Resultats de la cerca

Conegut com Fran Romero, fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1995-96 on jugà fins la temporada 2006-07, exceptuant les temporades 2001-02 i 2003-04, que fou cedit al Marfil Santa Coloma Durant els últims anys fou el capità de l’equip Jugà diverses temporades a divisió d’honor i aconseguí dos ascensos a aquesta categoria els anys 2000 i 2006 Posteriorment jugà a divisió de plata a l’AE Bellsport 2008

Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant el Club de Lluita Sant Adrià Fou campió de Catalunya 2000 i d’Espanya júnior 2002 Posteriorment es proclamà subcampió d’Espanya absolut en la categoria de 85 kg i campió de Catalunya en 82 kg 2010 S’entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i formà part de la selecció espanyola Rebé un premi d’honor de la Fundació Esport Català

Fundada el 1913, té seccions esportives d’escacs, billar i futbol sala La primera ha estat subcampiona de la Copa Catalana 1970 en divisió d’honor i d’Espanya 1972 de primera divisió, i ha guanyat els Campionats de Catalunya per equips 2003 en categoria preferent i el de ràpides de la mateixa categoria 2003 i de segona divisió 2004 Entre els jugadors més destacats hi ha el Mestre FIDE Xavier Ávila

Fou el primer metge català llicenciat en Medicina esportiva 1959 Fou vocal mèdic del Comitè Espanyol d’Activitats Subaquàtiques i presidí la comissió mèdica de la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques CMAS durant sis anys Rebé el reconeixement de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla d’honor de la Federació Francesa d’Estudis i Esports Submarins 1970 i la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 Publicà Caza Submarina 1965

Vinculat al Club Natació Barceloneta, ingressà al Collegi Català d’Àrbitres el 1964, on fou membre de la junta directiva com a vocal 1969-71, vicepresident 1971-72 i president 1972-73 Entrà al Comitè Nacional d’Àrbitres el 1971 Fou nomenat membre d’honor del Collegi 1989 i la federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1990 El 1980 rebé la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola

Pivot golejadora, jugà al Futbol Sala Cardedeu fins a la meitat de la dècada de 1990 Posteriorment ingressà al Futbol Sala Vilassar, amb el qual jugà tres temporades a divisió d’honor, l’última de les quals, el 2001 Debutà amb la selecció catalana el 1994 i aconseguí diversos podis al Campionat d’Espanya L’any 1999 participà en el Torneig Quatre Nacions, i fou la primera catalana que formà part de la selecció estatal

Entrà al collegi català el 1986 i al comitè estatal el 1989 i dirigí partits de la divisió d’honor de la Lliga El 2002 debutà internacionalment i fou reconegut per la Ligue Européenne de Natation LEN Des d’aleshores xiulà en campionats continentals juvenils i júniors i també en les diferents fases de les competicions europees de clubs Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 2004 i argent 2009

L’enclavament de Pelegrinyó, que domina l’artèria del barranc del Regal, fou conquerit i repoblat pels comtes d’Urgell en data desconeguda Formà part de l’anomenada honor de Ribagorça La primera referència del castell de Pelegrinyó data de l’any 1226 quan la comtessa Aurembiaix d’Urgell el concedí en feu a Ramon de Peralta, fet confirmat als seus descendents pel rei Jaume I 1234 i per Ponç I d’Urgell 1236, 1267

Hom compta el dilluns com a segona fèria, el dimarts com a tercera, etc Només són dies de fèria els no festius que no tenen tampoc cap ofici especial en honor de Crist, la Mare de Déu o algun sant important Les fèries es divideixen en majors com les d’advent, quaresma i témpores i menors les altres Entre les primeres hom considera fèries privilegiades el dimecres de Cendra i totes les de setmana santa

L’inspirador fou el papa Alexandre III Es formà a imitació de la lliga Veronesa, amb la qual s’uní, i constituïren la lliga de la Concòrdia La lliga impulsà la reconstrucció de la ciutat de Milà, destruïda el 1162, fundà la ciutat d’Alessandria en honor d’Alexandre III i derrotà a Legnano 1176 l’emperador Barba-roja, el qual hagué d’abandonar la seva acció a la Llombardia pau de Constança