Resultats de la cerca
Es mostren 4651 resultats
Romà Forns Saldaña
Futbol
Futbolista i entrenador.
Extrem dret que milità en el RCD Espanyol 1901-02, l’Irish FC 1902-03 i el FC Barcelona 1903-13 Amb el Barça disputà 179 partits i marcà 78 gols Fou tres vegades campió de Copa 1910, 1912, 1913 i cinc del Campionat de Catalunya Fou l’autor del primer gol del camp del carrer de la Indústria Amb la selecció catalana s’hi arrenglerà en cinc partits Després entrenà el Barça 1926-29, i esdevingué el primer entrenador català del club En el seu palmarès com a tècnic hi figura la primera Lliga estatal 1929, tot i que a mitjan campionat fou substituït per James Bellamy i quedà com a…
Joaquín Folch-Rusiñol Corachán

Joaquín Folch-Rusiñol Corachán
Arxiu Carles Castellà
Automobilisme
Pilot motociclista i automobilístic.
Començà a córrer en moto el 1975, fins que el 1987 passà a les curses de cotxes i s’especialitzà en vehicles històrics Destacà per la seva tasca de preservació de models de competició, especialment de les marques Lotus i Ferrari Guanyà el Campionat d’Europa de Sports Prototips 1993, 1994 amb un Lotus 23 i el Trofeu Lurati de Fórmula Júnior 1996 amb un Lotus 27 Pel que fa al campionat històric Formula One, l’únic reconegut per la Federació Internacional d’Automobilisme, es proclamà campió de la Classe C cotxes amb efecte sol els anys 2006 i 2009, i quedà subcampió els anys 2007 i…
ala de fletxa variable en vol
Transports
Ala que mitjançant dispositius mecànics adequats pot girar entorn d’un eix perpendicular al pla de l’ala situat en el buc de l’avió per tal de modificar la fletxa d’acord amb les necessitats de vol.
Aquest tipus d’ala és emprat només en avions supersònics Per a vol a baixa velocitat en règim subsònic, les millors característiques són obtingudes amb una ala recta fletxa petita Per tant, l’envol i l’aterratge seran fets amb l’ala estesa en fletxa mínima Durant l’etapa d’acceleració i de pujada al sostre de creuer, el règim de vol ha d’ésser subsònic, però a nombre de Mach elevat, per la qual cosa és convenient que l’ala tingui certa fletxa Durant el vol en règim supersònic, l’ala queda plegada al valor màxim de la fletxa i adquireix generalment la configuració d’una ala de delta Aquest…
partitura
Música
Representació gràfica, impresa o manuscrita, d’una obra musical, normalment en forma de llibre, perquè pugui ser llegida pels seus intèrprets.
Quan hi intervé més d’un instrument o veu, cada pauta queda collocada una a sota de l’altra, de manera que els temps coincideixin en l’espai per a poder fer la lectura simultània La partitura d’orquestra conté totes les parts instrumentals que intervenen en una obra A la part superior, hom acostuma a escriure-hi els instruments de fusta, i a sota, les trompes i la resta del metall, seguits de la percussió, les arpes, el piano i, ja a la part inferior, la corda Les parts vocals se situen sobre els violins Cada grup està escrit per ordre correlatiu de la seva tessitura, és a dir, de més agut a…
New Orleans jazz
Música
Estil primigeni del jazz.
La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova Orleans, entre els quals…
ordre
Música
Grup de peces per a clavicèmbal o conjunt instrumental, totes en una mateixa tonalitat, pres usualment com a sinònim de suite.
El nombre de peces que formaven un ordre podia oscillar entre quatre i vint-i-quatre, la qual cosa deixa entendre que tant podia tractar-se d’una obra per a ser interpretada unitàriament com d’una antologia d’on seleccionar les peces a interpretar El terme fou utilitzat primerament per François Couperin en els quatre llibres per a clavicèmbal i en Les nations Més tard, François Dagincour, Philippe Veras i Coelestin Harst en feren ús com a sinònim de suite , però per a Couperin devia designar una sèrie de peces més gran que la suite en el prefaci de Les nations , un ordre queda caracteritzat…
Santa Fe i Sant Salvador de Blancafort (Os de Balaguer)
Art romànic
Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa Alexandre III…
Companyia Transmediterrània
Edifici de la Companyia transmediterrània a Barcelona, obra de J.M Fossas i Martínez
© Fototeca.cat
Empresa de transports marítims, fundada a Barcelona el 1916, producte de la fusió de sis empreses navilieres, encapçalada per vapors Tintoré i Navegació i Industria Nuevo Vulcano.
Es dedica al transport de viatgers entre Barcelona i altres ports de la Mediterrània i les Balears, les Pitiüses, les Canàries i places del nord d’Àfrica i també té línies interinsulars Després de la guerra civil de 1936-39 quedà fortament vinculada al grup March, fins que el 1977 les seves accions foren traspassades a l’estat, en un moment de dificultats econòmiques de la companyia L’any 2000 posà en funcionament una línia de servei ràpid entre Barcelona i Palma, mitjançant un catamarà que enllaça les dues ciutats en tres hores La Societat Estatal de Participacions Industrials…
Sant Jaume del Pretori (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, entorn del monestir de Sant Benet de Bages No degué passar de capella dependent del monestir L’església apareix esmentada el 1212, quan l’abat Ramon de Sant Benet de Bages i el seu monestir fan una cessió a favor de l’església de Sant Jaume, edificada prop del pretori En els anys següents se li fan diverses deixes situant-la al voltant del monestir, al davant o a sobre sita super monasterium… ad ipsum pretorium Hom li assignà diversos censos per a la subsistència d’un sacerdot De l’edifici no queda res, només sabem que el segle passat, en…
la Boella
Masia
Masia i antic terme (agregat al segle XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona, i des del 2010 al nou municipi de la Canonja) situats a l’esquerra de la carretera de Tarragona a Reus.
El 1150 fou donat a poblar per Guillem Bordet, príncep de Tarragona Els orígens de la Boella arrenquen del 1150, quan el príncep Robert feu donació del lloc a Hug i a la seva muller Eva perquè el repoblessin Dos segles més tard de la repoblació, essent propietat reial, fou traspassada a Robert Guinyet i administrada pel governador general del Camp de Tarragona El 8 de febrer de 1403 la comprà l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb altres llocs i pobles del Camp, pel preu de 17000 florins i tot seguit la donà al seu nebot el cavaller Daniel de Leoç A partir del 1600 són senyors de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina