Resultats de la cerca

Fou un dels pioners i impulsors dels escacs a Catalunya i Espanya al principi del segle XX Creà la primera columna escaquista d’Espanya a Las Noticias 1909 Fou campió de Catalunya 1921, i el primer president de la Federació Catalana d’Escacs 1925 i de la Societat Espanyola de Problemistes d’Escacs 1935 També fou àrbitre i organitzador de torneigs, entre els quals destacà el primer torneig telefònic entre Madrid i Barcelona 1929

Fou campió d’Espanya individual, en la modalitat de sabre 1945, 1949, 1953 i floret 1953, i assolí vuit medalles d’argent i quatre de bronze en la mateixa competició Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, els Cam-pionats del Món 1947, 1956, els Jocs Mediterranis 1955, a Barcelona, i 1959, medalla d’argent i els Jocs Universitaris 1951, medalla d’argent, 1953, 1955, 1957 Posteriorment, exercí de mestre d’armes del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada i de la Federació d’Esgrima de Catalunya 1962-73 Dins la federació ocupà els càrrecs d’assessor tècnic…

Membre del CB el Soleràs des del 1991, n’és el president des de l’any 2003 Entre altres èxits esportius, assolí una medalla de plata 1999 i una de bronze 2007 en el Campionat de Catalunya en individual

Jugador professional des de l’any 2000, ha estat un habitual del Peugeot Loewe Tour Des del 2008 ha estat responsable dels professionals de l’escola de golf pública de la Junta d’Andalusia de La Cartuja

Fill del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados Gal Membre del Real Canoe NC, destacà en els 400 m i 1500 m lliure, proves en què fou diverses vegades campió d’Espanya i plusmarquista estatal durant la dècada dels cinquanta Aconseguí tres medalles de bronze als Jocs Mediterranis 1951, 1955, la darrera en la prova del relleu llarg estil lliure Disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i els Campionats d’Europa 1954 Marxà una temporada a la Universitat de Yale Estats Units a entrenar-se a les ordres del tècnic Bubert Kipphut També guanyà diverses edicions de la Travessia del Port de…

Amb llicència professional des del 1969, fou cadi de Severiano Ballesteros en el seu periple americà 1982-1983, durant el qual guanyà el Màsters d’Augusta Des del 1995 fou el mestre de golf del Reial Club de Golf del Prat, any que passà a ser el director de l’escola del Club de Golf Sant Joan de la federació catalana També guanyà diversos premis, entre els quals destaca el Campionat professional de Catalunya 1972

Entrà en contacte amb el rugbi a la universitat, on jugà amb l’equip d’Enginyers Industrials, nucli que el 1989 fundà Enginyers RUFC Jugador de la UE Santboiana la temporada 1986-87, ha estat internacional amb Catalunya 1993-97 i els Països Catalans 1992 Escollit president del CN Poblenou 2001, revitalitzà les seccions de waterpolo i de rugbi, amb el nom de CNPN-Enginyers Sota el seu mandat, l’equip de rugbi participà en la lliga del comtat anglès de Hertfordshire, que guanyà en dues ocasions, fet inèdit en la història del rugbi mundial Cofundador del XV Almogàver, club creat a imitació del…

Fou jugador del Liceu Francès, l’Hispano Júnior i el Picadero, equip amb el qual es retirà el 1968 Posteriorment fou àrbitre de categoria nacional i entrenador Fou president de la Federació Catalana de Voleibol 1978-97 i vocal de l’espanyola

El 1976 es doctorà en ciències econòmiques, i n’ha estat professor a la Universitat de Barcelona Fou diputat pel PSC al Congrés dels Diputats 1982-86 i posteriorment al Parlament Europeu 1986-2004, on fou portaveu del grup socialista per als afers pressupostaris 1987-94 i membre de la Comissió de Control Pressupostari 1986-99, entre altres càrrecs Del 1999 al 2004 fou vicepresident del Parlament Europeu El 2004 fou nomenat síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya càrrec que li fou renovat el 2007 i el 2010, i del qual fou rellevat el març del 2011 per Jaume Amat, i també…

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies…