Resultats de la cerca
Es mostren 1406 resultats
Antonio Gallego Morell
Historiografia
Literatura
Crític i historiador literari andalús.
Catedràtic de literatura castellana a la Universitat de Granada, publicà diverses edicions i estudis especialment de poetes del Siglo de Oro Cal destacar Vida y poesía de Gerardo Diego 1955, Angel Ganivet, el excéntrico del 98 1965, Garcilaso de la Vega y sus comentaristas 1966 i altres estudis sobre el mateix poeta, com ara Estudios sobre poesia española del primer Siglo de Oro 1970 Entre altres distincions, fou guardonat amb el Premio Nacional de literatura “Miguel de Unamuno” 1973 per Diez ensayos sobre literatura española
Pablo Iglesias imposa el seu lideratge a l’assemblea de Podem
A la segona assemblea ciutadana de Podem, celebrada al Palau de Vistalegre de Madrid, es dirimeix la lluita pel lideratge de la formació entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, que fins ara estaven pràcticament igualats en representants als òrgans del partit Pablo Iglesias obté el 60% dels suports a la direcció i 37 consellers dels 62 al consell ciutadà Iñigo Errejón es queda amb 23 i 2 són per als Anticapitalistes de Miguel Urbán Iglesias també és primer en la votació a la secretaria general, seguit de Pablo Echenique i, en tercer lloc, Errejón
quietisme
Cristianisme
Moviment d’espiritualitat catòlica del segle XVII, difícil de determinar en els seus límits, caracteritzat per un llenguatge místic, pròxim al panteisme, en reacció contra la pietat voluntarista.
Arrenca de la Guia espiritualde Miguel de Molinos 1675, que feia consistir la perfecció cristiana en l’amor de Déu i la inacció de l’ànima, abandonant tot poder propi Seixanta-nou de les seves proposicions foren condemnades 1688 Amb l’enrenou provocat a França, Bousset i l’arquebisbe de París condemnaren també obres de Guyon su Chesnoy 1695, així com llur defensa de FFénelon en l’obra Explication des maximes des saints sur la vie intérieure Innocenci XII ratificà la condemna 1699, que Fénelon acceptà El moviment influí en el pietisme
Matías Díaz Sangiorgio

Matías Díaz Sangiorgio
CT CASTELLDEFELS
Pàdel
Jugador de pàdel.
El 2001 es traslladà a l’Estat espanyol, on jugà en diferents clubs, entre els quals destacà el Club Tennis Castelldefels El 1999, amb Miguel Lamperti, assolí el segon lloc del rànquing mundial, i des de llavors sempre ha estat entre els deu primers Amb Hernán Bebe Auguste ha arribat al tercer lloc de la mateixa classificació Fou campió del món amb la selecció argentina 2002 També ha estat campió estatal en tres ocasions consecutives 2009-11, i al llarg de la seva llarga carrera ha guanyat diversos torneigs, principalment a Espanya i l’Argentina
Pedro Segura Sáenz
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Doctor en filosofia, teologia i dret canònic 1906-11, fou nomenat bisbe auxiliar de Valladolid 1916, bisbe de Còria 1920, de Burgos 1926 i finalment primat de Toledo i cardenal 1928 Per la seva actitud antirepublicana el nunci Tedeschini li aconsellà de sortir del país 1931, però en tornar-hi al cap de poc fou detingut per ordre de Miguel Maura, que l’acusava d’alienar els béns eclesiàstics abans de la revisió del concordat Cridat a Roma, hagué de renunciar a Toledo Durant la guerra civil 1937 fou nomenat arquebisbe de Sevilla
Margarita Vaquero Guitarte
Tennis
Pàdel
Tennista i jugadora de pàdel.
Fou jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona RCTB L’any 1983 fou campiona de Catalunya en individual, campiona d’Espanya júnior en individual i en dobles, campiona del Trofeu Comte de Godó en dobles mixtos amb David de Miguel i medalla d’or en els Jocs Mediterranis en dobles amb Anna Almansa L’any 1986 fou subcampiona d’Espanya en dobles amb Inmaculada Varas Fou en diverses ocasions campiona de Catalunya i d’Espanya per equips amb el RCTB Com a jugadora de pàdel guanyà amb el RCTB diversos Campionats de Catalunya per equips
Marta García

Marta García
Arxiu M. García
Altres esports de combat
Karateka.
Competí representant el Club Esportiu Shi-Kan de Montcada i Reixac, on entrenà a les ordres del tècnic Miguel Franco Fou campiona d’Espanya de karate júnior en la modalitat al KO 2003 i subcampiona de Catalunya júnior en la modalitat kumite –53 kg 2004 Es proclamà campiona del món de karate tradicional en la modalitat kata 2007, en la qual havia guanyat ja la medalla d’or en els Mundials júnior 2004 Obtingué la medalla de bronze en el Campionat de Catalunya en la categoria –55 kg 2010 Integrà la selecció catalana de karate
Oviedo

Catedral d’Oviedo
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi i capital de la comunitat autònoma d’Astúries.
És situada a la depressió prelitoral o conca d’Oviedo i al vessant S de la petita serralada del Naranco, entre els rius Nora i Nalón El creixement demogràfic fou molt lent fins que l’explotació de la conca minera revitalitzà tota l’economia de la regió i començà l’expansió urbana A la funció administrativa s’afegeix la de centre financer, industrial i cultural Centre d’ensenyament superior Universidad de Oviedo, fundada el 1608 És el centre comercial de la major part de la comunitat autònoma, tret del sector costaner Les principals indústries són les metallúrgiques fàbrica d’…
Emilio Gutiérrez Caba

Joan Manel Serrat i Emilio Gutiérrez Cava
© Fototeca.cat
Teatre
Actor castellà.
Fill i germà d’actors, s’inicià en el teatre universitari de Madrid, on estudià filosofia El 1962 debutà professionalment amb la companyia de Lilo Murati, i el 1968 fundà la seva companyia teatral amb María José Goyanes El 1963 participà en el primer rodatge cinematogràfic, Nueve cartas a Berta de Basilio Martín Patino D’aleshores ençà ha rebut nombrosos premis per les seves interpretacions teatrals i cinematogràfiques Participà en muntatges teatrals com La verdad sospechosa , dirigida per Pilar Miró, El sí de las niñas de Moratín, dirigit per MNarros 1996, o La mujer de negro 2000, una…
Lucia Bosè
Cinematografia
Nom amb el qual fou coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Lucia Borloni.
El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis La signora senza camelie , d’Antonioni 1953 Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani Satyricon 1969, de Federico Fellini Metello 1970, de Mauro Bolognini La colonna infame 1972, de Nelo Risi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina