Resultats de la cerca
Es mostren 2638 resultats
Fanny Ardant
Cinematografia
Actriu teatral i cinematogràfica francesa.
FTruffaut, que fou el seu company, aconseguí eliminar la seva fredor i la dirigí a La femme d’à coté 1981 i Vivement le dimanche 1983 Treballà després amb directors com AResnais La vie est un roman , 1983, VSchlöndorff Un amour de Swann , 1984, EScola La famiglia , 1987 i Mvon Trotta Paura e amore , 1988 També ha intervingut a Afraid of the Dark 1990, de MPeploe, Ridicule 1996, de PLeconte, Elisabeth 1998, de SKapur, La Cena 1998, d’EScola, Augustin, roi du Kung-fu 1999, d’AFontaine, La Débandade 1999, de GBerri, Le Fils du Français 1999, de GLauzier, Le Libertin…
Philippe Sollers

Philippe Sollers
© C. Hélie / Gallimard
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès Philippe Joyaux.
Es donà a conèixer amb la novella d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude 1959 L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical Le parc 1961, Nombres 1968, Lois 1972, H 1973, Paradis 1981, Femmes 1983, Portrait du joueur 1985 i Le coeur absolu 1987 Publicà també les novelles Studio 1997, Passion gixe 2000 i L’étoile des amants 2002 Conreà l’assaig Éloge de l’Infini , 2001 Liberté du XVIIIème , 2002 i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York 1981 Entre d…
Francesc Font
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Capellà a Caudièrs de Fenolhet el 1858 i vicari de Vinçà el 1865, el 1866 passà a ser rector de Codalet, tasca que exercí durant disset anys En aquest període, investigà la història de l’abadia de Cuixà, al mateix terme parroquial El 1881 escriví una Histoire de l’abbaye royale de Saint Michel de Cuxa , que utilitzà les notes del canonge Parés L’any següent fou nomenat rector de Portvendres, i el 1890, de Prats de Molló El 1904 publicà la Histoire de l’abbaye royale de Saint Martin du Canigou suivie de la légende et l’histoire de l’abbaye de Saint André d’Exalada…
Jean Claude Veilhan
Música
Clarinetista i flautista francès.
Estudià clarinet al Conservatori de Versalles i, posteriorment, música de cambra a l’Escola Normal de Música de París De forma autodidàctica, es dedicà a l’estudi de la flauta de bec i de la música antiga El 1970 començà a tocar com a membre de l’orquestra La Grand Écurie et la Chambre du Roy, de la qual és director Jean-Claude Malgoire, i ha collaborat també en formacions com Domaine Musical i Ars Nova en la interpretació de música contemporània Com a solista ha dut a terme diverses gires de concerts a Europa i Amèrica És professor de flauta de bec al Conservatori de Saint-Ouen…
Antoine Hennion
Música
Sociòleg francès.
Realitza investigacions en els camps de la sociologia de la música, de la cultura i dels mitjans de comunicació Enginyer civil i doctor en sociologia per l’EHESS 1991, és director del Centre de Sociologie de l’Innovation École des Mines de París Després d’haver estudiat el món del disc a França Les professionnels du disque , 1981 L’économie du disque en France , 1978, va abordar l’ense nyament de la música Comment la musique vient aux enfants Une anthropologie de l’enseignement musical La seva obra més destacada en l’àmbit musical és La passion musicale Une…
Pierre Attaignant
Música
Impressor i editor de música francès.
Reconegut com un dels primers editors de música de França, arribà a París el 1514 essent només un comerciant de llibres La seva carrera com a editor començà amb la publicació dels llibres litúrgics del Capítol de Noyon Tot i que generalment s’afirma que l’any 1525 l’editor i fabricant de caràcters Pierre Haultin li cedí els seus caràcters tipogràfics, no hi ha res que permeti confirmar aquesta dada, ja que només es té constància que el 1547 Haultin subministrà caràcters tipogràfics a Nicolas Du Chemin La primera edició coneguda d’Attaignant 1527 són les Chansons nouvelles en…
André Gabriel Edme Pirro
Música
Musicòleg i organista francès.
Des del 1889 seguí com a oient les classes d’orgue de C Franck i de ChM Widor al Conservatori de París, mentre estudiava dret a la universitat i feia d’organista i mestre de capella al College Stanislas L’any 1907 es doctorà en lletres a la Universitat de la Sorbona amb una dissertació sobre l’estètica de JS Bach Fou professor a la Schola Cantorum des de la seva fundació, el 1894, a l’École des Hautes Études Sociales 1904-14 i a la Sorbona 1912-37, centre aquest darrer on fundà el primer seminari musicològic de França Considerat pioner en la musicologia francesa moderna, estudià els…
Michel Foucault

Michel Foucault
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof francès.
Professor del Collège de France 1970-84, sol ésser considerat —bé que un xic impròpiament— el prototip de pensador estructuralista En la seva obra conflueixen psicologia, història, filosofia i sociologia en un intent de superar les categories imposades per les diverses escoles d’aquestes disciplines Es destaca la seva concepció segons la qual la frontera entre les conductes humanes considerades normals i les anormals és quelcom de discutible per raó, sobretot, de la seva variabilitat històrica En les seves obres, aquesta tesi es concreta en la crítica d’institucions i normes socials, d’entre…
Georges Duby

Georges Duby
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador francès.
Professor de les universitats de Lió 1944, Besançon 1950 i Ais de Provença 1951 i del Collège de France 1970 Medievalista, s’especialitzà en temes d’història agrària i artisticocultural, sempre enfocats des d’un angle sociològic Entre les seves obres cal esmentar L’économie rurale et la vie des campagnes dans l’Occident médiéval 1962, Histoire de la France en tres volums, 1970-72, Guerriers et paysans du VIIè au XIIè siècle 1973, Hommes et structures du Moyen Âge 1973, Le temps des cathédrales L’art dans la société, 980-1420 1976, Saint Bernard L’art cistercien 1976…
Gustave Moreau
Pintura
Pintor simbolista francès.
Fou influït per EDelacroix i TChassériau i, a Itàlia 1857-59, pels quatrecentistes Els elements principals de la seva pintura són tema mitològic, morbidesa, escenaris exòtics amb decoracions luxoses, immobilització dels personatges segons el principi de la per ell anomenada bella inèrcia , l’androgin i, en la figura femenina, la perfídia Jove tràcia portant el cap d’Orfeu 1866, Musée du Louvre, Salomé ballant davant Herodes Musée Gustave Moreau, París i L’aparició aquarella, Musée du Louvre, Cabinet des Dessins, aquestes dues del 1876, Els pretendents començada el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina