Resultats de la cerca

Exposà a Barcelona 1911, a Berlín 1913 i al Salon d’Automne París, 1912 La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobri, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid Escriví articles d’art, des de París, per a La Veu de Catalunya És autor de Memorias de un pintor 1944 Es casà amb l’escultora Maria Llimona

Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n

Residí a Madrid i, des de divuit anys, a Barcelona Autodidacte, collaborà a revistes de modes i es dedicà al dibuix industrial Treballà un temps al costat de Joan Junceda Els anys vint començà a conrear l’aquarella, gènere que exposà sovint a Madrid i a Barcelona El 1941 esdevingué president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya fruit de la seva gestió fou la important exposició d’aquarellistes al Palau de la Virreina de Barcelona el 1944 Centrat en flors i en figures, destacà especialment en aquesta darrera especialitat

Fou professor a Oviedo, a Madrid i a Buenos Aires S'ocupà de diversos aspectes de la matemàtica, com ara els espais n -dimensionals que exposà a Fundamentos de la geometría proyectiva superior, 1916 És molt conegut com a autor d’obres de text i de divulgació i com a historiador de la matemàtica Publicà Análisis algebraico 1917 i Teoría de las funciones reales 1920, i també nombrosos articles en revistes científiques L’Institut d’Estudis Catalans li publicà, dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica, l’obra Teoria de la representació conforme

D’antuvi conreà la pintura històrica La rendició de Girona , vers el 1886, fons dels Museus d’Art de Barcelona Posteriorment descobrí el paisatge de la costa catalana Caldetes, Tossa, i més tard, d’Eivissa, on, dedicat a la pintura de figura i de paisatge, visqué llargues temporades fins que morí Exposà a Nova York i a Buenos Aires El luminisme de la seva obra l’emparenta amb Sorolla El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom, a la vila eivissenca de Santa Eulàlia del Riu

Fou inaugurat al setembre del 1984, i ocupa la part posterior de la tribuna del Camp Nou Pioner entre els museus de temàtica esportiva, exposa una àmplia collecció d’objectes, entre els quals destaquen els trofeus i l’equipació esportiva, però també peces artístiques El 1998 es va ampliar, i el 2010 es va remodelar completament, amb la incorporació de múltiples elements interactius La visita del Museu, que molts anys és el que acull més visitants de Catalunya, es completa amb el Camp Nou Experience, recorregut que permet visitar diversos espais de l’estadi barcelonista

Format a Sant Carles Obrí taller d’estampació litogràfica el 1829 Traslladat a València 1839, fou condecorat per les seves acurades produccions el 1845 i el 1850, i el 1851 exposà en un certamen internacional a Londres S'especialitzà en països de ventalls, làmines religioses —sovint en colors— i auques, a part tota mena d’impresos Una ambiciosa estampació del pla de València li valgué el títol de litògraf oficial de l’ajuntament Continuaren l’obrador els seus fills Eleuteri-Godofred, Alexandra, Matilde i sobretot Isabel Pascual-Abad i Francés , pintora, que concorregué a exposicions

Estudià art a Nova York Anà a Itàlia i França, on entrà en contacte amb el moviment futurista, alhora que fou influït per l’expressionisme abstracte del grup Der blaue Reiter El 1913 exposà a l’Armory Show, i tres anys més tard formà part del grup dadà de Nova York El final de la seva producció s’orientà cap a construccions cubistes de caràcter purista plenes de decorativisme En són obres representatives Combat per la llum 1913, El pont de Brooklyn 1918 i Interpretació de Nova York 1920-22

Publicà el seu primer dibuix als catorze anys 1933, a la revista  L’Avant El 1946 esdevingué dibuixant de plantilla a El Correo Catalán Collaborà també a Atalaya , Paseo , Paseo Infantil i, sobretot, a  TBO , Mundo Deportivo i Hoja del Lunes Exposà sovint a Barcelona des del 1948, així com a Ripoll, Gavà, Molins de Rei, Granollers, Vic i la Garriga El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials Publicà els llibres de caricatures  Siluetes epigramàtiques 1951, amb text de Tomàs Roig i Llop i Gent de Granollers 1970

Oposat a les doctrines de Ramon Llull, professà al convent de Sant Domènec de Mallorca i fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la Universitat de Mallorca El seu antilullisme fou causa que la Universitat de Mallorca li negués el títol de doctor És autor de dues obres La verdad sin rebozo 1750 i d’una altra obra on exposa l’oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí