Resultats de la cerca

Defensa dret format al Taradell, passà per l’equip d’aficionats del Futbol Club Barcelona i l’Espanya Industrial Fou fitxat pel Real Jaén i debutà en la màxima categoria el 28 de febrer de 1954 Posteriorment jugà amb el Real Murcia 1955-56 i el Comtal 1956-57, un total de 25 partits a la primera divisió També jugà al Leonesa 1957-58, el Sants 1958-63 i el Vic 1963-64

Fou campió olímpic a Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976 i sotscampió a Tòquio 1964, campió mundial el 1973 i el 1975 i campió d’Europa el 1966 i el 1974 En trampolí assolí la medalla d’argent en els Jocs Olímpics del 1968, el títol europeu del 1974 i el segon lloc mundial el 1973 i el 1975 Es retirà de l’esport actiu després del Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Vida i obra Format a Saragossa i doctorat a Madrid, el 1893 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, on romangué fins al maig del 1905, en passar a supernumerari per haver guanyat la càtedra d’història d’Espanya antiga i medieval a la Universitat de Sevilla, des d’on es desplaçà a la de Saragossa Fou acadèmic, entre d’altres, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1899, membre corresponent de la Real Academia de la Historia institució que havia premiat algun dels seus treballs i membre numerari de…

Situada a la Cordillera Real, en una regió agrícola i ramadera és un petit nucli industrial Centre d’ensenyament superior Universidad de Cuenca, fundada el 1868 Fou fundada el 1557 per Gil Ramírez Dávalos sobre la ciutat indígena de Torrebamba amb el nom de Santa Ana de los Ríos de Cuenca Des del 1809 fins al 1816 fou seu de la Real Audiencia a causa de la revolució de Quito, i el 1845 s’hi reuní la Convención Nacional

És l’extrem de l’actitud racionalista, i per això no pot ésser identificat simplement amb el racionalisme, que només estableix la primacia de la raó Bé que hom sol tipificar-lo en la filosofia hegeliana, a partir de l’afirmació de Hegel que només el real és racional i només el racional és real, això no deixa d’ésser discutible pel fet que la raó hegeliana mai no és la raó abstracta, sinó la de l’universal concret

Davanter que s’inicià en les categories inferiors del Club Deportivo Laredo Jugà al Real Valladolid, a la Unió Esportiva Lleida 1991-92, un altre cop al Valladolid, al Real Madrid, al Racing de Santander, al Deportivo de la Corunya i al Reial Club Deportiu Espanyol 2004-05 Feu un gran paper en la seva etapa al Lleida, on marcà 14 gols Jugà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i guanyà la medalla d’or

Es formà al planter de la Real Sociedad i fou suplent d’Arconada durant la seva etapa en el primer equip donostiarra 1982-84 Posteriorment, fitxà per l’Osasuna 1984-86, l’Athletic de Bilbao 1986-90 i el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1990-93, equip amb el qual disputà 81 partits Finalitzà la seva carrera novament a la Real 1993-95 Jugà un total de 296 partits a primera divisió Fou internacional en cinc ocasions

La Comissió Europea reclama al FC Barcelona, l’Osasuna, el Real Madrid i l’Athletic Club de Bilbao retornar els impostos evitats des dels anys noranta per no haver-se convertit en societats anònimes uns 5 milions d’euros cadascun Brusselles també exigeix al Real Madrid 18,4 milions d’euros per haver rebut ajuts públics illegals i 20,4 al València, i també altres quantitats a clubs que, amb suport públic, van infringir les normes de la competència

Segons els casos, hom fa ús d’un o de l’altre dels dos sinònims, funció o aplicació així, hom parla d’aplicació entre conjunts no numèrics o d’aplicació injectiva, però de funció entre conjunts numèrics o de funció derivable El concepte de funció és un dels conceptes fonamentals de la matemàtica Una funció entre dos conjunts A i B és representada per la notació fA →B A és el domini de definició o el camp d’existència de f , i el subconjunt de B format per les imatges dels elements de A , denotat per f A , és la imatge , abast, rang o recorregut de f Si x representa un element qualsevol de…

El concepte de necessitat al llarg de la història de la filosofia ha estat entès en molt diversos sentits, segons els quals han estat establerts els més diversos tipus de necessitat com a resultat de la coacció, com a condició del bé i com a impossibilitat que una cosa no sigui com és Aristòtil com a necessitat lògica, física i metafísica, com a necessitat absoluta i condicional hipotètica, com a necessitat formal i material i com a necessitat coactiva i teleològica escolàstica com a necessitat metafísica o absoluta, lògica o matematicogeomètrica, física o hipotètica i moral o teleològica…