Resultats de la cerca

A la regió italiana de les Marques, a uns 100 km a l’est de Roma, es produeix un dels terratrèmols d’efectes més greus que han tingut lloc a Itàlia després del del 2009, el de L’Aquila, amb 300 morts El sisme, d’una intensitat de 6,2 graus en l’escala de Richter, destrueix gairebé del tot la ciutat d’Amatrice, on moren unes 280 persones Altres localitats afectades són Arquata del Tronto, Accumoli i Pescara del Tronto El nombre total de víctimes és de 291 morts i 388 ferits

El president italià Sergio Mattarella dissol el Parlament i convoca eleccions per al 4 de març Un dels motius de la crisi de govern és l’oposició frontal de la majoria de partits a aprovar la llei del Govern del primer ministre, Paolo Gentiloni, que donava la ciutadania italiana als fills dels immigrants nascuts a Itàlia uns 80000, tot i que n’eren exclosos els fills dels que havien arribat per mar des de la costa del nord d’Àfrica els darrers anys Gentiloni és el tercer primer ministre italià des del 2013

El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WAMozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia

El 1918 s’afilià al partit socialista Antifeixista destacat, fou empresonat 1926 i 1928-35, expulsat del país 1926-28 i confinat en un camp de treball 1935-43, pel règim de BMussolini L’any 1943 es convertí en membre del consell executiu del seu partit, i, més tard, de l’Assemblea Constituent italiana 1946 Diputat des del 1948, president de la cambra dels diputats 1968-76, el 1978 fou elegit president de la república, càrrec que exercí fins el 1985 amb gran autoritat i independència i envoltat d’una extraordinària popularitat Fou senador vitalici

En un principi treballà amb Weissenkorcher el Vell a Salzburg i a Viena amb Kracker, bé que la seva formació fou primordialment italiana 1675-89 i influïda per l’art de Pietro da Cortona El 1689 fou nomenat escultor de la cort de Dresden, on treballà en el Zwinger amb l’arquitecte MPöpelmann 1711-18 És també obra seva l' Apoteosi del príncep Eugeni 1718-21, Barockmuseum, Viena El seu estil denota la sobrevaloració de la sensació efectista i moguda del conjunt enfront de la qualitat plàstica del detall

Estudià amb el seu pare El 1734 debutà com a violinista al Concert Spirituel que dirigí més tard, en 1755-62 Epígon de Rameau, la seva òpera Triton et l’Aurore 1753 fou defensada pels partidaris de l’òpera francesa en la querelle des bouffons i fou oposada a la italiana Escriví una pastoral en occità, Dafnís e Alcimadura 1754, representada centenars de cops a París i per tot Occitània durant mig segle També deixà obres religioses Cantate Domino , peces per a clavecí i oratoris, el gust pels quals introduí a França

S'inicià de molt jove, cantant acompanyat de la seva guitarra, pels cafès i els tavernes de Nàpols, i fou reconegut gradualment com un important valor de la cançó popular italiana La seva personalitat com a actor li valgué també el renom de Mimmo Nazionale Popular fora d’Itàlia, arran dels seus èxits als festivals de Sanremo, per cançons com Volare o Piove , al seu país és més considerat per cançons d’arrel autòctona, com ara Scimue , que descriu la vida a les terres del sud de la Itàlia camperola

Pot ésser considerat l’iniciador de l’escultura barroca italiana Treballà a Orvieto, on féu l' Anunciació , per a la catedral 1603-10, Museo dell’Opera del Duomo, a Roma, on obrà el Sant Mateu 1610-12, per a la Capella Paolina de Santa Maria Major, i a Piacenza, on féu les estàtues eqüestres de Ranuccio i Alexandre Farnese 1612-29 Un altre cop a Roma, realitzà una Verònica 1628-40, de sensual i melodramàtica agitació, per a un dels nínxols dels pilars que sostenen la cúpula de la basílica de Sant Pere

Format per les editorials Ediciones Grijalbo, fundada a Mèxic el 1939 per Joan Grijalbo i que publica diccionaris, novelles, guies de la natura, economia, etc Editorial Crítica, fundada a Barcelona el 1976 i que edita obres d’història, filosofia i ciències socials, etc, i Ediciones Junior i Grijalbo-Dargaud, fundades a Barcelona el 1974 i el 1979 respectivament, que editen còmics en català i castellà Un 50% de la seva producció és destinada a l’exportació a l’Amèrica Llatina El 1988 un 70% del seu capital fou adquirit per l’editorial italiana Mondadori

Realitzà els estudis a l’Accademia Nazionale Drammatica di Roma i debutà professionalment el 1957 al Piccolo Teatro de Milà amb La favola de figlio cambiato , de LPirandello La consagració com a actor li arribà amb les interpretacions de diversos arquetips de la comèdia popular italiana, personatges que mostrà en l’espectacle lliçó magistral Retrats de la Commedia dell’Arte Teatre Lliure, 1994, treball que culminà amb l’Arlecchino que representa d’ençà del 1963, que substituí definitivament el mític Marcello MorettiTambé ha dirigit teatre Los dos gemelos venecianos Montevideo,…