Resultats de la cerca

Estudià amb Helen Isepp i debutà el 1956 a Oxford Cooperà després amb la Händel Opera Society de Londres, i s’especialitzà en òpera barroca Monteverdi, Cavalli, Händel Cantà també lieder , òperes de Mozart, Gluck, Massenet, Rossini i Donizetti Ha actuat en recitals per tot el món Es retirà el 1982, al festival de Glyndebourne, amb l' Orfeo de Gluck

Es destacà com a director dels concerts de la Wagnerverein de Viena i com a director d’escena del primer festival de Bayreuth 1876 Dirigí l’Òpera de Karlsruhe 1881-1903, on fou cèlebre pel fet d’escollir un repertori modern Actuà per tot Europa i dirigí 1905-11 l’Òpera de Munic És autor d’òperes Agnes Bernauer , 1880, lieder , etc

La seva concepció de la dansa dins el cinema revolucionà el gènere del musical Alguns dels seus films són The Pirate 1948, The Three Musketeers 1948, Singing in the Rain 1952, On the Town 1951, actor i director, Invitation to the Dance 1953, actor i director, premi al festival de Berlín, Hello Dolly 1968, director i That's Entertainment II 1976, director

Especialitzat en el cinema d’animació, el 1960 creà el personatge del senyor Rossi, prototip de l’home contemporani És també autor dels llargmetratges West and Soda 1965, Vip, mio fratello superuomo 1968 i Allegro ma non troppo 1974 Posteriorment, fora d’aquest gènere, ha realitzat diversos curtmetratges Sotto il ristorante cinese , 1987 Mister Tao , 1990, Os d’Or al Festival de Berlín

Fou desconegut internacionalment fins que, el 1963, un cicle retrospectiu dels seus films al festival de Berlín donà a conèixer la seva gran qualitat de cineasta Alguns films seus són Tokyo no Gassho ‘El cor de Tokyo’, 1931, Hitori Musuku ‘El fill únic’, 1936, Banshun ‘Estiu tardà’, 1949, Akibyori ‘L’última tardor’, 1961 i Suma no aji ‘Tarda de tardor’, 1962

La seva tasca, no obstant la seva irregularitat, ha donat obres tan remarcables com Himalspelet ‘El camí del cel’, 1942, Hets ‘Turments’, 1944 i sobretot Fröken Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1950-51, premiada al Festival de Canes del 1951 Altres films seus són Bara en mor ‘Només una mare’ 1949, Domaren ‘El jutge’, 1961, On ‘L’illa’, 1964 i Fadern ‘El pare’, 1969

Resident a Barcelona des del 1972, on cursà estudis al Conservatori del Liceu, a la Fundació Phonos i posteriorment a França, als laboratoris del Groupe de Musique Expérimentalede Bourges Es doctorà el 1990 per la universitat de París VIII amb la tesi Les trois moments de la composition deductive Schönberg, Webern et Xenakis La seva obra d’acusat caràcter multidisciplinar, pren com a referència el medi urbà, del qual extreu elements de reflexió sobre la realitat social Entre els seus primers treballs hom pot esmentar la música i els textos d' Eppur si muove 1987, primer espectacle de la…

El 1959, amb només divuit anys, estrenà el seu primer curtmetratge, La huida Des del 1960 treballà com a ajudant de direcció i producció a l’Instituto Cubano del Arte y la Industria Cinematográficos ICAIC, al qual es mantingué vinculat tota la vida S'inicià com a director amb curts didàctics i el 1962 rodà en collaboració el seu primer curt de ficció, Minerva traduce el mar Després d’un viatge a Europa que l’influí decisivament 1964, el 1965 dirigí el seu primer film d’autor, Manuela , migmetratge on són ja presents dues de les constants de gran part la seva producció posterior la dona i la…

Començà estudiant violí a Croydon, amb Joseph Beckwith, al mateix temps que cantava en cors parroquials presbiterians El 1890 va entrar al Royal College of Music de Londres per estudiar violí, i allí realitzà les seves primeres composicions, de tipus religiós, per les quals s’interessà l’editorial Novello, que el 1891 li publicà In thee, O Lord L’any 1892 inicià estudis de composició amb Ch Stanford Aviat s’interpretaren en públic altres obres seves, com un quintet de piano, una sonata per a clarinet, o les Five Fantasiestücke per a quartet de corda, totes elles composicions cambrístiques El…

Membre d’una família jueva ucraïnesa emigrada als EUA, rebé les primeres lliçons de violí de Siegmund Anker a San Francisco, quan només tenia quatre anys A sets anys debutà en públic en aquesta ciutat, en un concert dirigit per Alfred Hartz Es perfeccionà amb Louis Persinger, que havia estat deixeble d’Eugene Ysaÿe El 1927 debutà a París en els Concerts Lamoureux i rebé lliçons de perfeccionament de George Enescu Dos anys més tard es presentà a Berlín, en un concert dirigit per Bruno Walter El 1935 participà en una gira per seixanta-tres ciutats diferents, donant-se a conèixer arreu Els dos…