Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
indústria aeroespacial
Transports
Conjunt d’activitats relatives al projecte i la construcció dels vehicles aeris i espacials.
Aquest terme sintètic queda justificat pel fet que, tot i essent molt diferents els problemes de l'aeronàutica dels de l'astronàutica, ambdues tracten essencialment d’un mateix fenomen el moviment de ginys en l’espai Les circumstàncies físiques de cada cas atmosfera o espai lliure demanen solucions específiques, però els avenços de les dues disciplines han seguit sovint camins parallels una investigació de punta similar, la qual s’ha evidenciat en la formació dins de les grans empreses aeronàutiques d’una branca pròpiament aeroespacial Així, les indústries aeroespacials construeixen, a més d’…
Sant Jaume del Pretori (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, entorn del monestir de Sant Benet de Bages No degué passar de capella dependent del monestir L’església apareix esmentada el 1212, quan l’abat Ramon de Sant Benet de Bages i el seu monestir fan una cessió a favor de l’església de Sant Jaume, edificada prop del pretori En els anys següents se li fan diverses deixes situant-la al voltant del monestir, al davant o a sobre sita super monasterium… ad ipsum pretorium Hom li assignà diversos censos per a la subsistència d’un sacerdot De l’edifici no queda res, només sabem que el segle passat, en…
Santa Fe i Sant Salvador de Blancafort (Os de Balaguer)
Art romànic
Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa Alexandre III…
Robert Kajanus
Música
Compositor i director finlandès.
Un dels compositors més importants d’aquest país, el nom del qual quedà eclipsat posteriorment pel de Jean Sibelius Estudià a Hèlsinki amb R Faltin i G Niemann, i continuà amb H Richter i C Reinecke a Leipzig A París fou deixeble de Svendsen, que li deixà una petja personal important El 1882 fundà la Societat Orquestral de Hèlsinki, formació que, sota la seva direcció, assolí un nivell gens negligible i que és la predecessora de l’Orquestra Simfònica de Hèlsinki Entre la seva producció simfònica destaquen La mort de Kullervo 1881 i Aino 1885, obres que impressionaren el jove…
ordre
Música
Grup de peces per a clavicèmbal o conjunt instrumental, totes en una mateixa tonalitat, pres usualment com a sinònim de suite.
El nombre de peces que formaven un ordre podia oscillar entre quatre i vint-i-quatre, la qual cosa deixa entendre que tant podia tractar-se d’una obra per a ser interpretada unitàriament com d’una antologia d’on seleccionar les peces a interpretar El terme fou utilitzat primerament per François Couperin en els quatre llibres per a clavicèmbal i en Les nations Més tard, François Dagincour, Philippe Veras i Coelestin Harst en feren ús com a sinònim de suite , però per a Couperin devia designar una sèrie de peces més gran que la suite en el prefaci de Les nations , un ordre queda caracteritzat…
New Orleans jazz
Música
Estil primigeni del jazz.
La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova Orleans, entre els quals…
Club Balonmano la Roca

Club Balonmano la Roca
Club Balonmano la Roca
Handbol
Club d’handbol de la Roca del Vallès.
Fundat l’any 1953 i també conegut com BM la Roca, nasqué amb la intenció de fer créixer l’handbol per contraposar-se al futbol Dos anys després de la seva creació, a causa de la gran afluència de públic que assistia als partits, construí la graderia del camp descobert L’any 1970 es cimentà el pavelló cobert La temporada 1972-73 ascendí a primera divisió catalana i es proclamà campió de la Copa Catalana La temporada 1993-94 quedà segon classificat del campionat català i ascendí a primera divisió estatal, on ha jugat des de llavors Jugà en tres ocasions consecutives per a la…
Romà Forns Saldaña
Futbol
Futbolista i entrenador.
Extrem dret que milità en el RCD Espanyol 1901-02, l’Irish FC 1902-03 i el FC Barcelona 1903-13 Amb el Barça disputà 179 partits i marcà 78 gols Fou tres vegades campió de Copa 1910, 1912, 1913 i cinc del Campionat de Catalunya Fou l’autor del primer gol del camp del carrer de la Indústria Amb la selecció catalana s’hi arrenglerà en cinc partits Després entrenà el Barça 1926-29, i esdevingué el primer entrenador català del club En el seu palmarès com a tècnic hi figura la primera Lliga estatal 1929, tot i que a mitjan campionat fou substituït per James Bellamy i quedà com a ajudant…
Fòrum Musical
Música
Entitat promotora d’activitats musicals.
Fou fundada a Barcelona el 1969 —entre d’altres per Antoni Sàbat , que també la dirigí 1971-84— com a societat anònima i amb unes funcions administratives que fins llavors havien anat a càrrec de l’ Orfeó Català S’ocupà del funcionament de la sala de concerts del Palau de la Música i de serveis complementaris El seu objectiu principal era la promoció i difusió de tota classe d’activitats musicals, tant pel seu compte com per compte d’altri Entre les iniciatives que portà a terme destaquen alguns cicles de concerts i la publicació de la Guia Musical Del 1974 al 1982 s’ocupà del Festival…
,
Companyia Transmediterrània
Edifici de la Companyia transmediterrània a Barcelona, obra de J.M Fossas i Martínez
© Fototeca.cat
Empresa de transports marítims, fundada a Barcelona el 1916, producte de la fusió de sis empreses navilieres, encapçalada per vapors Tintoré i Navegació i Industria Nuevo Vulcano.
Es dedica al transport de viatgers entre Barcelona i altres ports de la Mediterrània i les Balears, les Pitiüses, les Canàries i places del nord d’Àfrica i també té línies interinsulars Després de la guerra civil de 1936-39 quedà fortament vinculada al grup March, fins que el 1977 les seves accions foren traspassades a l’estat, en un moment de dificultats econòmiques de la companyia L’any 2000 posà en funcionament una línia de servei ràpid entre Barcelona i Palma, mitjançant un catamarà que enllaça les dues ciutats en tres hores La Societat Estatal de Participacions Industrials…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina