Resultats de la cerca

Fou secretari general de la Federació Catalana de Lluita Com a periodista treballà des de l’any 1946 a Mundo Deportivo , on s’especialitzà principalment en gimnàstica, així com en judo i en lluita Cobrí diverses edicions dels Jocs Olímpics Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Gimnàstica 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 També fou guardonat amb la medalla de salvament marítim 1974 i amb vint-i-set premis estatals de premsa de diferents federacions

Comodor del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, del qual també formà part de la junta directiva Disputà les proves de quatre remers júniors i quatre remers sèniors dels Jocs Olímpics de París 1900 Guanyà tres Campionats d’Espanya al principi del segle XX, el darrer en la categoria de vuit amb timoner 1924 Presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1918-25 i, després de la seva mort, el RCMB instituí el 1925 un trofeu internacional de regates amb el seu nom

Institució peculiar del dret marítim fonamentada en un sentit d’humanitat i de cooperació Si en pervé un resultat útil, el servei és remunerat per l’armador del vaixell assistit, pel preu convingut o que hom determini judicialment, i en corresponen dos terços a la tripulació que presta l’auxili i la resta a l’armador del vaixell L’assistència marítima és regulada internacionalment pel conveni de Brusselles de 23 de setembre de 1910 L’Estat espanyol ha incorporat aquestes normes en la legislació positiva salvament, remolcament

S’inicià el 1969 amb el Reial Club Marítim de Barcelona, amb el qual fou subcampió d’Espanya en dos amb timoner 1970, 1971 Passà al Club Natació Banyoles, i es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1973-76, 1978, en vuit amb timoner 1974, 1975, 1976, 1978, 1979 i en dos sense timoner 1977 En l’àmbit internacional, assolí bons resultats en quatre scull i en doble scull Disputà la prova del quatre scull en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Competí pel Club Natació Banyoles i pel Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió d’Espanyaen dos amb timoner 1977, 1978, en quatre amb timoner 1979 i en vuit amb timoner 1977, 1979 També fou campió del món juvenil 1976, guanyà una medalla de bronze en doble scull en el Campionat del Món absolut 1976 amb José Manuel Bermúdez i una medalla d’or als Jocs Mediterranis 1979 en vuit amb timoner Disputà la prova de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de Moscou 1980

El golf d’Urabà, a la costa colombiana, en constitueix la part més profunda A l’època precolombina les vores del golf foren habitades per tribus txibtxes El recorregueren diverses expedicions castellanes, que hi fundaren Santa María la Antigua 1510 i San Sebastián Fou adscrit a la governació de Castilla del Oro i tingué, durant tota l’etapa colonial, un gran tràfic marítim, que provocà la presència de nombrosos pirates i corsaris Amb la independència, el golf restà sota l’administració de la Gran Colòmbia, que se'l repartí el 1903 amb Panamà

És el principal centre agrícola, ramader, miner manganès, bauxita i les explotacions de ferro de Cerro Bolívar i comercial i nucli industrial hidroelèctrica de l’estat La via de comunicació més important és la de l’Orinoco port fluvial i també marítim gràcies de l’amplada del riu Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, Núcleo Bolívar Fou fundada cap al 1760 per Joaquín Moreno de Mendoza amb el nom d' Angostura El 1846 el congrés nacional li canvià el nom per l’actual Hi fou celebrat el congrés d’Angostura 1819

Fundat l’any 1969 i conegut també com a Club Tennis Malgrat, inicialment era situat al passeig Marítim L’any 1981 es desplaçà a prop del polígon industrial de la població, al turó de Ca la Coixa Participa en competicions d’àmbit català i estatal L’equip sènior masculí guanyà un Campionat d’Espanya en categoria d’argent Organitza l’Open Amorós i l’Open Herberg Té escola de tennis i equips de totes les edats Disposa de set pistes de terra batuda, pistes d’altres superfícies, piscina, gimnàs, pista poliesportiva i sala de billar

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà especialment en classe dragó Fou campió d’Espanya 1960 i de Catalunya 1963, i guanyà la Copa Diputació 1966 i regates d’àmbit internacional com el Trofeu Araquan, la Copa Acàcia i el Trofeu Dux 1961, 1963 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb el seu germà Josep i Joan Mirangels D’altra banda, exercí diversos càrrecs en la Federació Espanyola de Tir Olímpic i, el 1972, rebé el diploma d’honor de la Unió Internacional de Tir