Resultats de la cerca
Es mostren 2521 resultats
anileridina
Química
Cristalls que es fonen a 83°C.
És emprat en medicina en forma de diclorhidrat com a narcòtic, analgèsic i sedant Crea hàbit
Miquel Beltran
Teatre
Comediògraf.
Doctor en medicina, exercí de metge a Inca És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells
mucolític
Farmàcia
Dit de la substància que té la propietat de disminuir la viscositat de les secrecions del tracte respiratori, produint la seva fluïdització.
Les més emprades en medicina són la N -acetilcisteïna, la S -carboximetilcisteïna i la bromhexina, entre altres
pericó vermell
Pericó
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, de fulles ovades o el·líptiques, les inferiors disposades en roseta, i de flors purpúries, arranjades en cimes corimbiformes.
Es fa en llocs herbosos En medicina casolana, és usada com a tònic amarg, antidiabètic i febrífug
al·liltiourea
Química
Sòlid que es fon a 78°C, soluble en aigua, preparat escalfant isotiocianat d’al·lil amb alcohol i amoníac.
Té aplicacions com a inhibidor de corrosió i en síntesi orgànica, i ha estat utilitzat en medicina
Iṣḥaq Cabrit
Judaisme
Metge jueu documentat a Perpinyà el 1409 i el 1412.
El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand
tiomalat de sodi i or
Química
Pólvores grogues, sensibles a la llum i molt solubles en l’aigua.
Hom l’obté per reacció del tiomalat de sodi amb un halur d’or És emprat en medicina
vermelló
Química
Sulfur mercúric vermell, altament tòxic, que es presenta en forma de pólvores escarlata, insolubles en aigua, que se sublimen a 583°C.
Hom l’obté per escalfament del mercuri amb sofre, i és emprat en medicina i com a pigment
biomecànica
Biologia
Enfocament de la biologia, assistida per l’enginyeria, que cerca l’explicació mecànica o, més exactament, física, dels fenòmens vitals dels éssers vivents.
Té un seguit d’aplicacions interessants en l’àmbit de la medicina esportiva i en tècniques de rehabilitació
cua de gat
Cua de gat
Isidre Blanc (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de tiges ertes, fulles sèssils estretament lanceolades i flors grogues.
Creix en brolles i erms, sobretot a les comarques valencianes En medicina popular és emprada com a vulnerària