Resultats de la cerca
Es mostren 1030 resultats
carnestoltes

La festa de carnestoltes a Solsona
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils,…
Josep Maria Garrut i Romà
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva bibliografia cal…
Manuel Castro Mellado

Manuel Castro Mellado
© Arxiu M. Castro
Pintura
Pintor.
El 1952 s’establí amb la seva família a la ciutat de Barcelona, on feu estudis de pintura a l’Escola de Llotja i de gravat al Conservatori de les Arts del Llibre Inicià la seva carrera com a pintor i gravador a la segona meitat de la dècada de 1960 El 1966 fou premiat per l’Ajuntament de Barcelona, el 1967 participà en el Saló de Maig i el 1969 fou becat per la Fundació Castellblanch per ampliar els seus estudis artístics a París Posteriorment, en tornar a Barcelona, participà en més d’una cinquantena d’exposicions individuals i collectives i en fires d’art internacionals…
Pepita Pardell i Terrade

Pepita Pardell i Terrade
© Xavier Torres-Bacchetta / Arx. Família Pardell
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant d’animació cinematogràfica.
Rebé també formació artística d' Antoni Comerma , amic de la família Posteriorment es formà a Llotja, amb professors com Gerard Carbonell i Pasqual Capuz Treballà a la productora Balet i Blay, on el 1945 fou dibuixant de Garbancito de la Mancha , el primer llargmetratge de dibuixos animats fet a Europa, al qual seguiren, entre d’altres, Sueños de Tay-Pi 1952 Interrompé la dedicació al cinema d’animació per treballar en historietes illustrades, en les quals utilitzà el pseudònim de Maite Novament tornà al cinema als Estudis Buch-Sanjuán, especialitzats en animació Posteriorment, amb Juli…
Joan Baptista Porcar i Ripollès
Pintura
Pintor.
Format amb Vicent Castell, s’orientà cap a l’escultura El 1906 anà a València, becat per a estudiar a Sant Carles, i el 1910 s’installà a Barcelona, on estudià a Llotja En una estada a Castelló fundà la societat artística Agrupació Ribalta Assidu del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, es vinculà a la galeria La Pinacoteca 1918, on sovint exposà individualment Exposà també a la Internacional de Barcelona 1929, a Venècia, Oslo, Buenos Aires, París, etc Arqueòleg afeccionat, fou, amb Eduard Codina i Gonçal C Espresati, el descobridor de les pintures rupestres del barranc de…
Francesc Casanovas i Gorchs
Economia
Música
Teatre
Artista, crític d’art, cantant i empresari teatral.
Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La…
Enric Monjo i Garriga
Escultura
Escultor.
Es formà a Llotja amb Antoni Alsina Treballà als tallers d’Eusebi Arnau i de Josep Llimona Estudià anatomia a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, on el 1918 esdevingué, per oposició, escultor anatòmic Anà pensionat 1919 a París —on Despiau el prengué en consideració— i a Brusselles Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1923, esdevingué numerari el 1927 i fou catedràtic del 1943 al 1961 Exposà a París 1954, a Terrassa 1955, a Madrid 1956 i a l’Architecture League de Nova York Obtingué el Gran Premi Internacional d’Escultura Conreà molt la…
Francesc Masriera i Manovens
Arts decoratives
Pintura
Pintor i argenter.
Es formà al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i amb Josep Serra i Porson Estudià a Ginebra, on s’especialitzà en esmalt i es dedicà també al gravat de pedres fines Com a pintor, un inicial republicanisme pimargallià el condicionà a conrear un naturalisme antiacadèmic Aviat, però, aplicà el seu realisme minuciós a composicions allegòriques i anecdòtiques, com L’esclava , presentada a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i adquirida per Alfons XII Sovintejà aquestes mostres madrilenyes i els salons de París Esdevingué el retratista preferit de les dames de l…
Antoni Hostench i Figueres
Economia
Empresari.
Estudià peritatge mercantil de professió i començà treballant a l’empresa familiar Pastes Hostench, que posteriorment dirigí fins a la jubilació El 1962 fundà l’empresa de transports TISA, del consell d’administració de la qual fou president Fou també gerent d’Aigües de Banyoles SA El 1975 fou elegit membre del ple de la Cambra de Comerç de Girona, de la qual fou vicepresident del 1976 al 1991 Aquest any en fou elegit president, càrrec que renovà per tres mandats consecutius fins el 2006, any en què es retirà Com a màxim representant de l’entitat, creà el Girona Convention Bureau 1992 i donà…
Joan Seguranyes i Redorta
Escultura
Escultor.
Format al taller d’escultura religiosa del seu pare, Jaume Seguranyes i Solà, passà a Llotja Barcelona i treballà amb Camps i Arnau Tractà Josep Clarà, que l’influí força Ha exposat collectivament i individualment, des del 1970, a Vic —on el 1960 li fou concedida la Medalla d’Or de la ciutat, així com un primer premi—, Sabadell, Elda, Reus, Barcelona, Lloret de Mar, Sitges, San Lorenzo de El Escorial, Tossa de Mar, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Saragossa, Avinyó, Salou, etc La seva obra, dedicada especialment al nu femení, és hereva del Noucentisme És autor, entre d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina