolupà diversos càrrecs en els convents d’Alcoi, València i Castelló de la Plana Escriví un llibre sobre sant Agustí i un catàleg de sants augustinians En el camp de la historiografia publicà en tres toms la Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños del gran padre san Agustín 1704 dues edicions més el 1712

Desenvolupà la seva carrera com a defensa a l’Igualada HC, amb el qual el 1984 pujà a la màxima categoria i el 1989 obtingué el primer títol de Lliga de l’entitat El 1994 deixà l’hoquei sobre patins i aquell mateix any passà a ser entrenador d’hoquei sobre patins en línia de l’Igualada HL Fou seleccionador català d’hoquei sobre patins en línia 1999-2004, càrrec que compaginà amb el de seleccionador espanyol

Fou dos cops campió de Catalunya de 400 m 1984, 1987, dos cops de 4 × 100 m 1982, 1984 i quatre de 4 × 400 m 1978, 1982, 1983, 1984 Desenvolupà una llarga carrera de més de quinze anys a les files del Cornellà Atlètic, el FC Barcelona i el CG Barcelonès, que en la darrera etapa compaginà amb tasques d’entrenador Un cop retirat, fou entrenador del sector de velocitat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat

S’inicià a les files del club de futbol d’Igualada La temporada 2003-04 fitxà per l’RCD Espanyol i la següent pel FC Barcelona Des del 2007 jugà amb la Penya Barcelonista Anguera a la primera divisió catalana Formà part de la selecció catalana en diferents categories També desenvolupà tasques tècniques, com a preparadora física i segona entrenadora de l’equip de futbol femení del Barça i, el 2010, com a seleccionadora catalana sub-16

S’inicià en la competició l’any 1946 a la Societat de Pesca Esportiva de Tortosa, club del qual fou president des del 1980 Aconseguí una medalla d’or per equips 1971 en el Campionat d’Espanya de Mar Costa i una d’argent 1975 El 1985 obtingué l’argent en el Campionat d’Espanya de clubs Desenvolupà diferents càrrecs directius a les federacions de pesca catalana i espanyola Collaborà habitualment en la revista especialitzada Cañasport

Després de jugar al juvenil i al primer equip del CE Granollers, desenvolupà la seva carrera al RCD Espanyol, des de la temporada 1967-68 fins a l’edició 1976-77, en què es retirà Jugava de lateral en ambdós costats i disputà 156 partits de Lliga Disputà un partit amb la selecció espanyola absoluta i deu amb l’olímpica Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Jugà, en una ocasió, amb la selecció catalana

Especialitzada en salt de llargada, es formà al Club Natació Barcelona, on desenvolupà tota la seva carrera Fou campiona de Catalunya 1979, 1983 i subcampiona d’Espanya 1978, 1979 En pista coberta fou també campiona catalana en salt d’alçada 1974 i de llargada 1978 L’any 1979 superà tres cops el rècord català de salt de llargada i guanyà el bronze als Jocs Mediterranis, fets que li valgueren ser designada millor atleta espanyola i catalana de l’any