Resultats de la cerca
Es mostren 11359 resultats
Béthune
Família feudal francesa originària de l’Artois que remunta a Robert I, senyor de Béthune (mort el 1036).
Es dividí en diferents branques Hesdigneul , Sully i Charost
Josep Anglès
Cristianisme
Frare franciscà de l’observança i bisbe de Bosa (Sardenya) des del 1586 fins a la seva mort.
Professor de teologia a València, Lleida, Alcalà, Salamanca i Sardenya, seguí l’escola de Joan Duns Escot i publicà Flores theologicarum questionum in primum et secundum librum Sententiarum Madrid, 1586 i Opiniones in librum quartum sententiarum Roma, 1579, que foren repetidament publicades
Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria
Cristianisme
Teatre
Literatura catalana
Història
Peça dramàtica catalana en versos apariats, referent a la mort i l’Assumpció de la Mare de Déu.
Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Història del teatre català Tarragona, Arola
,
regne de Wessex
Història
Un dels territoris de l’Anglaterra anglosaxona, els reis del qual arribaren a assolir la sobirania damunt tot el país.
Sembla que el fundador fou el rei Cerdic ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519 El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia Aquest vassallatge durà fins al regnat 802-39 del rei Egbert I, que…
Cruïlles
Castell dels Cruïlles, a Peratallada
© Fototeca.cat
Llinatge de l’estament noble del Principat de Catalunya, que prengué el nom del seu domini originari de Cruïlles (Baix Empordà).
Els Cruïlles línies troncal i de Rupit © Fototecacat El primer individu de la línia troncal documentat amb aquest nom fou Humbert de Cruïlles 1136 tanmateix, sembla que en poden ésser considerats antecessors directes un Gilabert I, que testà el 1035, el seu fill Jofre I o Gaufred , que vivia entre el 1035 i el 1062, Jofre II, que anà amb Ramon Berenguer III a Mallorca 1114, i Guerau 1125, potser pare d’Humbert de Cruïlles El fill d’aquest darrer, Gilabert II de Cruïlles , sembla que anà a l’expedició d’Almeria 1147 Seguiren els seus fills Gastó de Cruïlles mort el 1229 i Galceran de Cruïlles…
Brienne
Família noble francesa originària de la Xampanya, l’origen de la qual es remunta a Engelbert, que el 987 obtingué Brienne (actual Brienne-le-Château).
Els Brienne foren vassalls dels comtes de Xampanya Destaquen Joan I de Jerusalem mort el 1237, rei de Jerusalem i coemperador de Constantinoble El seu fill Alfons de Brienne mort el 1270 fou tronc de la branca dels comtes d’Eu i de Guines Gualter o Gautier III mort el 1205, comte de Brienne, fou comte de Lecce i príncep de Tàrent 1200, i pel matrimoni 1198 amb l’hereva del rei de Sicília portà el títol de rei d’aquest país El seu fill Gualter IV el Gran mort el 1251, comte de Brienne, fou també comte de Jafa i governador de Jerusalem El seu…
Llupià

Armes dels Llupià
Important llinatge noble rossellonès que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó…
casa de Saxònia
Nom de llinatge emprat pels membres de les distintes dinasties que regnaren sobre el ducat, l’electorat, el gran ducat i el regne de Saxònia i que han fornit dinasties imperials al Sacre Imperi i reials a Anglaterra, Bèlgica, Polònia, Portugal i Bulgària.
La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el…
marquesat del Castell de Torrent
Història
Títol senyorial concedit el 1770 a Felip de Cruïlles i de Peratallada i de Peguera, baró de Cruïlles i senyor de Torrent (Baix Empordà).
Relació de marquesos del Castell de Torrent 1er Felip de Cruïlles de Peratallada-Rajadell i de Peguera mort el 1798, casat el 1758 amb Mª Àngela de Cartellà-Farners i de Vilaplana 2n Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Cartellà-Farners mort el 1814/17, casat el 1793 amb Gertrudis Despujol i de Vilalba 3r Felip Santiago de Cruïlles de Peratallada i Despujol mort el 1862 4rt Manuel Cruïlles de Peratallada i de Sagarra mort el 1889 5è Ricard Cruïlles de Peratallada i de Vedruna, òlim de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, mort…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina