Resultats de la cerca
Es mostren 4492 resultats
El profeta

El profeta
Escultura de Pau Gargallo (1933), de 2,35 m d’alçària.
Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l’artista És la seva obra principal, en què treballà tota la vida en resten dibuixos previs molt primerencs 1904, i el 1926 féu l’important Cap de profeta , que ve a ésser l’immediat precedent de la gran peça Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc Els exemplars més coneguts són el del Musée d’Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de…
Arrigo Della Rocca
Història
Noble cors de la Cinarca, cap de la facció favorable a la corona catalanoaragonesa, heretada del seu pare Guglielmo Della Rocca (mort el 1358).
El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors…
Cristina Valls i Aguiló
Teatre
Actriu.
Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge
cercle de quintes

Cercle de quintes
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Disposició en forma de circumferència de la sèrie de quintes utilitzada per a representar els sistemes d’afinació temprada en els quals tots o una part dels intervals de 5a J són una mica més curts del compte per tal de compensar la coma pitagòrica (coma1) o petita diferència d’afinació que hi ha entre les notes enharmòniques, per exemple do i si♯, fa♯ i sol ♭, etc.
L’eliminació d’aquestes diferències d’afinació entre les notes enharmòniques, que en el cercle de quintes es representa fent-les coincidir en el mateix punt, redueix els teòricament infinits elements de la sèrie de quintes als dotze de l’escala temprada, operació imprescindible per a dur a terme l’afinació dels instruments de teclat La disposició de la sèrie de quintes en forma d’espiral s’utilitza per a representar els sistemes d’afinació justa basats en les quintes pures L’espiral permet expressar la manca de coincidència entre les notes enharmòniques i, per tant, la infinitud…
chiavette
Música
Grup de claus que formaven part del sistema d’escriptura vocal dels segles XVI i XVII.
Les chiavette sol en 2a, superius do en 2a, altus do en 3a, tenor fa en 3a, bassus substituïen les claus habituals, chiavi naturali do en 1a, do en 3a, do en 4a i fa en 4a, en funció del mode de la composició per tal d’evitar l’ús de línies addicionals També existien les claus greus, chiavi transportati do en 2a, do en 4a, fa en 3a i fa en 5a, l’ús de les quals es relacionava principalment amb la música fúnebre La manca de referències clares sobre quina era l’entonació absoluta d’aquestes obres no permet establir un criteri definitiu sobre això
Alfred Rodon Loran

Alfred Rodon Loran
ARXIU SÒNIA RODON
Gimnàstica
Gimnasta i entrenador.
S’inicià a l’Institut Suec de Gimnàstica i d’allà passà al gimnàs García Alsina, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya 1960, 1965 En la prova de salt, la seva especialitat, es proclamà campió d’Espanya 1965 i en anelles, subcampió 1965 També aconseguí dos tercers llocs en la classificació absoluta en l’àmbit estatal 1962, 1964, un Campionat 1966 i dos subcampionats 1965, 1967 de Catalunya La manca de pressupost impedí la seva participació en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 El 1968 fundà a Barcelona el Club Gimnàs Rodon i progressivament s’anà dedicant a la tasca d’…
llacuna legal
Dret
Manca de regulació produïda quan l’ordenament jurídic en el seu conjunt no aporta cap regulació a una determinada situació de fet.
procediment monitori
Dret administratiu
Tipus de procediment que persegueix l’obtenció d’un títol executiu de forma immediata, en cas de manca de contestació del demandat.
privatiu | privativa
Lingüística i sociolingüística
Dit de la partícula o prefix que expressa l’exclusió o la manca d’alguna cosa, per exemple in- (inestable), a- (anormalitat).
estúpid | estúpida
Dit de la persona que molesta, irrita, etc, per la seva manca d’oportunitat, de discreció, per la seva presumpció, vanitat, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina