Resultats de la cerca
Es mostren 1599 resultats
Josep Abril i Llinés
Economia
Política
Comerciant i polític.
Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928 Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña libre y…
Yoshihide Suga
Política
Polític japonès.
Graduat en dret per la Universitat de Hosei Tòquio el 1973, treballà fins el 1986 com a secretari d’un senador del Partit Liberal Democràtic El 1987 fou elegit regidor de Yokohama per aquest partit i, el 1996, diputat al parlament Reelegit des de l’any 2000, fou viceministre d’Afers Interns i Comunicacions en el darrer govern presidit per Junichiro Koizumi 2005 Amb Shinzō Abe com a primer ministre 2006 ocupà les mateixes carteres, des de les quals supervisà les reformes de descentralització i de privatització del servei postal fins al final de la legislatura 2007 Quan el PLD retornà al…
Francesc Frutos i Gras
Política
Polític, conegut per Paco Frutos.
Treballador de l’empresa SAFA a Blanes, i militant del PSUC des del 1963, ingressà a Comissions Obreres 1966 i n’esdevingué un destacat dirigent El 1981 fou elegit secretari general del partit amb el suport dels “prosoviètics”, per bé que aviat impulsà el retorn del PSUC a la línia eurocomunista i d’entesa amb el PCE cessà en el càrrec el 1982 Traslladat a Madrid, s’incorporà al comitè central del Partido Comunista de España PCE i el 1988 fou nomenat secretari d’organització del partit, ja sota la direcció de Julio Anguita El desembre del 1998 succeí Anguita com a secretari general del PCE…
Carles III de Navarra
Història
Rei de Navarra (1387-1425).
Fill i successor de Carles II El seu casament 1375 amb la infanta Elionor, filla d’Enric II de Castella, posà fi al llarg període d’hostilitat entre aquest regne i el de Navarra Conclogué un acord París, 1404 amb Carles VI de França sobre els dominis francesos dels reis de Navarra renuncià als comtats de Xampanya, Brie i Évreux, i a la ciutat de Cherbourg rebé el ducat-paria de Nemours Es comprometé envers Ferran I de Catalunya-Aragó a impedir que Anton de Luna, partidari de Jaume el Dissortat, comte d’Urgell, rebés suport des de Navarra i França Reconegué 1390 el papa d’Avinyó, però,…
Partit Demòcrata Europeu Català
Política
Partit polític d’àmbit català fundat el 10 de juliol de 2016.
Formació successora de Convergència Democràtica de Catalunya , integrà Reagrupamentcat des del moment de la seva creació En el congrés fundacional dels dies 8, 9 i 10 de juliol de 2016, el Partit Demòcrata es definí com a independentista, democràtic, republicà, partidari de l’economia de mercat, amb un vessant social i europeista, i una política de tolerància zero amb la corrupció El 23 de juliol de 2016 els associats elegiren Artur Mas president de la nova formació, i Neus Munté , vicepresidenta Pel que fa a la direcció executiva, Marta Pascal i David Bonvehí foren elegits, respectivament…
asceticisme
Religió
Exageració de l’ascetisme, que tendeix a menysprear les coses terrenals i a sobreestimar el valor de la renúncia, interior i exterior, i de la mortificació voluntària.
Alfons I de Catalunya
Història
Música
Literatura catalana
Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96).
Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…
, ,
compres amb pacte de supervivència
Dret civil català
Pacte afegit a un contracte de compravenda en virtut del qual els cònjuges casats en règim econòmic de separació de béns són compradors d’un bé o béns, que paguen per meitat, i a la mort d’un d’ells, aquell que sobrevisqui adquireix la propietat exclusiva de la totalitat.
Les compres amb pacte de supervivència esdevenen ineficaces, segons la llei 8/93 que amplia el casos d’ineficàcia, quan ho acorden ambdós cònjuges durant el matrimoni o per renúncia del cònjuge supervivent, quan es declara la separació judicial, el divorci o la nullitat del matrimoni i quan hi ha l’adjudicació derivada de l’embargament fet efectiu sobre el dret d’un dels cònjuges, embargament que ha d’ésser notificat oportunament a l’altre cònjuge El text vigent del codi de família 1998 recull aquesta situació, però també hi introdueix algunes modificacions Una de les particularitats és la…
Valentí Miserachs i Grau
Música
Organista i compositor català.
A vuit anys ja era organista de la seva parròquia Es formà als seminaris de Vic 1954-59 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Parallelament a la seva formació teològica i humanística, continuà els estudis de música El 1967 ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra PIMS, on es graduà en cant gregorià 1970 Posteriorment estudià composició amb A Renzi i orgue amb AM Polcaro, disciplines en les quals es graduà al Conservatori de Bari Durant aquesta època compongué nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista El 1973 fou nomenat sotsmestre de capella de Santa…
Conrad Friedrich Hurlebush
Música
Compositor, clavecinista i teòric alemany.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, a través del qual conegué la música de D Buxtehude, JA Reincken i els clavecinistes francesos Des del 1718 viatjà per Itàlia, actuant com a intèrpret virtuós de música de tecla El 1721 tornà a Brunsvic, on compongué la seva primera òpera italiana, L’innocenza difesa , avui perduda El 1722 acceptà la invitació del rei de Suècia per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la seva cort, en la qual compongué, entre altres obres, la segona òpera italiana, Arminio 1725, també perduda El 1725 renuncià el càrrec que tenia a Suècia i visità Hamburg…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina