Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Miquel tenia com a sufragània la de Sant Andreu de Bestracà

La seva església parroquial de Santa Creu era, al segle XIX, annexa de la de Moror

El terme comprèn el vessant de la serra de Gia, avall de la creu de Gia, i l’estreta plana de la vora del riu La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives Els conreus ocupen 115 ha 1991, és a dir, el 16% de la superfície, 87 de secà i 28 de regadiu, destinats a farratge La ramaderia és la principal activitat econòmica 152 caps de boví el 1989, destinats a la producció de llet El poble 94 h agl 1991 982 m alt és situat en un coster, al voltant de l’església parroquial Santa Maria, romànica, de la primera meitat del segle XII, d’una nau i absis semicircular Al N…

El poble de la Torre del Comte s’assenta damunt un tossal de 497 m d’altitud, a la riba dreta del Matarranya, entre les valls d’aquest riu i el barranc del Regali El terme fou conquerit als musulmans cap al 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que Vall-de-roures L’any 1175 el rei Alfons I féu donació de la demarcació de la Pena d’Asnarlagaia al bisbe de Saragossa, reservantse, però, una heretat a la riba del Matarranya, que probablement era ja del seu pare, el comte Ramon Berenguer IV, i que donà origen a la futura població de la Torre del Comte La seva església…

La primitiva església parroquial de Sant Joan Evangelista, de nau única, en l’actualitat de propietat particular, es troba a l’interior del castell de Parestortes El lloc de Parestortes és esmentat en la documentació medieval a partir del segle X tanmateix, la seva església dedicada a sant Joan Evangelista no consta escripturada fins l’any 1130, en un document pel qual Dalmau feu donació a Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, amb motiu de la consagració d’aquesta, d’un clos situat a la parròquia de “Beati Johannis de Parietibus tortis” De l’inici del segle XV, hi ha notícia que l’any…

La primitiva església parroquial de Cotlliure, esmentada el 1203, era situada a la part nord-oest de la Vila Vella de Cotlliure Fou enterament enderrocada, com la vila mateixa, per ordre del mariscal Vauban el 1672, per tal de millorar la fortificació de la plaça En substitució seva es construí una nova església parroquial al port d’Amunt, aprofitant el far medieval PP Procedent d’aquesta església es conserva, en una collecció particular, una marededeu coneguda com la Mare de Déu del Bon Succés, que fa 70 cm d’alçada És asseguda sobre un tron sense respatller i passa…

Església parroquial esmentada des del 964 Entre els anys 1072 i 1198 la documentació l’anomena indistintament Sant Fruitós in Kastro Terciolo o Castrotercioli i Sant Fruitós de Genebreda , bé que del final del segle XII en endavant sempre s’esmenta únicament amb el cognom de Castellterçol L’apellatiu de Ginebreda el devia rebre de l’antiga villa o gran propietat de la Ginebreda, encara subsistent al nord de la vila L’església de Sant Fruitós va esdevenir el centre d’una gran parroquia i població El 1130 l’església amb la seva sufragània de Sant Julià d’Úixols fou cedida al…

D’aquesta església, avui desapareguda, en consta l’existència l’any 1042, gràcies a la deixa feta pel prevere Bonfill d’una terra situada, segons diu l’escriptura, a l’església de Sant Marçal Poc temps després, un document del 1054 fa esment del castell de Sant Marçal, la qual cosa mostra que des de temps molt reculats, la capella començà a donar nom al castell de Cerdanyola Aquesta esglesiola depenia eclesiàsticament de la parroquial, dedicada a sant Martí així consta en l’acta de consagració d’aquest temple, datada l’any 1144, en la qual es declara que li era subjecta juntament…

Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en la relació…

Tot i l’origen medieval de la població de Bellmunt, de la seva església parroquial no es disposa, ara per ara, de prou referències documentals antigues que ajudin a reconstruir el seu passat històric Només una notícia, corresponent a la collecta de la dècima a la diòcesi d’Urgell, indica que l’any 1279 l’ ecclesie de Belmunt va contribuir amb onze sous i sis diners al sufragi d’aquest impost Aquesta referència, si més no, posa de manifest que al segle XIII hi havia a Bellmunt un temple parroquial del qual desconeixem l’advocació, ja que el titular actual, sant Josep…