Resultats de la cerca

Estudià al Royal College of Music de Londres i, altra vegada al seu país natal, ingressà al Reial Conservatori de Música i a la Universitat de Toronto Romangué, però, molt poc temps en aquests centres i tota la seva formació a partir de llavors —literatura, filosofia, periodisme— fou essencialment autodidàctica Ensenyà a la Universitat Simon Fraser Colúmbia Britànica entre el 1965 i el 1975, i aquesta experiència docent l’inspirà per a elaborar unes teories molt innovadores dins el camp de l’educació musical El seu sistema educatiu dona més importància a la creativitat i a la capacitat…

Fou una de les personalitats més influents del món musical a l’Anglaterra del final del segle XIX i el començament del XX i un dels compositors de l’època victoriana amb un protagonisme més destacat dins l’anomenat renaixement musical anglès Tingué una formació acurada, primer a Eton i després a Oxford, i uns quants anys més tard estudià amb HH Pierson a Alemanya Sota la influència del pianista i dinamitzador musical E Dannreuther estrenà les seves primeres obres i començà a publicar-les Entre les composicions d’aquesta primera època cal esmentar quatre simfonies, diverses obres de cambra i,…

Estudià violoncel a la Herbert Walln’s London Cello School of Music i a la Guildhall School of Music de Londres, amb William Pleeth, i posteriorment amplià la seva formació amb Paul Tortelier a París, Pau Casals a Suïssa i Mstislav Rostropovič a Moscou Debutà a Londres el 1961 i de seguida inicià una sèrie de recitals arreu d’Europa, amb els quals obtingué un gran èxit Fou aclamada per la seva sensibilitat i el seu estil impecable El 1965 viatjà a Nova York i tres anys més tard es casà amb el pianista Daniel Barenboim , amb qui realitzà diversos recitals i enregistraments fonogràfics, de…

Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins…

Fou alumne de F David al Conservatori de Leipzig, d’H Vieuxtemps a Brusselles i de J Joachim a Hannover Després d’alguns anys com a concertino de l’Orquestra de la Cort de Rudolstadt, emigrà amb el seu germà, el compositor Fritz Listemann, als Estats Units d’Amèrica Tocà en orquestres de Nova York i Boston, ciutat on fundà lFilharmònica, que també dirigí Creà diverses agrupacions cambrístiques, en les quals també actuà la seva filla, la soprano Virginia Listemann, i feu gires de concerts amb aquestes formacions Fou professor de violí al Chicago College of Music i a la Sherwood School of Music…

Fill de pare portuguès, fou un dels més prolífics autors de sainets, tonadillas i entremesos del Barroc Treballà en diferents companyies que actuaven als teatres de Madrid, com ara les de Manuel Muñoz i José Pa rra, companyies on consta com a primer músic des del 1737 El 1745 està documentat com a primer músic als teatres de la cort Es casà en segones núpcies amb Josefa López, pertanyent a una important família lleidatana, i el 1780 es jubilà Se’n conserva la música d’unes quaranta comèdies, entre les quals Los amantes de Teruel , Blasón de los Guzmanes , El picarillo de España…

Cap al 1590 apareix com a músic al servei del duc d’Alba, a Salamanca, juntament amb Lope de Vega, de qui musicà alguns poemes i amb qui collaborà en diverses ocasions Al seu torn, el poeta el va elogiar en algunes de les seves obres, com també ho feren Tirso de Molina i C Suárez de Figueroa Uns quants anys després s’incorporà a la capella dels reis Felip III 1599 i Felip IV de Castella 1621, dels quals fou músic de cambra Escriví molta música profana, preferentment tonos i romances , la major part dels quals s’han perdut Algunes de les seves obres es troben recopilades en el recull antològic…

Estudià violí al Conservatori de Leipzig i a la Royal Academy of Music de Londres A dinou anys començà a tocar la viola animat per A Mackenzie, professor a la Royal Academy of Music, i aviat esdevingué un concertista de fama internacional El 1901 fou nomenat professor d’aquest instrument en aquell mateix centre Compositors com W Walton i RV Williams li dedicaren algunes obres El 1937 abandonà la carrera de solista per tal de dedicar-se exclusivament a la docència, activitat interrompuda només per concerts ocasionals Feu l’última aparició pública quan tenia vuitanta-set anys Tertis desenvolupà…

Al principi, aquesta categoria no incloïa els instruments elèctrics en què el so és produït per l’amplificació electrònica d’una vibració mecànica, com la guitarra elèctrica, però més tard hi foren incorporats Com en la majoria dels instruments tradicionals, l’estructura bàsica dels electròfons consta d’un generador de vibracions, un sistema amplificador del so i un sistema de modulació Els generadors més freqüents solen ser de tres tipus circuits electrònics o elèctrics oscillants, compostos bàsicament de reactàncies i condensadors muntats en sèrie sintetitzadors sensors electromagnètics…

Antic poblat saxó, la primera notícia d’Oxford és del 912 i se sap que al segle XII s’hi fundà la universitat, on la música tingué un paper important com a disciplina d’ensenyament -hi havia teòrics que es dedicaven a l’estudi dels seus aspectes filosòfics i matemàtics- i com a pràctica activa per als estudiants Al segle XV un llicenciat havia de conèixer els elements fonamentals de la composició i a partir del 1636 fou obligatòria, per a obtenir la llicenciatura, la composició d’una peça a cinc veus amb acompanyament instrumental Al segle XVII s’establí a la ciutat la cort de Carles I i…