Resultats de la cerca

Molt vinculat a la ciutat de Tarragona, on treballà i s’especialitzà en medicina esportiva Exercí diversos càrrecs vinculats al Movimiento durant els anys seixanta i primers dels setanta Fou vicepresident de la Junta Provincial de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1963 i delegat nacional d’Esports a Tarragona 1968 Presidí la Diputació de Tarragona 1967, i gestionà la Ciudad Residencial de Tarragona de Educación y Descanso 1967-71

El 1992 obrí el Club de Polo i Hípica Tarraco, a la Secuita Presidí l’entitat durant una dècada i n’impulsà el creixement dotà les installacions de quadres, una pista de carrera de 600 m i diferents circuits per a la pràctica de la doma, la doma clàssica, salt, cros, trec i classes infantils i per a discapacitats Com a genet, practicà diferents especialitats Un carrer de Tarragona en porta el nom

Destinat a Barcelona, i a les ordres del jutge militar Enrique Marzo, presidí els interrogatoris i executà la major part dels turments als principals implicats en el procés de Montjuïc del 1896 Posteriorment fou cap de la policia especial de repressió de l’anarquisme a Barcelona i els seus mètodes li reportaren molts enemics com a Botxí de Montjuïc El 4 de setembre de 1897 el periodista anarquista Ramon Sempau intentà, sense èxit, d’assassinar-lo

Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Del partit republicà federal, collaborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València Encapçalà l’escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana És autor d' El problema catalán 1906

Nebot de Magí Pers i Ramona Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú  i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català

Fill de Narcís Hereu i Matas i de Teresa Jordà i Ponsjoan, d’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols Es doctorà en medicina a la Universitat de Louisiana 1880, on fou professor d’anatomia 1886 i de cirurgia 1894, branca en la qual assolí un gran prestigi Presidí un gran nombre de societats científiques descriví un nou procediment de tractar l’aneurisma endoaneurismorràfia o operació de Matas-Bickman i establí contactes amb cirurgians barcelonins

El 1829 es doctorà en dret civil i en canònic El 1837, com a comandant de la milícia nacional, defensà l’Escala contra el capitost carlí Tristany i fou ferit en la lluita Diputat a corts el 1859, el 1863 signà, juntament amb altres diputats, un manifest progressista Fou president de la diputació provincial de Girona 1864-65 i el 1868 formà part de la junta revolucionària de l’Escala, que presidí Era amic del general Prim

Des del 1927 encapçalà el partit nacionalista wafd Cap del govern 1928 i 1929-30 i primer ministre 1936 i 1942-44, tingué un paper important en la consecució del tractat d’aliança angloegipci 1936 i presidí la constitució de la lliga d’estats àrabs 1944 Obligat per Faruk a dimitir 1944, tornà al poder amb motiu del triomf del seu partit 1950 Després del cop d’estat del 1952 es retirà de la vida política

La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Charles Collet, Alfred Figueres, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i FPVerrié Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura Maillol, Casanoves, Clarà, Manolo, Gargallo celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants Les seves activitats s’extingiren vers el 1960

De pares catalans, aviat es traslladà a Catalunya Es llicencià com a metge i cirurgià a la Universitat de Barcelona És president de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, amb seu a la Ciutat del Vaticà, i presidí l’Associació de Metges Cristians de Catalunya entre els anys 1993 i 2005 Té més de tres-cents escrits publicats, entre els quals destaquen Los ojos del ciudadano 2000 i Llibre carta als metges catòlics de tot el món 2006