Resultats de la cerca
Es mostren 931 resultats
pas de Backstairs
Canal marí
Canal d’Austràlia, a l’oceà Índic, que separa l’illa de Kangaroo de la península de Fleurieu, a l’estat d’Austràlia Meridional.
fossa d’Atacama
Fossa marina
Depressió submarina de l’oceà Pacífic, al llarg de la costa oest de l’Amèrica del Sud, entre els paral·lels 17° i 27° S.
Llarga i estreta, té una profunditat que oscilla entre els 6000 i els 7000 m, amb una màxima de 7973 m davant Antofagasta
illes Açores

Sete Cidades, antic volcà de Ponta Delgada (illes Açores)
Chad Sparkes (CC BY 2.0)
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, a 1380 km de Cabo da Roca, que constitueix una regió autònoma de Portugal; la capital és Ponta Delgada.
La geografia Estès al llarg de 600 km, de NW a SE, comprèn les illes majors de São Miguel, Terceira i Pico i les menors de Flores, Corvo, Faial, São Jorge, Graciosa, Santa Maria i Formigas Totes són d’origen volcànic, amb un relleu muntanyós 2320 m al Pico Alto, illa de Pico de costes escarpades L’arxipèlag recolza damunt una plataforma suboceànica, l’altiplà de les Açores De clima plujós més de 800 mm anuals i temperat entre 14°C i 22°C de temperatura mitjana, amb poca variació estacional, sobre un sòl fèrtil, el principal recurs econòmic és l’agricultura moresc, ananàs, xicoira, te, bleda-…
isla San Ambrosio
Illa
Illa Illa de Xile, situada a l’oceà Pacífic a uns 892 km de la costa xilena, que forma part de les Illes Desventurades.
mar de Noruega
Mar
Part septentrional de l’oceà Atlàntic, limitada de NW a NE per les mars de Grenlàndia i de Barents, per Noruega a l’E, per la mar del Nord, les illes Shetland i les Fèroe i l’oceà Atlàntic al S, i per Islàndia i l’illa de Jan Mayen a l’W.
Té una profunditat màxima de 3970 m, i la salinitat és del 35‰ Un corrent d’aigües càlides banya les costes de Noruega i les deslliura del glaç En alguns sectors s’hi barregen altres corrents, més freds, fet que origina la formació d’excellents bancs de pesca, especialment entorn de les àrees costaneres d’Islàndia, de Noruega i de les illes Shetland i Fèroe
religió mesopotàmica
Religió
Religió pròpia de l’antiga Mesopotàmia.
Es compon bàsicament de la sumèria, modificada, complementada i semititzada pels babilonis i els assiris Entre les seves característiques destaquen el politeisme, el sincretisme fusió de dues o més divinitats, la importància del culte, la forta jerarquització del panteó, el paper preponderant de la màgia i l’endevinació, i sobretot, la seva influència en la política, l’economia, la cultura i la vida quotidiana Com en altres religions orientals, antigues i actuals, regia tots els actes dels mesopotamis En relació amb la d’Egipte, l’altra gran civilització de l’època, si bé hi té alguns punts…
el Cap
Geografia històrica
Antiga província de Sud-àfrica.
El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més alts es disposen…
Lapònia

Lapònia Llac de Ladtjojaure
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…
Científics, fanàtics i corsaris. 1806-1820
Als temps de la Illustració i del Romanticisme, algunes famílies catalanes del Rosselló participaren de forma molt destacada en la vida política, científica i literària del món El viatge de l’Uranie 1817-1820 Un gran exemple d’aquesta activitat és el cas dels germans Aragó Joan, el germà gran Estagell, 1778 – Mèxic 1836 participà en una de les grans revolucions independentistes liberals la Revolució Mexicana El segon, Francesc Estagell, 1786 – París, 1853 estudià a l’École Politechnique de París, participà en l’aventura de mesurar l’arc del meridià terrestre, esdevingué director de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina